Les ‘Dones de Llegenda’ fan vibrar l’església de Montblanc

L’església de Santa Maria de Montblanc era plena de gent. Plena per dins i també a vessar per fora. Una multitud de persones gaudia dels últims moments d’aquesta 36a Setmana Medieval de Montblanc d’enguany, que ha estat la més concorreguda des de la pandèmia.

A les sis de la tarda va començar un espectacle que ja té cert renom entre els actes de la festivitat a la ciutat i que aglutina centenars de persones que el volen presenciar en directe. Es tracta de la representació Dones de Llegenda, una obra teatral que narra la història de diverses dones en l’època medieval.

El relat que es va explicar pretén visibilitzar com vivien les dones en aquells temps, remarcant certs aspectes com el matrimoni forçat o les acusacions de bruixeria. La finalitat principal és capgirar l’estereotip que elles no són gairebé mai les protagonistes de les històries, perquè han estat escrites per homes.

Aquest cop, els personatges principals són tres noies, les filles de la família Bonastre, una casa de classe benestant de la capital de la Conca de Barberà. El matrimoni Bonastre va tenir un total de cinc fills, tres noies i dos nois bessons. Les filles són l’Agnès, la Joana i la Violant, i cadascuna d’elles té uns gustos i una personalitat diferenciats.

La història

Els pares volen casar a l’Agnès, la filla més gran, amb un baró. El relat fa referència als matrimonis concertats, un tracte que es feia entre dues famílies i on no predominava l’amor entre la parella, sinó que era un pacte tancat i d’interessos econòmics.

A més a més, a la dona se li exigia complir uns cànons que la societat medieval imposava, com haver de fer cas al marit un cop es casés i dedicar-se a tenir fills.

Aquesta era una forma de violència contra les dones, tal com van explicar les actrius de l’obra teatral. En aquest sentit, era una violència que afectava dones de tots els estaments i sectors socials. Un exemple clar era el “dret a cuixa”, una pràctica molt estesa durant l’època on el marit podia abusar de la dona en la nit de noces i durant qualsevol altra nit.

Això és el que va passar amb l’Agnès, que es queda embarassada de seguida del baró amb qui l’han casat. Mentrestant, els dos germans bessons han de marxar a la guerra i la Violant, la filla més petita, es vol fer càrrec de la ferreria familiar.

La més rebel dels Bonastre, veient el que li ha passat a la seva germana, decideix marxar de casa perquè no accepta les condicions imposades de la seva família. «Jo he arribat a aquesta vida per fer alguna cosa més que casar-me i acontentar un home», va proclamar.

Delictes de bruixeria

Després que la Joana, la filla mitjana, s’assabentés que l’Agnès ha estat maltractada pel seu marit, decideix enverinar al baró i és acusada de bruixa. En l’obra es va explicar que durant l’edat mitjana la naturalesa dels verins era molt coneguda.

Les persones ja no en compraven per usos medicinals, sinó per a usos poc habituals i més sinistres. Cada cop es feien servir més per matar a alguna persona. De fet, la primera legislació específica contra el crim de bruixeria a Europa va ser catalana.

Normalment, es parla de bruixes perquè la majoria de les acusades eren dones, només un 10% eren homes. Els pics de persecució de bruixeria coincidien amb els episodis més crus de fam i gairebé tots els judicis acabaven amb la mort. L’acusada era sotmesa a proves sota l’aigua i si sobrevivia, era cremada. És el que li va passar a la Joana, que no va sobreviure al foc de la foguera.

Passa la guerra

Als Bonastre els persegueixen les desgràcies: els dos fills estan a la guerra, la filla petita està desapareguda i la mitjana ha estat cremada per bruixa. Acaba la guerra i arriba la comitiva reial per rebre amb honors als homes que han sobreviscut. La família espera l’arribada dels bessons, que han de rebre les condecoracions com a nous membres de l’orde de cavalleria pel rei Jaume I.

La sorpresa va arribar quan es van treure el casc i van revelar la seva identitat. Va resultar que un dels dos nois era la Violant, la filla petita que havia marxat de casa. Amb aquest final inesperat, Dones de Llegenda va fer vibrar l’església de Santa Maria un any més amb les dones com a protagonistes de la història.

Actes de cloenda

‘Dones de Llegenda’ és una representació teatral que enguany s’ha celebrat el penúltim dia de la 36a Setmana Medieval de Montblanc, però que també servirà per cloure els actes de tota la programació.

Demà a les sis de la tarda, a la mateixa església de Santa Maria de Montblanc, tindrà lloc l’última representació de l’obra ‘Dones de Llegenda’.

En aquest acte de cloenda, l’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi farà l’entrega de l’espasa d’honor a l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (Afanoc).

Un cop acabat l’acte, el públic podrà veure la darrera comitiva de l’edició d’enguany de la festa.