Nascut a Cornellà de Llobregat el 1953, Joan Tardà és llicenciat en Filosofia i Lletres i catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes. Formà part del primer ajuntament democràtic de la seva ciutat, el 1979, com a independent a la candidatura del PSUC. Diputat d’ERC al Congrés des del 2004, a l’hemicicle sol protagonitzar, tant per la seva vehemència com per parlar-hi en català, enceses intervencions i polèmiques.
- La política és un espectacle?
- És cert que té una part d’espectacle, perquè vivim en una societat que ha convertit les coses més serioses també en un espectacle. Però justament perquè hi ha una certa frivolització de la política, crec que hem de posar en valor la coherència.
- Vostè al Congrés sembla buscar sempre la foto, aconseguir aquell titular, dir la frase més sonada... És així?
- Els republicans hem intentat tenir una marca. El prestigi que hem assolit a Madrid respon a dues qualitats que ens les hem guanyades. En primer lloc, que som treballadors; i en segon lloc, que som gent coherent i honrada. Com deien els pares: pobres, però nets, que puguis anar a tot arreu amb la cara ben alta.
- Pobres i nets i amb la cara ben alta... per això són al Govern amb un partit de dretes?
- Hem estat capaços d’arrossegar el centredreta català, el catalanisme autonomista de Convergència, cap a escenaris absolutament nous.
- El centredreta català que té les seus embargades per presumpta corrupció?
- Sí, però cap problema. Durant la transició, el Partit Comunista, que tenia un llarg victimari, va pactar amb el senyor Fraga. Per què? Perquè hi havia un bé superior a assolir, que eren les llibertats democràtiques. I nosaltres no podem pactar amb un demòcrata com el senyor Mas encara que no sigui d’esquerres? Òbviament que sí! De la mateixa manera que Euskadi no serà independent sense el PNB, Catalunya no ho serà sense CDC, ara PDECat. El senyor Mas governava fa uns anys amb el suport de la senyora Sánchez Camacho. Per a nosaltres no va ser fàcil donar suport a un govern que, a Madrid, va votar una de les lleis més reaccionàries del PP: la reforma laboral. Teníem molt clar que la nostra obligació era sostreure CiU dels braços del PP i portar-la fins a l’escenari actual. Tinc la impressió que ens ha sortit bé.
- Ha estat gràcies a ERC que CDC és independentista?
- No! Ha estat tot gràcies a la pressió popular. Però, sobre la pressió popular, els partits hem hagut de bastir tàctiques.
- El procés va lent, va ràpid o ha entrat en un bucle?
- Va a una velocitat vertiginosa. Fa deu anys la ciutadania va dir ‘sí’ a un Estatut retallat, quan encara no havia passat pel Constitucional (TC). Bona part d’aquelles persones disposades a acceptar aquell Estatut, ara consideren que hem de fer el referèndum encara que no ens el deixin fer! Tot va molt de pressa, i en dos anys ho completarem.
- Accelerarà el procés el fet que Rajoy torni a ser president?
- Nosaltres estem en el ‘referèndum o referèndum’. Si el fem des de la unilateralitat, és perquè Madrid ens hi aboca. El que s’accelerarà serà la pressió via violència judicial. Però aniran adonant-se que això no té retorn.
- Què passarà quan inhabilitin la presidenta del Parlament?
- Que el mateix Parlament la ratificarà. El president Puigdemont ja ha dit que està disposat a anar a la presó pel referèndum. Això és el que ens permet guanyar.
- Per què?
- Si estàs disposat a anar a la presó vol dir que estàs disposat a ser conseqüent amb un mandat democràtic, i a la UE encara mai ningú ha anat a la presó per respectar un mandat democràtic. A l’estiu del 2017 tindrem les tres lleis de desconnexió. Mai abans no havíem tingut les eines per fer la independència; ara les tenim. Si ara no ho fem, no valdran excuses. La culpa serà del Junqueras i del Puigdemont, d’ERC i del PDECat, de JxSí i la CUP. Si no ho fem, serà perquè no volem fer-ho o perquè no sabem fer-ho; per tant, tots cap a casa!
- Si en dos anys Catalunya no és independent, els diputats independentistes cap a casa?
- Clar! Si tens les eines per fer-ho i no ho fas, què pots dir? O que no ho has sabut fer... o que t’has arronsat! No valdran excuses. Haurem de reconèixer el nostre fracàs i plegar.
- Hi ha qui visualitza una parella de mossos detenint el president o la presidenta del Parlament. Què en pensa?
- Això seria guanyar, també.
- Perquè hi hauria una foto que faria la volta al món?
- Perquè estem al rovell de l’ou del món desenvolupat, a la Unió Europea, on tot comença i tot acaba amb la democràcia. Tot el que farem serà legal. Per primera vegada, la topada no serà entre legitimitat catalana i legalitat espanyola. La topada serà entre dues legalitats.
- Dues legalitats, sí, però una per sobre de l’altra, oi?
- No. No hi ha res que estigui per sobre d’un mandat democràtic. Jo estic disposat a acceptar que hi ha una legalitat espanyola, però això obliga l’Administració espanyola a acceptar que hi ha una legalitat catalana.
- Quants cops ha dit el Tribunal Constitucional que la legalitat espanyola passa per sobre de la legalitat catalana?
- Les dues legalitats neixen d’un mandat democràtic. Ergo, si hi ha un conflicte democràtic, només es pot resoldre democràticament. El Parlament aprovarà la tercera llei de desconnexió, anomenada de transitorietat jurídica, i posarem les urnes. ERC garanteix que els col·legis electorals s’obriran i la gent votarà.
- I si el TC suspèn la llei de transitorietat jurídica?
- Que facin el que hagin de fer. Nosaltres només obeirem el Parlament de Catalunya.
- Si l’expresident Mas pot ser inhabilitat pel 9-N, que només va ser un procés participatiu, què passarà amb el president Puigdemont i la resta del Govern si es fa el referèndum?
- No passarà res, i, si passa alguna cosa, doncs resistència passiva, pacífica i cívica. És a dir, que guanyarem. Guanyarem si continuem fent-ho tot pacíficament, cívicament i democràticament. El que no farem és cap pas enrere, i si al final ens posen a la presó, la gent ens en traurà.
- Què vol dir?
- És que això no passarà, perquè la democràcia és imbatible, i contra un poble mobilitzat no tindria cap sentit. Tot continuarà depenent només de nosaltres.
- Quants càrrecs i diputats creu que acabaran imputats davant dels tribunals espanyols pel procés?
- És evident que cada cop hi haurà més persones imputades, però cada vegada serà menys important, perquè cada vegada estarem més implicats a ser lleials i obeir el nostre Parlament. Que hi haurà un dia que hi haurà 15 càrrecs imputats, o 20, o 30? Sí, i què? No passa res.
- Com que no passa res?
- Miri, deixi’m dir-li una boutade: imaginem-nos que tanquen el Parlament. I què? Convocaríem el Parlament a Poblet! Si en Puigdemont i Junqueras no s’arronsen, guanyarem; si JxSí i la CUP encaren amb responsabilitat els reptes pendents, guanyarem; si la ciutadania segueix mobilitzada, guanyarem. El que garanteix la república és que hi hagi una majoria de ciutadans que la vulguin!
