Vidre bufat per a grans marques de luxe 'made in' Vimbodí i Poblet

Rafa Abdon (1981) passa hores i hores treballant entre els forns a alta temperatura del taller del Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet. D’una petita porció de vidre en pot treure qualsevol cosa, potser un porró, unes carabasses decoratives o potser una escultura realista. L’art té mil i una disciplines, i Abdon domina la del vidre bufat. És pacient, hàbil, enginyós, imaginatiu, perfeccionista i està obert a reptes. I precisament tot això és el que l’ha portat a treballar per reconegudes marques de luxe, com Bottega Veneta, Loewe, Gucci, De Beers... I també per hotels com Hotel Mandarin o el Ritz.

Nascut a l’Olleria (València), actualment resideix a Gandia, però des de fa 4 anys i mig que és el mestre artesà del Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet, on elabora peces pel propi museu, però també n’extreu les comandes per aquestes grans marques. Admet que viure del vidre és complicat, i són aquests encàrrecs els que li donen aire.

La seva relació amb el taller de la Conca de Barberà és d’abans de convertir-se en el mestre artesà resident, i se situa després que el seu pare tanqués la fàbrica familiar, fa uns 10 anys. «Va ser un pal molt gros, però volia seguir. Llogava per dies el taller de Vimbodí i també un del País Basc», relata, podent així continuar amb la seva creació artística.

El seu primer encàrrec emblemàtic va ser per la Sagrada Família, calcula que fa uns 20 anys. A través d’un amic seu que estava fent les vidrieres del temple, a Abdon li va arribar el projecte de decorar el baldaquí que abriga el Crist de la Sagrada Família amb gotims de raïm de vidre bufat. No va dubtar «i en vaig quedar molt satisfet». 

Després, no ha parat de fer encàrrecs, especialment per a marques de luxe. Es tracta, sobretot, de peces de vidre bufat per a decorar aparadors, botigues... «per ajudar a vendre els seus productes». Ara mateix, per exemple, treballa en unes taules de vidre bufat, però no pot desvetllar per a quina marca. I és que «és tot molt confidencial».

En aquests encàrrecs, la part més creativa de Rafa Abdon queda aparcada i entra en joc la seva habilitat. «Has d’estar obert als reptes perquè demanen coses molt complicades», afirma. Les pròpies marques són les que dissenyen les peces i el vidrier ho ha d’executar. D’artesans en queden molt pocs, i que siguin de nivell, encara menys. Tot i així, aquesta feina és molt anònima, però «m’ajuda a mi personalment», relata Abdon.

La seva relació amb el vidre se situa a la fàbrica del seu pare. Es va cremar per primer cop amb tan sols quatre anys: «Al terra hi havia una llàgrima de vidre de color blau. Em va cridar l’atenció, la vaig agafar, però encara estava calenta i em vaig cremar». Va ser ja als 15 any que es va iniciar amb la tècnica, treballant tots els dies a la fàbrica familiar. El vidre bufat el va enganxar. Ni tan sols sortia amb els amics els dissabtes: «Anava a la fàbrica a la nit, perquè podia fer el que volia».

Un ofici que requereix constància

Aprendre l’ofici és «molt complicat» i requereix de molts anys de pràctica. «El que vol el vidre bufat és estar constantment tocant vidre tots els dies», diu. Per aprendre, recomana entrar a treballar en una fàbrica de vidre bufat, tot i que admet que és complicat: «A Espanya no n’hi ha», perquè les que queden són automàtiques. Una altra opció és anar a una escola, com la Real Fábrica de Cristales de La Granja, a Segovia, o bé anar a altres països. En tot cas, recalca que «t’ha d’agradar molt».

Mentre aquest ofici artesà es perd poc a poc, Rafa Abdon lluita per mantenir-lo viu, i mentre segueix bufant vidre a Vimbodí i Poblet, alhora treballa en la creació d’un taller a Gandia «que volem que sigui punter a Espanya i també a Europa».