El Penedès ja no vol esperar més pel seu reconeixement com a territori

Alcaldes i càrrecs de CDC signen la declaració de Mir Geribert, on clamen contra el retard d'un àmbit propi

19 mayo 2017 19:16 | Actualizado a 21 mayo 2017 17:23
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Una trentena d’alcaldes i càrrecs electes de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) de l’Alt i Baix Penedès, Garraf i l’Anoia van signar al Castell d’Olèrdola la declaració Mir Geribert, a favor de la vegueria Penedès.

La declaració parla d’una reivindicació penedesenca històrica que ha quedat massa temps posposada. Els alcaldes i regidors reclamen el desplegament de l’àmbit territorial del Penedès i que sigui nomenat el delegat del govern d’aquest territori.

La declaració recorda el nom de qui va ser Príncep d’Olèrdola i que va capitanejar la revolta d’una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, al no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.

Modificació de la llei

La declaració demana el desplegament de l’àmbit i la modificació de la llei de vegueries per incloure-hi la del Penedès. El text destaca que «de tot el país, l’única realitat territorial que va quedar òrfena tant dels elements tècnics, pla parcial propi, representativitat política i vegueria pròpia» va ser el Penedès.

El Penedès històric amb 72 municipis que conformaven les comarques del Baix i Alt Penedès, Garraf i Anoia, a més de separades per l’organització territorial catalana també va quedar diluït «en dues regions hereves de la mentalitat provincial, la vegueria de Barcelona i la del Camp de Tarragona». La presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, Eva Serramià, va dir que les quatre comarques ja treballen plegades en molts àmbits des de la planificació estratègica.

Serramià va afegir que «en ple procés de confecció del nou país, és el moment ideal per reconèixer el Penedès com a vegueria. Un país nou ha de néixer lliure de traves i imposicions realitzades per concepcions centralistes».

Tots els governs de la Generalitat i el propi Parlament des del 2010 es van comprometre a donar una resposta a la reivindicació, però encara no s’ha fet.

Comentarios
Multimedia Diari