El Cós de Sant Antoni: passió, cavalls i memòria de Vila-seca

La pista, enguany, està «esplèndida», explica Francesc Benach, un dels vuit vila-secans membres de la Comissió Hípica que fa possible el Cós de Sant Antoni de Vila-seca. Fins a 19 pura sang anglesos, amb una desena de genets i 13 quadres participaran, el diumenge 18 de gener, a les tradicionals curses de cavalls que se celebren al circuit del Parc de la Torre d’en Dolça. La feina de la Comissió va començar encara al mes d’octubre amb la tramitació dels permisos: «Belluguem un munt de gent per un acte que dura un dia i sempre volem millorar alguna cosa».

Aquest 2026, els canvis se centren en les instal·lacions de les quadres, que han guanyat confort per als animals durant la seva estada al recinte.

Amb les úniques curses del circuit professional que es desenvolupen a Catalunya, el Cós de Sant Antoni és el cor de la Festa Major d’Hivern de Vila-seca. I la Comissió Hípica és conscient del valor de la seva feina perquè tot estigui a punt. La integren autèntics enamorats del món dels cavalls que treballen braç a braç amb l’Ajuntament, la Brigada i la Policia Local en totes les gestions, des de portar les inscripcions fins a revisar els calaixos de sortida, habilitar els accessos o gestionar l’aparcament. Plegats, i també en col·laboració amb el Jockey Club de Madrid, formen el centre operatiu de les curses.

L’any passat, la cita va aplegar més de 10.000 espectadors, amb aficionats locals i foranis. Per als participants, la competició reparteix 30.000 euros entre els tres premis.

El Cós de Sant Antoni es viu des de finals del segle XIX a Vila-seca. L’any 2010, la Generalitat va declarar-lo Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional. I ningú el vol deixar perdre. «És una tradició llarguíssima, més que centenària, l’acte principal i més especial de la Festa Major. És com el castell de focs de les celebracions. I espero que es faci durant molts anys, que continuï per sempre», afegeix Benach.

Un document datat de l’any 1876, que ha estat possible recuperar, deixa constància tant dels premis que s’atorgaven en aquella època com de la manera com es duia a terme la competició. «Aquí mateix es fa saber, que qualsevol que vulgui córrer al Cós, el mateix de la Vila que foraster, demà a la tarda després de conclosa la professó, es farà com acostumava a fer-se en anys anteriors», indica el text antic.

El primer premi era llavors un corder, el segon classificat s’emportava quatre pollastres, qui ocupava el tercer lloc rebia quatre coques i el quart en arribar, quatre cebes i un manat d’alls. Les cavalleries, després d’haver estat beneïdes, i quan acabava la processó, es congregaven a la Casa de la Vila. Després, el rector de la parròquia llençava una bandera a l’aire i el genet que l’atrapava havia de sortir corrent, perseguit per la resta de competidors. La muntura que travessava primer la línia d’arribada resultava guanyadora.