La rosa, protagonista d’una diada de Sant Jordi multitudinària

Eren les sis en punt de la tarda i l’entorn del Foradot de Montblanc era ple a vessar de gent esperant, per veure en directe, l’entrega de la rosa. Aquest és conegut com un dels actes més emblemàtics i significatius de la diada de Sant Jordi, i per descomptat, de la Setmana Medieval de Montblanc.

Enguany, l’acte es va poder celebrar a l’exterior amb les grades plenes. De fet, cada racó lliure quedava omplert en qüestió de segons per una multitud que volia veure l’espectacle. Les comitives de les cinc cases nobiliàries de la ciutat van començar a desfilar entre la gent, acompanyades dels balls de banderes, dúcties, faranduleres i músics.

L’escenari, davant de la muralla, estava decorat amb un gran drac, un roser gegant i els trons de la Casa Reial. Una per una, les cases nobiliàries van situar-se a les grades i els membres de la Casa Reial van seure als seus llocs pertinents. Un cop van accedir-hi tots, Sant Jordi va arribar cavalcant un cavall guarnit amb la seva bandera.

Una història llegendària

La rosa de Sant Jordi va cobrar vida per explicar la història de la seva entrega, tal com ella la va viure. «La malícia i la tristesa van regnar a Montblanc durant molt de temps, fins que Sant Jordi i la Princesa van posar-hi fi. De la sang del drac en sortí un roser», va dir. Abans d’entregar la rosa a la Princesa, Sant Jordi va exclamar: «De les entranyes de la terra, fruit de l'amor, en neix la vida».

El lliurament de la flor a la filla del Rei i la Reina va ser celebrat per membres de tots els estaments socials del poble. Grups de balladores van oferir petites actuacions de danses medievals en honor a la gesta del cavaller. Tot seguit, els nobles i la família reial van organitzar un festí en nom dels vencedors i van realitzar el Ball dels Nobles, on la Princesa i Sant Jordi també van prendre-hi part.

La rosa va assegurar que tot i ser molt bella per fora, també tenia un aspecte negatiu. «Cal anar amb compte, perquè el drac em va deixar part de la seva maldat: les espines. I tal com diuen: Si vols la rosa, t'hauràs de punxar».

Amb tot, la rosa va assegurar que «és gràcies a les espines que puc recordar cada dia la bellesa del meu naixement i la fortalesa que porto a dins». Per això, va afirmar que és «resilient» i que cada any torna a reviure per omplir les cases i els carrers.

Menció especial per als llibres

«No us penseu que el dia de Sant Jordi el passo sola», va etzibar la flor. Per cloure l’acte, diversos participants es van fer entrega de roses i llibres. Petits i grans, nobles i vilatans de Montblanc, tots i totes compartint aquesta tradició tan arrelada.

De fet, els llibres són el 50% per l’ADN Sant Jordi i una bona manera de cultivar la ment plegats és regar-los a qui més estimem. Tal com va dir la rosa: «Els petits actes d'amor i d'afecte els podem demostrar de moltes maneres diferents» i «com més llibres llegiu, més lliures sereu».

Una rosa que parlava es va acomiadar de la multitud entre aplaudiments i cridòries. I és que una de les millors maneres de viure plenament la diada de Sant Jordi és anar a viure-la a Montblanc. No pots deixar que t’ho expliquin.