Marc Sendra: 'Aquest disc és el què sóc'

- Acaba de publicar nou disc:‘Sóc’.

- És el meu primer disc en solitari. Hi he abocat el millor del què he anat recopilant durant molt temps. Això és el què sóc i això és el què puc oferir.

- Tot i ser un disc en solitari i personal, ha deixat que el seu productor, Èric Vinaixa, l’ajudi en lletres i música.

- D’alguna manera ell parla en boca meva. A les primeres reunions ell em va demanar que li ensenyés tot: acords, melodies inacabades, lletres a mitges... I em va dir: «això és bo, això no». I a partir d’allà em poso a escriure, que és el què em costa més. Moltes vegades ell ja veia que la lletra no acabava de fluir i a poc a poc acaba posant-hi mà. I per mi cap problema perquè en alguns moments és ell qui ha acabat de trobar la paraula adequada, o reescriure una frase dient allò que jo volia dir.

- Comparteix molts referents amb Èric Vinaixa?

- Sí, vam aprendre junts a tocar la guitarra a Miravet a través de cançons dels Beatles, dels Stones… De fet vam compartir els dos primers projectes musicals. Tenia en ment que algun dia havíem de tornar a fer alguna cosa junts i quan em plantejo fer el primer disc en solitari, el truco.

- I tot va anar rodat.

- Sí. Ell s’hi ha implicat molt. Compartim el 80 o 90% de l’ADN musical. Ens entenem molt. Ha estat molt fàcil.

- Quin procés de creació del disc ha seguit?

- No es pot encabir en una etapa en concret. Aquestes cançons no surten d’una etapa o estat d’ànim, si no que són retalls i projectes que tenia en un calaix. Hi ha cançons que tenen un any, o dos, o deu, i que no van acabar de formar part de Vitruvi.

- Tot el disc parla exclusivament de vostè?

- Les lletres no sempre són autobiogràfiques, però quan planteges una història d’amor alguna cosa d’un mateix hi ha. Encara que la història no estigui basada en fets reals, indubtablement hi ha una part d’un mateix.

- Tot i que és un disc en solitari, hi ha més instrumentació fins i tot que amb Vitruvi.

- La idea inicial era fer una cosa molt de cantautor i acústic. Però vam decidir ficar-hi tot el què la cançó requerís. Hi ha instruments de vent, orquestra... Tot i així per mi sona molt nítid i cristal·lí, en canvi amb Vitruvi tot sonava més contundent. M’agrada més aquesta sonoritat d’ara.

- El disc el comença molt revolucionari. És una despullada ideològica?

- No ho perseguia, però no em fa res que se’m catalogui d’això. És curiós perquè és de les cançons més antigues del disc. La maqueta la vaig fer fa més de deu anys, i al final hi vaig posar sons de tirs, revoltes, cavalls... Va ser llegint un llibre de Ken Follet que em va inspirar a parlar sobre la revolució russa del 1917. I és inevitable que la gent ho llegeixi en clau actual. De fet ara estem vivint una revolta que ha nascut des de baix, i si algun dia arriba a bon port serà perquè la gent l’ha portat fins allà. El món polític i empresarial són els què han anat a remolc aquesta vegada.