Josep Llinàs, pregoner de la Festa Major d'Hivern: «Vila-seca ha tingut sensibilitat amb l'arquitectura»

Fa 40 anys, Vila-seca engegava la construcció de la seva biblioteca municipal. Un dels primers equipaments públics al servei de la ciutadania que arribava en un moment de plena expansió demogràfica i urbana. Deu anys més tard, prenia forma la construcció de l’actual ajuntament, que va mantenir la façana de l’antiga casa consistorial, tot dotant el municipi d’un espai administratiu adaptat a les noves dimensions.

Avui, tots dos continuen sent equipaments públics d’ús intensiu i a ple rendiment. Darrere del seu disseny, un nom propi que amb obres com aquestes a Vila-seca ha esdevingut un dels referents de l’arquitectura contemporània, Josep Antoni Llinàs. Un autor que basa la seva obra en l’ordre, la proporció i la llum. Ell serà l’encarregat de pronunciar avui, 16 de gener, el pregó de Festa Major, en un acte que començarà a les 20.15 h a l’Auditori Josep Carreras.

En el seu discurs, Llinàs recordarà les dues fites que van suposar aquestes obres, de les quals aquest 2026 es compleixen 40 i 30 anys, respectivament. «La biblioteca de Vilaseca va ser un dels primers equipaments que vaig fer després de l’arribada de la democràcia. Hi havia un clima de bon rotllo i molt optimisme, amb la idea que l’Estat es faria càrrec dels equipaments i d’allò públic. A tots els que hi vam estar implicats ens feia molta il·lusió el projecte», explica.

Deu anys després, li arribaria l’encàrrec per fer l’ajuntament en el mateix lloc on hi havia el vell, al cor del centre històric. L’arquitecte recorda que «hi havia el mateix ambient, amb ganes de fer moltes coses, però ja d’una manera més rigurosa i professional, amb més control i responsabilitat».

Llinàs, que va néixer a Castelló de la Plana l’any 1945 i va estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ha mantingut el lligam amb Vila-seca al llarg de tots aquests anys. Arran de la seva feina, va forjar amistat amb persones com l’exalcalde Josep Poblet. «A Vila-seca sempre he notat molta sensibilitat cap a l’arquitectura pública, amb la voluntat que el resultat sigui bo i de qualitat, però també incloent el segell de la pròpia arquitectura que té l’autor», reconeix.

Al llarg de la seva trajectòria, Llinàs ha combinat una pràctica arquitectònica exigent amb una tasca docent continuada, formant generacions d’arquitectes i transmetent una visió de l’ofici basada en el rigor, la sensibilitat i el respecte pel lloc.

Al Camp de Tarragona, es poden gaudir altres obres icòniques amb la seva firma, com la seu de la Subdelegació del Govern a Tarragona, realitzada amb Alejandro de la Sota, la remodelació del Teatre Metropol o el Far de Torredembarra, l’últim construït a tota la costa espanyola, l’any 2000. Al 2024, el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España li va atorgar la Medalla d’Or de l’Arquitectura.