JxCat i ERC aposten per la República i el procés constituent

Junts per Catalunya (JxCat) i ERC van tancar ahir un acord de legislatura amb el qual, a més de tractar d’evidenciar un mínim de comunió després de mesos d’obert enfrontament, busquen atraure la CUP perquè els antisistema donin suport a la cada dia més improbable investidura de Jordi Sànchez.

Dissabte passat, els anticapitalistes van rebutjar el principi d’acord al qual havien arribat els seus antics socis de ‘Procés’ al considerar-lo «autonomista» i no acceptar el candidat escollit per substituir Carles Puigdemont. Davant la impossibilitat de fer pujar a Sánchez a la Presidència, Junts per Catalunya i Esquerra han hagut de modificar a contrarellotge el seu preacord inicial.

Per acontentar la CUP, les dues principals forces independentistes han introduït canvis en el seu pacte per revestir-de la línia rupturista i unilateral que exigeixen els antisistema.

«Ja no parlem d’autonomia», es va resumir ahir des Junts per Catalunya, alhora que va instar els ‘cupaires’ a convocar als seus òrgans de decisió per poder donar un veredicte abans de dilluns, tot i que la celebració del ple d’investidura no estigui ni molt menys assegurada per aquest dia. 

De moment, la CUP es va escudar ahir en la vaga per no valorar el document, una actitud que, tenint en compte l’imprevisible de les decisions dels antisistema, deixa tot en l’aire.

Constitució catalana 

L’acord entre JxCat i Esquerra pivota sobre tres eixos: construcció de la república, procés constituent i doble govern (a Brussel·les i Barcelona).

«Impulsarem un procés constituent, participat per la ciutadania», diu el document. Els signants es comprometen a un «gran debat nacional» sobre el futur del país, que traci el model social, econòmic i institucional i que deu culminar amb la «redacció i aprovació d’un text amb la proposta de bases d’una futura Constitució de la República Catalana».

Malgrat l’esforç, no arriba tan lluny com demana la CUP, que exigeix redactar una Constitució, però sí que es planteja una mena de nou 9-N-una consulta ciutadana i no un referèndum, com va ser el 1-O-.

«El procés constituent ha de concloure amb una multiconsulta amb totes les garanties, on la ciutadania es pugui expressar en cada un dels elements fonamentals dels debats realitzats», assenyala l’acord.

El programa parla també de la «construcció de la República» i de l’assoliment d’àmplies majories per fer-la possible. Aquesta construcció anirà a càrrec de les «institucions de la Generalitat de Catalunya (Parlament i Govern)» i de l’anomenat ‘Espai Lliure de l’exili’, amb seu a Brussel·les.

Es tracta d’un entramat institucional creat ad hoc per a Carles Puigdemont i que estarà integrat per una autodenominada Assemblea de Representants, el Consell i la Presidència del Consell de la República.

El programa preveu a més la creació d’una comissió mixta Parlament-Govern per a l’avanç en la proposta de creació d’una Banca Pública, planteja reduir la pressió fiscal a les rendes més baixes (extrem al qual es negava JxCat) i el desenvolupament de l’Agència Tributària de Catalunya.

Aquest programa és el «quilòmetre zero de la República». Però mentre el 155 estigui en vigor és irrealitzable. Per això, el document situa com a «prioritat» del nou govern i de la legislatura la «restitució de les institucions catalanes». El document defensa el referèndum il·legal de l’1 d’octubre, però evita en canvi les referències explícites a la declaració de la República del 27 d’octubre.