Troben al jaciment Mas Cap de Ferro de Nulles nou sitges de fa 2.800 anys

Al seu interior s’ha trobat molta resta de fauna així com sendres, que podrien contenir alguna llavor carbonitzada

ÀNGEL JUANPERE

Whatsapp
Vista general de l’excavació de Mas Cap de Ferro. A l’esquena de la noia, la rodona del terra indica on s’ha trobat la novena sitja.. foto: àngel juanpereL’arqueòloga M. Carme Belarte en una de les sitges excavades. foto: àngel juanpere

Vista general de l’excavació de Mas Cap de Ferro. A l’esquena de la noia, la rodona del terra indica on s’ha trobat la novena sitja.. foto: àngel juanpereL’arqueòloga M. Carme Belarte en una de les sitges excavades. foto: àngel juanpere

Important troballa la realitzada pel grup d’arqueòlegs de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) al jaciment Mas Cap de Ferro, al terme municipal de Nulles. Tal com sospitaven, han localitzat un total de nou sitges de gra, la majoria al mig d’un camp de vinya. Pertanyen a finals de l’edat de bronze o a principis de la del ferro, entre els segles VIII i VII aC. Els estudiosos destaquen l’absència total de ceràmica a torn, la qual cosa confirma que aquestes sitges es colmaten abans de l’inici del període ibèric. El que s’ha trobat estava fet a ma.

El jaciment està situat a uns dos quilòmetres en línia recte del nucli urbà de Nulles. La seva localització va ser fruit de la casualitat. En obrir-se un camí van quedar partides, al descobert, dues de les sitges. Un aficionat del poble ho va veure, va recollir material i el va ensenyar als arqueòlegs de l’ICAC. A partir d’aquí es va començar a buscar finançament, que es va trobar al departament de Cultura de la Generalitat i al propi Ajuntament de Nulles. Això va permetre, el 2019, fer una primera intervenció. Durant la mateixa es va descobrir una tercera sitja –les tres es van consolidar–. Va aparèixer molta ceràmica feta a mà i també restes d’animals domèstics –cabres, ovelles, porcs, etc– i també d’algun senglar. Es va fer una rasa als dos costats del camí, però no va sortir res, comenta al Diari la investigadora Maria Carme Belarte.

L’any passat s’havia de fer una nova excavació, però no va ser possible per la pandèmia. Durant la segona quinzena d’octubre d’enguany sí que s‘ha pogut fer, dirigida per Oriol Cuscó, Maria Carme Belarte i Joan Canela, els tres de l’ICAC. Com creien que podia haver més sitges a la vora, es va sol·licitar al propietari d’una finca annexa poder fer rases. Se n’han fet sis amb retroexcavadora entre les fileres de vinya. En cinc van aparèixer sitges –en una d’elles n’hi havia tres–. La novena sitja s’ha localitzat a uns metres de les fileres.

Les sitges localitzades són de perfil troncocònic, és a dir, amb característiques similars a les excavades en la campanya anterior. Els rebliments contenen, entre altres materials, ceràmica a mà decorada amb cordons i acanalats, que indica una cronologia d’amortització similar a les de les sitges ja excavades en el jaciment. Tenien una paret impermeable –amb argila– i no s’obrien cada dia. Dalt tenien una pedra de llosa per tapar el forat.

Dos metres de fondària

La sitja més grossa feia aproximadament 1x80x1,60 metres i dos de fondària. Aquestes tipus de sitges són exclusivament d’aquesta època i serien úniques al Camp de Tarragona –n’hi ha d’altres períodes–. Les dues que s’han excavat es taparan i es protegiran amb geotèxtil i terra, i les que no ho han estat només amb geotèxtil, això sí, després de documentar-les.

«Creiem que n’hi poden haver més», destaca l’arqueòloga Belarte. Aquest serà ja un treball per al proper any, recalca. Un dels aspectes que els té intrigats és que no s’ha localitzat el poblat. «Hauria d’estar a prop, però fins ara no hem trobat cap tipus de cabanes».

La intervenció s’emmarca en el projecte de recerca Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (2018-2021) (Projecte quadriennal CLT009/18/00095). Ha estat finançada per l’Ajuntament de Nulles i el departament de Cultura de la Generalitat.

Temas

Comentarios

Lea También