Temps del vermut quilòmetre zero

Desconec si en la venda al detall els elaboradors de vermut han patit una davallada pel confinament, o han seguit la tendència d’altres begudes com la cervesa i la ginebra.

Amb diferents amigues i amics fem un recorregut per alguns bons vermuts amb km0 que alegren els migdies, sobretot dels caps de setmana. Apostem pels negres i a l’antiga: sempre ben fresc, sense glaçons, una oliva i opcionalment amb el raig curt de sifó. Col·lapsar-lo amb gel és aigualir-lo, diluint el gust i l’aroma de les indispensables espècies vegetals.

Yzaguirre. Un clàssic d’una casa gestada el 1884 a Reus, que des dels anys 80 del XX es produeix al Morell. A Tarragona cresqué paral·lel al desenvolupament a les Festes de Santa Tecla, on s’introduí el 1990. La gamma superior és delicatessen pura.

Perucchi. Ampolles quadrades com a segell d’aquesta casa fundada per l’italià Augustus Perucchi el 1876 a Barcelona. D’aquella època funcionen calderes i tines, amb vins i misteles de l’Alt Empordà, València i la Manxa macerats amb més de 50 varietats d’herbes, fruites i arrels. Envelleix amb soleres centenàries. Ara té la seu a Badalona.

Falset. Confien en la garnatxa, la carinyena, la selecció secreta d’herbes aromàtiques i les històriques bótes de 225 litres del celler cooperatiu de Falset-Marçà, fundat el 1912 en aquest segon poble. Amb criança de tres anys, el sabor és notablement diferent a la majoria de vermuts.

Siset. De la casa vilafranquina Mascaró, utilitzen vi de la varietat Parellada de la finca Mas Miquel, a Aiguamúrcia, antiga propietat del veí monestir cistercenc de Santes Creus. També usen holandes de la varietat Ugni Blanc envellides a les soleres de Narcís Mascaró, l’avi Siset, el fundador.

Miró. Originaris de Cornudella de Montsant, on conreaven les vinyes familiars, el 1957 Emili Miró Salvat es traslladà a Reus on desenvoluparen el vermut. Amb diferents gammes, la bàsica és de les que es fa estimar. El reserva, una tronada ben executada. Tenen un interessant línia de patrocini cultural.

Medusa. El 1940 Estanislau Manyé i Feliu anava de la Secuita a Tarragona amb carro a vendre el vi de la seva collita. Fa tres generacions que elaboren un dels tresors vermutaires del Camp de Tarragona. Presentat en versió bàsica –excel·lent– i reserva amb sabors de fruita confitada, espècies, xocolata i cafè.

Rapitenc i Pomada. El mateix producte distribuït com dues marques diferents des de les Terres de l’Ebre. Amb la distintiva etiqueta vermella, l’elabora Josep Manuel Pomada Antich a Ulldecona segons la fórmula del seu pare, de 1952. Rapitenc fa referència a Sant Carles de la Ràpita on fa mig segle ja s’usava aquest nom.

Montseta. Amb el nom de l’àvia, ADN casteller i festiu, surt de la botiga El Magatzem del Vermut, que Lisard Bellod, la tercera generació, té a la plaça de l’Oli de Valls, on s’hi fa el tradicional mercat centenari.

El Bandarra. També tercera generació de la família Virgili, hereva de la històrica casa Berger, fundada per alsacians el 1878, el serveix en una botella antiga de gasosa. Tenen la seu a Sant Miquel d’Olèrdola.

Cala Morisca. De Sitges, duu el nom d’una de les platges emblemàtiques de la Blanca Subur. Elaborat pel Miguel A. Diaz Soriano, microceller al cor del barri sitgetà del Poble Sec, llueix etiqueta de disseny, igual d’innovadora que els líquids que preparen i en els quals treballen amb valentia.

Vidal. Acabem amb un artesà del País Valencià, d’Almassora, al nord. Miguel Vidal Garcés fundà aquesta casa el 1899, i hi treballa la quarta generació. Amb diferents gammes artesanes, també preparen la marca Castali per a Eroski Caprabo, molt econòmica i correcta.