Grans castells a Santa Úrsula per acomiadar la temporada

Faltaven deu minuts per les dotze quan els Xiquets de Valls entraven a la plaça del Blat puntuals. Els aficionats als castells, però també tot el món casteller, era conscient que viurien una actuació que podia ser històrica, per això, l’afluència a la plaça feia justícia a allò que havia de passar. L’actuació començava amb una mica de retard pels balls de diferents elements, però passats dos quarts d’una es cantava Els Segadors i es desplegaven una estelada sota l’atenta mirada de la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, i els exconselleres Jordi Turull i Jordi Rull.

El sorteig per decidir l’ordre d’actuació el duia a terme la dibuixant Pilarín Bayés, i determinava que la colla en obrir plaça seria la Colla Joves Xiquets de Valls. Els Diables Vermells començaven la primera ronda amb el 4d9sf. Només pujar els segons tot el públic assistent ovacionava l’intent que anaven a fer, i l’ovació es repetia quan ja havien pujat els quarts. Aquests no ho veien molt clar, i decidien baixar, fent un peu desmuntat, per tornar a prendre mides del castell. Quadraven de nou la pinya, i l’ovació es repetia. Aquest cop sí que el veien bé, per això començaven a sonar gralles. El castell pujava treballat per una rengla, i es tancava pels pisos superiors, però els Diables Vermells el descarregaven, provocant l’eufòria de tota la colla, i també la plaça. Ara la pressió passava a l’altre cantó: a la Colla Vella Xiquets de Valls. Els de la camisa rosada també tenien les idees clares, i el seu castell de sortida era el 4d9fp, que ja havien intentat durant l’actuació del Primer Diumenge de Festes de Tarragona, però havia fet llenya. Exactament, igual que la Colla Joves, la plaça ovacionava el castell que estava a punt de presenciar, i també feien un peu desmuntat. El tornaven a quadrar, conscients que l’inici de l’actuació era molt important, i per això l’asseguraven. El segon peu donava millors sensacions, i el tiraven amunt. L’estructura del 4 treballava de valent des d’un principi, però els de la camisa rosada sabien defensar les fuetades que els hi presentava en diferents ocasions. Amb tots els components del 4 ja baix del folre la plaça començava a cridar d’alegria i el pilar s’anava descarregant entre celebracions. Primer 4d9fp de la temporada per la Vella i per tot el món casteller. Amb la pinya ja desmuntada es vivia un gran moment d’eufòria col·lectiva, d’aquells que posen els pèls de punta.

No hi havia temps a perdre, i la Joves ja muntava la pinya del seu pròxim castell; el 2d8sf. La història es repetia; la plaça tornava a aplaudir i ovacionar quan pujaven els segons, però feien un peu desmuntat. Havien passat alguns minuts quan quadraven de nou el castell, i els segons es col·locaven sobre la pinya. El 2d8sf pujava una mica remenat ja des d’un inici, però l’acotxador tenia dubtes, ja que feia un intent de tirar a baix, però el «no!» conjunt de tota la plaça provocava que continués pujant, tot i que sense convicció. Quan estava a punt de col·locar-se es tornava a tirar enrere, i finalment el castell saltava pel pis de quints. Després de la gran eufòria durant la primera la ronda, la Joves tenia un moment delicat, on havia de decidir què feia per no perdre el rumb de la diada, i aconseguir els seus objectius. Per treure dubtes, i agafar confiança descarregaven un sòlid 3d9f, que no els suposava cap problema. Torn per la Colla Vella. Els de la camisa rosada volien fer front al segon gran repte del dia; el 2d8sf que havien carregat al Concurs, i ja havien descarregat a Tarragona. El castell pujava ja amb un cert tremolí, terços i quarts l’havien de treballar de valent, però després de l’aleta el dominaven i el descarregaven tornant a crear un dels grans moments d’aquesta Santa Úrsula a la plaça del Blat. Els crits de «i Vella, i Vella, i Vella» i «la culpa és de la Vella» ressonaven entre les abraçades de la canalla.

Arribava la tercera ronda, i la Colla Joves volia tornar a aixecar el cap descarregant el primer 5d9f de l’any, que ja havien carregat en dues ocasions. Tardaven bastant a quadrar-lo, i amb terços i quarts sobre el folre, no ho veien clar, i feien un peu desmuntat. Moment per agafar aire, i tornar a prendre mides del castell, per garantir el seu èxit. L’estructura ja pujava molt treballada per un costat del tres, on l’encaix entre el folre i el terç mostrava problemes a mesura que s’anava col·locant pes. Tot i això, el carregaven, i semblava que aconseguien l’èpica de descarregar-lo, però a la sortida dels dosos, les forces cedien, i aquesta part del tres s’acabava enfonsant, provocant una caiguda lletja, obrint-se la pinya. L’actuació quedava en stadby perquè les ambulàncies havien de marxar i els serveis mèdics atenien a diferents persones, per tant, s’havia d’esperar per poder continuar. Això provocava que la Diada s’aturés gairebé una hora. Però, no feia renunciar a la Colla Vella al 3d9sf. Després de l’aturada prenien mides, i començava a agafar forma aquest castell. No s’ho pensaven dos cops i pujava amb un cert tremolí. L’enxaneta tenia dubtes, i decidia baixar, mentre que l’acotxador no havia sentit l’ordre, i es col·locava. Era en aquest moment que l’enxaneta volia tornar a enfilar, tornant a baixar un altre cop. El castell ja havia aguantat massa temps, i acabava cedint. Qui sap si sense aquests dubtes la Vella hagués pogut tornar a carregar el 3d9sf. Decidien no complicar-se més del compte i acabaven amb un bon 3d9f.