Els motius de l’ajornament de la votació per l’oficialitat del català a la Unió Europea provenen d’almenys deu estats membres, que han demanat al govern espanyol que retirés la votació per dubtes legals i econòmics. Així, l’executiu de Pedro Sánchez ha topat de nou amb reticències d’algunes capitals europees, que han considerar prematur prendre una decisió aquest dimarts.
Estats com Alemanya o Suècia han demanat al govern espanyol més claredat, després que els serveis jurídics del Consell de la UE hagin expressat dubtes per la possibilitat que ampliar el llistat de llengües oficials de la UE impliqués una reforma dels Tractats de la UE.
Espanya ha posat sobre la taula una proposta que plantejava una aplicació progressiva del català, el basc i el gallec i alhora garantia que les despeses econòmiques derivades (132 milions d’euros) les assumiria el govern espanyol.
La principal causa
La principal causa, però, es política. Entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent per al rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc.
En aquest sentit, la responsable d’Afers Europeus de Xipre, Marilena Raouna, ha destacat a l’arribar a la reunió que el més important és que l’oficialitat del català no generi un «precedent» per a altres llengües.
Raouna ha admès que el país que ha estat donant suport a la mesura «constructivament», però ha demanat també consens perquè no suposi que altres llengües puguin demanar el mateix en el futur.
Per convèncer la resta de governs, la majoria dels quals encapçalats per partits de l’òrbita del Partit Popular Europeu (PPE), que té majoria al Consell de la UE, l’executiu espanyol ha fet circular els últims dies una sèrie de documents en què defensa que donar l’estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per a altres llengües minoritàries o minoritzades.
Els arguments d’Espanya
Al ministeri d’Exteriors espanyol han defensat que la proposta plantejada està «feta a mida» per als casos concrets del català, el basc i el gallec. L’oficialitat d’aquestes llengües no suposarà un precedent perquè es tracta de tres llengües reconegudes des de fa dècades a la Constitució espanyola, que són oficials i es poden utilitzar tant al Congrés com al Senat, cosa que no passa amb altres llengües minoritàries a la UE com és el cas del rus.
Un altre dels grans arguments de Madrid és que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d’altres llengües que sí que tenen l’estatus d’oficial.
Concretament, el català té uns deu milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant del danès, el finès, el suec o el gaèlic.
Pressions
Fins a l’últim moment, l’executiu de Pedro Sánchez ha pressionat els socis europeus per ampliar la llista de llengües oficials de la UE, que és un dels acords entre el PSOE i Junts per fer presidenta del Congrés Francina Armengol, compromís que posteriorment va derivar en la investidura de Pedro Sánchez.
El govern espanyol necessitava que cap estat membre es posicionés en contra de la proposta, ja que la mesura requereix la unanimitat dels 27 per ser aprovada. L’executiu ha topat amb els dubtes d’alguns estats membres.
La votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec podria tornar a la taula dels 27 la pròxima reunió del Consell d’Afers Generals de la UE, el 24 de juny.
Els dubtes dels estats membres s’han fet evidents ja el matí d’aquest dimarts, quan els ministres d’Afers Europeus han començat a arribar a la reunió.
Diversos països han expressat que mantenien reticències sobre la qüestió i han demanat més temps per poder analitzar la proposta i les seves implicacions.
El ministre de Finlàndia, Joakim Strand, ha assegurat que el tema no estava prou «madur» i que existien «preocupacions», no només d’estats membres, també des dels serveis jurídics del Consell de la UE.
El PP fa campanya en contra
En els darrers dies, el Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo també ha pressionat perquè els governs conservadors de la UE s’oposessin a donar suport a l’oficialitat de l català a la UE.
El secretari general del PP català, Santi Rodríguez, va admetre dilluns que Feijóo havia fet trucades a altres capitals europees per demanar que es mostressin en contra. “Si hi ha hagut trucades és perquè també n’hi ha en sentit contrari”, va dir Rodríguez. “El que actua per un interès polític ha d’assumir que els altres facin el mateix”, va sentenciar.
