Tarragona Antiga: La plaça de la Font

12 noviembre 2017 18:43 | Actualizado a 12 noviembre 2017 18:51
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La plaça de la Font va ser un indret que, a causa del seu aspecte d’abandonament i que allí es guardava el bestiar, el poble el va batejar com el Corral. Fins al 1915, en què s’inaugura el nou mercat de plaça Corsini, es feia allí el mercat diari de queviures.

L’arquebisbe Pere de Clasqueri l’any 1363 va fer construir un pou per dos motius: el problema que sempre ha tingut la ciutat de manca d’aigua i perquè servis en cas d’estadi a la ciutat. Els tarragonins al pou també li deien «la font» i d’aquí surt el nom popular de la plaça de la Font. 

Ara seguint el costum faré un passeig pels comerços. Al 3-5 l’Acadèmia Patria, del 1946 fins als inicis dels anys 60. Al 7-9 el Bar Neftis, obert el 30 de maig 1965. A l’11 abans de Joieria Santa Gemma (1957) hi havia la Merceria Sol. Al 13-15 La Papelería Librería Beamund. Al 17 una barberia. Al 19 Cal graner i l’any 1975 Bar Voll-Damm. Al 21 tancat l’any 2016 el Forn de pa de la plaça de la Font. Al 23 la Xarcuteria Ferrerons. Al 25 la Merceria de la Rosa Pascual. Aal 27 la Carnicería del Pedro Borzi i la Maria (italians, amics dels meus pares). Al 29 Alimentación el Podium. Al 31 Cafés Tergo, després Brasilia.
Seguim: Al 33 el Restaurant de Josep Gavalda. Al 35 Bar Peña Taurina. Al 37 la fonda nueva de Verdu del Pedro Maurell. Al 39-41 Cal Ambros-Bar Peninsular. Al 43 Fonda nueva d’Antonio Rosello. Al 45 la cafeteria Moka. Al 47 Of Te Music, després Viatges Aticus. Al 49 Joieria Cacharo que l’any 1946 es trasllada a Portalet i tot seguit l’any 1947 obra Radio Brey. Al 51 Sastreria Militar Sordé que obria l’any 1933. Al 53 la llibreria Tarraconense de la família Guardias. Al 55 Comestibles Maria del Bacallà. Al 57-59 el Faro géneros de punto després Tejidos Calvet.

Els parells

Als parells el 2 per la Barberia del Sr. Nadal i La Nou i l’Oliva. Al 4 la Colchonería Palau, i la botiga de comestibles de l’Eusebio Sordé Vidal. Al 6 la Cerrajería Casa Baró de Pablo Ruiz, després La Farigola. Al 8 Video Star i Perfumeria Elisa. Al 10 la lleteria de Joan Virgili i el Recader Magriña-Roca. Al 12 Grau’s Modas Pret a Porter. Al 14 primer la pescateria Aurora, després un històric de la plaça la Peixateria Amparo. Al 16 Granja C’an Genaro i Bodega La Palma-Casa Rabaso. Al 18 Confecciones J. Felip. Al 20 Calçats Ollé que el mes de maig passat es trasllada al carrer Cos del Bou número 5. Al 22, Còmics el Peix Malalt. Al 24 Máquinas de coser Alfa i la lleteria de Joan Virgili «Joan de la llet». Al 26 Bar-Restaurant Turia i la Pensión Marsal. Al 28-30 La Conca de Tarragona, després Buymar (vestits per núvies). I al 32 un seguit d’adrogueries. Per aquest ordre: J. Sans, José Pijoan Boronat, i, segurament la més recordada, la de Llorenç Saltó.

El carrer Portalet

Al costat de la plaça un carrer petit, Portalet, que la uneix amb la Rambla Vella i al número 1 Decoració Jordi. Al 3 Joieria Barril després J. Borrut. Al 5 un històric: Sombrería La Violeta. A l’escala del costat en Josep Sirvent Garrigós obria la seva primera botiga a la ciutat l’any 1948 i encara ens dóna servei pel Nadal. I al 9 l’Oficina de Portalet de la Caja de Ahorros Provincial de Tarragona.

A l’altra banda del carrer, al 8-10 un altre històric. L’1 d’abril de 1931 es traslladava des de Baixada de Misericòrdia núm. (5) Casa Male fins a l’any 2002. Al 6 la Peletería Porta. Al 4 de 1946 a 1984 la Joyería Cacharo. I el 2 va ser cosa de pastisseries, la Miquel, l’Arimany i la Mármol.

Seguint amunt trobem el Carrer Cos del Bou. A l’inici Tejidos Calvet. Al costat el quiosc de la família Cruces, després el Rebost Calçot de la Mora de l’amic Ignasi Cunilera de 1999-2003 que es trasllada a l’11. Al 7 la Peluquería Rico. Al 9 Restaurant El Caserón i L’Espiga d’or (llanes i fils), després la Música del Diavolo. A l’11 Fotografia Fer-vi i Retoques Millan. Al 13-15 Peluquería Rizzos i des del 23 de setembre de 2002 la botiga de discos Shiva del meu fill Diego. Al 17 Tutto Italia, al 19 D’Arbó (marcs) i Seguros La Nórdica. Al 21 La Boutique de las telas. Al 23 primer pescateries, després parc dels bombers i des de 1981 el local de la Colla Joves.

A l’altra banda del carrer el núm. 2 és cosa de Farmàcies, Tormes, Mir, Farmacia Moderna de Manuel Juanola, Antonio Mon, J. Escudé, Farmacia Oriol de Manuel Martinez i finalment avui Salazar, Al 4, Comestibles Teresa Boquera. Al 6 La Canya, després Franckfurt L’Alt Berlín. Al 8 el Bar Ros obria el 16 de març de 1974. Al costat la fusteria de Pablo Estebanell. Al 10 la botiga de Pesca Salada de la Maleneta. Al 12 Restaurant Bar «El Nido» i la Lampisteria Martínez, després es van unificar els 2 baixos per donar pas primer a Numafil Tarraco i després Sports K2, de l’Òscar Cadiach fins a l’any 2012 que es trasllada al carrer August. Al 14-16 el taller de fusteria del Rafael Simó després Lancaster Gallery i Chelsea Gallery, avui Llibreria Antiquari que arriba des del Carrer Merceria número 20. Al 18 un històric del barri i de la ciutat on el 9 de juliol de 1965 l’amic Josep Ferrer Vilar i el seu germà Joan obren botiga i allí s’estan fins a la seva jubilació 50 anys després, deixant milers d’imatges de la ciutat. Al 20-22 la Panadería de Josep Maria Abelló. El 24 no té local comercial.

També vull deixar el meu record per un altre dels històrics tarragonins: el Bar Pepito de Josep Rión a la Baixada de Peixateries número 13 que s’endugueren les grues l’any 1997 per recuperar part de la capçalera del circ.

I per acabar, petites històries del carrer Cos del Bou. L’any 1854 en enderrocar l’edifici núm. 11 es va trobar una imatge de Sant Roc, i cap veí del barri va patir l’epidèmia de la colera que assolava la ciutat. L’any 1929 Rafael Simó (ànima de les festes del barri) compra la imatge de Sant Roc que hi havia a la capella votiva per 120 pessetes al taller de Hilario Sadurní de Vic. 
Al número 23 als anys 40 es guardaven els gegants. L’any 1940 al número 22 s’inaugura la nova Capella de Sant Roc, disseny de mossèn Reyes i la talla obra d’en Saumells, fins que l’any 1947 és substituïda per un altre de menor valor.

Comentarios
Multimedia Diari