Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    Estirar fort les campanes a l’Arboç per donar inici a la Festa Major

    Crònica

    27 agosto 2023 19:01 | Actualizado a 27 agosto 2023 19:05
    Se lee en minutos
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    Dos quarts de dotze del migdia. Els campaners de l’Arboç s’apleguen davant l’església, tots a punt per pujar dalt del campanar. Han assajat molt per aquest dia, es compleixen 15 anys de la recuperació del toc festiu. Ja fa temps que les campanes de l’Arboç estan mecanitzades, però dos descendents de l’última campanera van decidir recuperar el toc manual.

    Tot va començar per celebrar la Guerra del Francès. Jordi Farré, membre dels campaners de l’Arboç explicava que «la filla de la campanera va gravar tots els tocs de l’última vegada que es van tocar a mà».

    A partir d’aquella gravació es va definir el toc de Festa Major, el que dissabte anuncia l’inici de la festa. «Durant molts anys sempre es posava el toc automàtic. Ara té una harmonia i és com ho havien fet antigament», assegurava Josep Maria Jané. La darrera campanera tocava les quatre campanes ella sola, una tasca amb una dificultat realment elevada. Des que van recuperar el toc, el fan a quatre mans. «Som dues persones i a cada mà tenim una campana. Ens anem alternant, perquè el de Festa Major és un toc complicat», subratllava Farré.

    Per a seguir el toc festiu es va idear una partitura, generada des de zero pels mateixos campaners. «La vam crear escoltant la gravació i ho vam escriure a la nostra manera», afirmava Ramon Pardo entre els riures dels companys.

    Les campanes es toquen manualment només dos cops l’any, un d’ells per encetar la Festa Major

    A diferència de les partitures convencionals, la seva adaptació consta de quatre línies, una per a cada campana. La més aguda és la de baix i la més greu la de dalt. Amb punts negres i indicacions escrites, els campaners saben quan han d’estirar cada corda al seu moment.

    Arriba l’hora

    Falten pocs minuts perquè siguin les dotze i els campaners pugen en comitiva cap a dalt. No ho fan sols, un parell de joves també s’han apuntat a l’aventura per continuar amb aquesta tradició.

    L’espai ja està preparat per a l’ocasió. Tothom es col·loca els cascos i els taps a les orelles. Els que tocaran les campanes es posen guants. Amb nervis, els campaners esperen que la campana del rellotge toqui les dotze en punt. Són un parell de campanes civils de mida més petita, que a diferència de les que tocaran, són originals i molt antigues.

    $!Anna Bundó, besneta de l’última campanera de l’Arboç. Foto: Roser Urgell

    La dels quarts és una campana gòtica del segle XIV, una de les més antigues de la demarcació de Tarragona, i la de les hores data de l’any 1620. «Les quatre que toquem, en canvi, són de després de la Guerra Civil, perquè l’any 1936 van cremar l’església i van fondre les campanes per fer-ne munició», relatava Farré.

    Després del senyal acústic de la campana, que amb broma descriuen com «la competència», els campaners es posen en marxa. Colze a colze s’aferren a les cordes i estiren amb tota la força del món per fer-les ressonar per tot l’Arboç. Una d’elles és l’Anna Bundó, besneta de l’última campanera que les va tocar manualment.

    Mentrestant, a la plaça de la Badalota es comença a veure una senyera gegant que baixa per la façana del campanar. La bandera, de 30 metres de llargada, queda hissada des de la part més alta per lluir durant la Festa Major.

    Una tradició que continua

    Els campaners van encoratjar-se a recuperar els tocs manuals perquè havien tingut algun vincle amb l’activitat. Pardo explicava que l’any 1942 l’Ajuntament va dir als forners del poble que havien de comprar una campana i un d’ells era el seu avi. La campana es diu Honorata, perquè el patró dels forners és Sant Honorat.

    Les seves companyes són la Montserrat, la Juliana i la Teresa de Jesús. Totes elles han format part de la història del municipi, ja que servien com a principal eina de comunicació. «Abans eren com un telenotícies pel poble, tot el que passava s’anunciava a través de les campanes», deia Farré.

    Ara es toquen de forma manual dos cops l’any, i en aquest sentit, Pardo afegia que «sembla que l’activitat està agafant embranzida altra vegada» i que això pot portar que es restaurin campanes i campanars. El que si saben del cert a l’Arboç és que durant 15 anys més com a mínim, les campanes de l’església donaran una sonora i forta benvinguda a la Festa Major.

    Comentarios
    Multimedia Diari