‘Literatura literària’ des dels països nòrdics

La casa de la veranda cega, d’Herbjørg Wassmo; Una balena anomenada Goliat, de Cristina Sandu i Rødby-Puttgarden, de Helle Helle són els tres títols amb què va arencar la seva trajectòria l’editorial tarragonina Nits Blanques, amb la voluntat d’apropar als lectors «literatura literària», d’escriptors i escriptores contemporanis danesos, finlandesos, islandesos, noruecs i suecs.

L’editora que fa possible llegir aquestes obres en llengua catalana és Mònica Batet, escriptora ella mateixa i professora de llengua i literatura a la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’interès de Batet per la literatura nòrdica és llunyà. La tarragonina va poder descobrir molts dels autors gràcies a l’editorial Iperborea Libri, en llengua italiana o per Nórdica Libros, en castellà. No obstant això, ha pogut viatjar pels països dels fiords i conèixer de primera mà la narrativa d‘aquelles contrades. 

La coberta conté més informació de la que sembla ‘a priori’. Així, cada país és un color

Així, les dues primeres obres que van arribar a les llibreries de tot el país van ser La casa de la veranda cega, traduïda al català per Alexandra Pujol Skjønhaug i Una balena anomenada Goliat amb traducció d’Emma Claret Pyrtönen i Eila Pyrhönen. En aquest sentit, Batet explica que  quant a la primera, li va fascinar la història. «És un relat que parla de la Noruega pobre. Es tracta d’una narració en tercera persona, però amb una veu poètica molt forta», assenyala l’editora i escriptora. La novel·la explica la història de la Tora, una adolescent que viu en un fiord noruec. Una noia assenyalada pel fet que el seu pare fos un soldat alemany de la Segona Guerra Mundial. En aquesta novel·la el lector hi trobarà la bellesa paisatgística dels fiords, però també algunes ombres com l’amargor de la mare de la Tora o els abusos a la qual la sotmet el seu padrastre.

Mentrestant, Una balena anomenada Goliat submergeix els lectors en un relat d’immigrants romanesos a Hèlsinki i de la Romania de l’última meitat del segle XX. Una novel·la no exempta de llegendes, mites i tradicions. Finalment, l’última obra publicada fins al moment és el clàssic danès de la Helle Helle Rødby-Puttgarden traduït per la també tarragonina Maria Rossich Andreu, qui tradueix de dos idiomes poc comuns al nostre país, el danès i el neerlandès. 

Rødby-Puttgarden és una novel·la costumista que narra la relació d’amistat de dues germanes, la Jane i la Tine. Ambdues viuen juntes i treballen a la botiga de perfums del ferri que uneix Rødby (Dinamarca) amb Puttgarden (Alemanya). Rossich explica que justament l’escriptora mateixa, la Helle Helle, va treballar una temporada en aquest ferri quan era jove, ja que era de Rødby i acostumava a ser la típica feina estiuenca. Un ferri en el qual també la Maria Rossich ha estat moltes vegades. 

D’altra banda, els colors són clau en Nits Blanques. El blau és noruec, el vermell, finlandès. En el cas de la Helle Helle, entre Alemanya i Dinamarca, el blau es degrada i difumina en alguns punts. Malgrat que Batet es declara més interessada en el contingut que en el continent, comenta que d’aquesta manera, cada cop que es publiqui una obra, el lector no només relacionarà l’editorial, sinó el país d’origen de la novel·la.

D’igual manera, la col·lecció també és quilòmetre zero, un disseny de la tarragonina Júlia Rossich, dissenyadora de producte digital que resideix a Berlín. Sense il·lustracions ni fotografia, representa una aurora boreal, com si es fes de dia o de nit. Per la seva part, Jaime Falomir és el dissenyador de la coberta.

Aquestes són les tres novetats que Nits Blanques presenta per a aquest Sant Jordi, el primer d’aquesta jove editorial que va veure la llum el passat octubre de 2020.