65 anys defensant els valors de l’escoltisme a Valls

Que una entitat faci anys sempre és motiu d’alegria pels municipis. Poder bufar els 65 anys és una fita important, i mostra el bon estat de salut que té l’organització. És el cas de l’AEIG Verge de la Candela, Cau de Valls, que ja ha bufat les espelmes de la seva edat sènior.

Ha passat una pandèmia, una crisi econòmica i diferents etapes al llarg del temps, però sempre s’ha anat sabent reinventar, i mantenint a través de tots els caps que han anat passant de forma voluntària, i que han invertit el seu temps, i els seus esforços per poder gaudir de l’escoltisme amb els infants del municipi. Durant tots aquests anys hi han passat generacions i generacions que s’hi han anat quedant, i ho han sabut transmetre de pares i mares a fills i filles.

És el cas del Marc Bofarull. Va entrar al cau quan tenia vuit anys, en aquells moments no hi havia Castors i Llúdrigues, el grup d’edat que va dels sis als set anys. Hi va arribar gràcies als pares, ja que ells també hi havien anat. De fet, els pares, els germans, els cosins i els tiets han passat pel cau. Considera que el van apuntar perquè «devien pensar que era un bon espai per créixer i educar-me, diferent de l’escola i de les activitats extraescolars».

Ell mateix, reconeix que «he passat més de mitja vida al Cau: set anys com a nen, i set anys com a cap». No ha estat de forma ininterrompuda, perquè hi va haver una època que va decidir deixar-ho perquè tenia altres prioritats, però el 2013, després de fer el curs de monitor de temps lliure, havia de fer les pràctiques, i evidentment va decidir tornar al cau.

Un cas similar és el del Miquel Guiot, actual tresorer del Cau de Valls. Va començar quan tenia nou anys, i ara ja fa 15 anys que forma part de l’entitat: nou anys com infant, i sis com a cap. També ve de família que havia format part del Cau, el seu pare, però a diferència del Marc no hi havia estat molt temps. Reconeix que tenia amics que hi anaven, i això va facilitar que s’animés a formar-hi part. Ara hi està més implicat que mai.

En canvi, la Iman El Hatimi El Hatmi –els seus pares no havien format part de l’organització– va entrar perquè la seva germana hi havia començat a anar i li va comentar que li agradaria. La seva entrada ja va ser gran, com a cap, i en plena pandèmia. Per aquest motiu, així com diu, «el principi va ser difícil, i diferent d’ara que no hi ha restriccions». Feien moltes coses en línia, però enguany encara el seu tercer any al Cau, tot i que el primer sense cap mena de restricció. I és que durant el seu primer any moltes coses les feien virtuals, i assegura que «segurament si no hagués canviat la situació m’hauria desanimat, i potser no hauria continuat».

Anys de treball i esforç

Tot i ser persones que provenen de diferents indrets, i que han entrat al Cau de Valls en circumstàncies diverses, reconeixen que és important per Valls que hi hagi una entitat d’aquesta tipologia, sense ànim de lucre. Comenten que suposa un compromís amb la societat rellevant, i els fa sentir orgullosos les formes de poder ensenyar als infants.

En aquest sentit, destaquen que el fet que estigui format per voluntaris, també és molt important, ja que demostra «les ganes de transformació del jovent de cada generació». També són conscients que fer 65 anys implica molts anys de treball i esforç que s’ha fet amb diferents generacions que han passat per l’entitat, i això «dona molt valor a l’organització, i a totes les persones que hi han format part».

Destaquen les amistats que coneixes, i que durant els anys que hi ets formes una família, però allò que més valoren, per sobre de tot, és la fórmula d’aprenentatge. Bofarull comenta que al Cau «adquireixes uns aprenentatges, treballes uns valors, i utilitzes una metodologia que et fan créixer personalment».

Molt relacionat amb això, Miquel Guiot diu que «quan deixes l’agrupament prens distància, però els valors queden».

La Iman també veu que el Cau és «una fórmula perquè els infants generin pensament crític, se sigui crític amb la societat, i serveixi per millorar tot allò que ens envolta».

L’AEIG Verge de la Candela és referent, i pioner al Camp de Tarragona. És el més antic de tota la demarcació, i això fa que també sigui referent a la resta del territori. Les persones que hi formen part reconeixen que el Cau per ells i elles és un lloc «d’aprenentatge, una forma d’entendre el món, un lloc on superar diferents obstacles personals, i que permet millorar aspectes que vols millorar». Es diu, que les persones que formen part del Cau mai deixen de ser «de cau», i des de Valls, això, ho confirmen.