La farmàcia de Valls que fins fa poc no sabia que tenia 135 anys

Hi ha preguntes que sovint són difícils de respondre. Algunes d’elles per falta d’informació, de dades, d’arxius que certifiquin per escrit el començament o el final de les coses. Maite Viscasillas, propietària de la Farmàcia Viscasillas de Valls, va obtenir la resposta a una pregunta que feia anys que es qüestionava i que mai ningú havia aconseguit trobar: En quin any es va inaugurar la seva farmàcia?

El fundador d’aquest establiment va ser Rafael Oller. Sense fills a qui traspassar el negoci, l’avi de la Maite, Joan Muret, va fer de relleu el 1921, justament l’any en què va néixer el pare de la Maite i segona generació, Joan Viscasillas.

La Maite fa 40 anys que treballa al negoci, ben bé des que va acabar els seus estudis de farmàcia. «Jo vaig estar treballant aquí bastants anys amb el meu pare. Ell es va morir el 2019, amb 98 anys. Quan vaig acabar la carrera de Farmàcia, cap al 1982, ja vaig començar a treballar aquí».

Tot i conèixer les generacions de farmacèutics que han anat passant per la Farmàcia Viscasillas, la Maite continuava sense poder dir en quin any s’havia inaugurat la farmàcia. «Ho havíem comentat a gent que era historiadora, que havia escrit llibres o que treballava als arxius per veure si algú descobria de quin any era la farmàcia», explica.

No hi havia manera de saber-ho, fins al moment es desconeixia quin era l’any i només se sabia el segle de la creació. L’actual propietària comenta com era un fet que sempre l’havia encuriosit i que no podia mai donar la xifra exacta: «Quan algú m’ho preguntava em feia malícia i tot no poder respondre a aquesta pregunta».

La resposta que esperava

No farà ni mig any, els van dir que hi havia un article de premsa on es podia comprovar la data exacta en què s’havia obert la farmàcia. Es tracta d’una notícia a El Eco de Valls del dia 22 de gener de 1888 que diu:

«Anoche los transeuntes por la bajada de la Péscaderia se agolpaban ante las puertas y escaparates de la nueva farmàcia de nuestro particular amigo D. Rafael Oller, abierta ayer al público. Y con razon se paraban á admirar aquel magnifico establecimiento, sin igual en Valls y á la altura de los mejores de la capital del principado».

Amb aquesta troballa, la Maite va poder desvelar que el dia en què es va inaugurar la farmàcia per primera vegada va ser el 21 de gener de 1888, ja que a l’article parlen del vespre anterior al dia de la publicació. D’aquesta manera, aquest any la Farmàcia Viscasillas compleix el seu 135è aniversari i sense aquest document no s’hauria pogut celebrar l’efemèride.

L’aparador del pas del temps

L’aparador de la farmàcia ha estat omplert de tresors i objectes que mostren els canvis al llarg dels seus 135 anys. Segons Viscasillas, la diferència més important que hi ha hagut ha estat la informatització: «Quan jo vaig començar a estudiar la carrera era tot manual, no hi havia pràcticament ordinadors, i després doncs clar, jo vaig ser de les últimes a informatitzar-me perquè em feia com a mandra i em va costar molt. El canvi més gros ha estat aquest», assegura.

A banda d’això, l’edifici tampoc ha patit gaires canvis, només alguns de puntuals. «L’estructura és la mateixa, l’únic que hem fet és reformar la façana i la teulada perquè estaven en mal estat. L’edifici no era nostre abans, però quan vaig aconseguir comprar-lo, vaig reformar-lo per arreglar diverses coses», recalca.

Una de les curiositats més remarcables és que al vidre de la porta principal d’entrada encara hi diu Oller amb lletres grosses, una reminiscència del que va ser el fundador i primer propietari de la farmàcia. Les inicials de Rafael Oller també apareixen en un moble antic de dins la farmàcia.

L’interior segueix gairebé intacte, amb els mobles alts i de fusta fosca que la caracteritzen. El pare de la Maite va decidir col·locar una gran làmpada al sostre, perquè la farmàcia era bastant obscura.

Viscasillas comenta com abans hi tenien uns llums de gas que no feien gaire claror, perquè no hi havia electricitat. «No feien gens de llum i el meu pare va posar aquesta làmpada per il·luminar més –diu–. Més tard em vaig trobar alguns llums guardats i els vaig fer arreglar per tornar-los a col·locar amb bombetes de més potència». Ara, hi conviuen els llums que la Maite va recuperar amb la làmpada gegant del seu pare que il·lumina tota l’estança.

D’altra banda, un dels canvis també ha estat les preparacions dels medicaments: «Abans els metges passaven per les farmàcies i feien tertúlies. Eren tot preparacions magistrals i pomades, però ara la majoria de les coses són de compra i venda. Tot i que jo encara faig algunes fórmules magistrals», relata.

La vida al Barri Antic de Valls

El carrer on es troba la Farmàcia Viscasillas és el de la Peixateria, just al Barri Antic de Valls. L’establiment ha restat gairebé intacte, però el nucli històric de la vila ha canviat moltíssim: «Quan el meu avi va agafar la farmàcia, el barri antic de Valls tenia molta vida i a l’època del meu pare també. Aquests carrers estaven plens de botigues. Ha estat després, en els últims anys, que han començat a davallar».

Amb tot, reconeix que la gent valora un edifici tan emblemàtic com el seu, que donen autenticitat als carrers de Valls. «Hi va haver uns anys que no es valorava això, ara veus que la gent ho torna a apreciar. Perquè n’hi ha poques com aquesta, suposo que aquest és un dels motius», reflexiona Viscasillas. La seva és la farmàcia més antiga que està en actiu a Valls, ja que n’hi havia alguna altra, però no han seguit a la ubicació original. Ha estat guardonada amb el premi per a establiments centenaris de la Generalitat de Catalunya l’any 2007 i amb el premi al millor comerç de l’any de Valls, l’any 2015. A més, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a edifici noucentista.

Es nota que la Maite viu per l’ofici, i sobretot, per mantenir la seva farmàcia igual que sempre. Manifesta de forma orgullosa que «la té enamorada» i que «no la canviaria mai de la vida». «Si aquesta farmàcia no hagués estat tan bonica potser sí que ja no hi seria, però en ser com és, per fora i per dins, sempre li he tingut molta estima».

Les generacions de la família Viscasillas han mantingut el negoci viu durant tot aquest temps: «Els que fins ara ho hem portat tots ho hem cuidat i hem fet els impossibles per mantenir-ho». Encara que els seus fills no hagin seguit les seves passes i no hagin estudiat farmàcia, té l’esperança que qui li faci de relleu algun dia sàpiga valorar el llegat històric i patrimonial que l’edifici representa per a la ciutat.