L'MNAT col•labora en una exposició de Sevilla dedicada a l'emperador Adrià

L'MNAT col·labora en una exposició de Sevilla dedicada a l'emperador Adrià

IMG >>> https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/88/Vil%C2%B7la_romana_dels_Munts.jpg Source: Wikimedia

Fins a l'abril del pròxim any es podrà visitar al Museu Arqueològic de Sevilla i al Conjunt Arqueològic d'Itàlica una exposició monogràfica que commemora l'establiment de l'emperador Adrià com a cap visible de Roma. Aquest fet va tenir lloc l'any 117 i aquest any se'n compleixen 1900 des d'aquesta efemèride. El Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona ha volgut col·laborar amb l'exposició, una mostra que té com a títol "Adriano-Metamorfosis. El naixement d'una nova Roma."

El museu tarragoní ha cedit un bust perquè formi part del conjunt expositiu, mostra de la bona sintonia entre ambdues entitats. Es tracta d'una peça monocromàtica que es va preparar amb tota mena de precaucions perquè fos lliurat al destí final sense complicacions. La commemoració d'aquesta celebració també comptarà amb una altra seu, es tracta de l'Institut d'Historiografia Julio Caro Baroja de Madrid, on es realitzarà una mostra sobre diferents elements visuals sobre l'emperador d'ascendència hispana.

Malgrat tot, no cal oblidar que l'emperador amb més incidència sobre la ciutat de Tàrraco va ser August. L'emperador va convertir Tarragona en la capital de l'Imperi Romà i també la va erigir com a punt neuràlgic de la Tarraconense, província romana d'Hispania. Es tracta d'un personatge amb una trajectòria transcendental i una persona avançada al seu temps; per exemple, realitzava sorteigs als assistents de les seves festes i jugava a l"alea", una variant primitiva del backgammon. Malgrat tot no cal deslluir l'obra de l'emperador Adrià, ja que sota el seu mandat es va inaugurar el període més gran de pau de la història de Roma. Aquesta situació va ajudar al fet que diverses regions de l'orografia imperial poguessin desenvolupar tot el seu potencial. Roma va patir una gran transformació social i va saber adquirir la diversitat i el món heterogeni que la conformava.

L'emperador Adrià va conèixer en profunditat l'administració de l'imperi i va viatjar a través d'ell, va tindre una forta atracció per la cultura grega i la seva arquitectura. Sens dubte es tractava d'un home versat amb moltes inquietuds. També va saber interpretar una idea difícil d'assimilar i era que l'imperi no es podia expandir. Va aprendre a millorar l'administració implícita de l'imperi i fer-lo bandera de progrés. En el cas concret de Tàrraco va reconstruir el temple d'August, una edificació erigida aproximadament al segle I Dc. i ubicat al Fòrum Provincial de Tàrraco. Es tractava d'un temple amb un frontal de 8 columnes, considerat com una de les joies arquitectòniques de Roma i de l'edificació imperial al nostre territori.

Un dels altres elements que convergeixen amb la vida de l'emperador és la residència de la Vil·la Romana dels Munts, espai on es creu que es va allotjar l'emperador en la seva visita a Tarragona l'hivern de l'any 122. Es tractava d'un habitatge conformat per tota mena de luxes, Josep Anton Remolà, arqueòleg del Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona és un dels noms principals que defensen la presència de l'emperador en aquest conjunt arquitectònic. Actualment existeix un pla d'actuació per a millorar les termes, la coberta i el centre d'interpretació adjacent. Aquest espai ha servit als historiadors per a documentar com era la residència d'un alt càrrec de l'administració de Tàrraco. L'any 260 va patir un incendi que va destruir gairebé tots els edificis que la conformaven, foc segurament causat per la primera invasió bàrbara del territori. La vil·la estava encara al mar, una ubicació excepcional que convida a la seva visita i que ens mosta la importància que aquest ecosistema també tenia a la vida diaria dels romans. També és interessant copsar la seva important mostra decorativa, una de les més importants d'Hispania en el seu segment.