Cultura Crònica

Marc Ribas, estrella a Tarragona

El mediàtic cuiner revoluciona el Mercat Central amb les signatures del seu nou llibre 

Gloria Aznar

Whatsapp
Un lector fent-se una selfi amb el cuiner, aquest dijous al Mercat. Foto: Pere Ferré

Un lector fent-se una selfi amb el cuiner, aquest dijous al Mercat. Foto: Pere Ferré

«Estic esperant el Marc», comentava una dona al Mercat Central de Tarragona. Com ella, desenes de seguidors, fans, lectors i curiosos s’aplegaven al voltant d’una parada que, inusualment, venia llibres, regentada pel Pitu Rovira i el Manel Adserà, de les llibreries La Capona i Adserà de la ciutat. I és que el cuiner amb rock’n’roll Marc Ribas es va fer esperar mitja hora de rellotge. No obstant això, va pagar la pena. O així ho va entendre el seu públic, que feia cua diligentment.

Després de dues temptatives de venir a Tarragona i Reus, entre ara sí que obrim perímetre i ara ho tornem a tancar, Ribas va signar finalment exemplars del seu últim llibre, en català i castellà, En marxa cuina! (Cossetània Edicions. 9 Grup Editorial). No només d’aquest. També del Brutal, les receptes del Marc Ribas.

Si a algú li quedaven dubtes de la força de la televisió encara avui en dia, només havia de fer un tomb pels voltants on el xef estampava la seva firma, en el seu entorn natural, entre peixos i pomes, talls de carn i verdures. Només faltaven els fogons. La Covid-19 no va fer desistir ningú d’acostar-se a la taula de l’ídol. Això sí, amb gel, mascaretes i distància de seguretat. Entre el seu públic, potencials cuiners de totes les edats. Un dels més petits era en Lluc Llort, un nen de només nou anys que, amb llibre en mà, va petar la xerradeta. «M’agrada molt Joc de cartes. Sobretot quan diu brutaaaaaal», revelà. Això sí, encara que es va absentar momentàniament de l’escola per veure el presentador de prop, el Lluc ho té clar, de gran vol ser arquitecte. «La cuina està bé, sempre que no siguin amanides». S’estima més fregir pollastre.

Entre gambes
Serien capaços de diferenciar una gamba de Tarragona d’una altra de Palamós només amb el paladar? Ho podrien argumentar?

Brutal és un signe distintiu del Ribas. «És una història que va començar amb el bar Brutal de Barcelona, amb un dels seus socis, el Juan Valencia. Però el brutal ni és meu, ni és seu ni és de ningú. És una expressió que va quedar perquè jo ho dic molt», explicà el cuiner. Malgrat aquest no ser de ningú, brutal enllaça directament amb una línia de vins naturals que elaboren, entre altres, Laureano Serres, del Celler Mendall, al Pinell de Brai i Joan Ramon Escoda, del celler Escoda-Sanahuja, a la Conca de Barberà. Cuina i vi, un maridatge indissoluble.

La imatge amb què es va anunciar que Ribas faria acte de presència a les nostres contrades és significativa. Extreta d’En marxa cuina!, apareix agafant curosament una gamba en cada mà. De Palamós, de Roses, de Dénia o... De Tarragona? Les ha tastat? «Sí que he tastat les gambes de Tarragona, però no tenen tanta fama», va dir. Vostès, tarragonins de pro, serien capaços de diferenciar-les només amb el paladar? Ho podrien argumentar en una taula davant del xef que les ha cuinades? Això és precisament el que li va passar amb ell. «Un client em va dir que no em volia pagar el plat després d’haver-se’l menjat perquè havia notat en el paladar que eren de Roses, i en la carta posava que eren de Palamós».

El xef de Girona Marc Ribas amb el seu últim llibre. Foto: Pere Ferré

Com aquesta, el llibre està farcit d’anècdotes de tota mena, intercalades amb les seves receptes. Fricandó d’escórpora, peix a la sal, ous estrellats, préssec amb vi ranci i vermut o torradetes de Santa Teresa són només algunes. D’elles, quines cuinarà aquestes festes? «L’escudella, segur i algunes postres també. Però jo no les faré. Per Nadal jo no cuino si no és al restaurant i enguany el restaurant és tancat. Nadal deixo que cuini l’autèntica mestra, que és la meva mare». Ja se sap que a cal sabater, sabates de paper...

«Hi ha molts egos i poca cuina. Si creiem que som molt bons, s’ha acabat l’aprenentatge»

Un mercat prenadalenc en ebullició pujava ahir de revolucions amb paradistes i clients buscant el moment oportú per aconseguir la seva dedicatòria i les càmeres dels mòbils sense aturador. Mentrestant, un Marc Ribas proper i amable atenia i posava amb tothom qui li ho demanava. Amb una cua que va ser constant durant més d’una hora. Signar llibres, en va signar. Dones, homes, famílies amb nadons i criatures. Exemplars per llegir i per regalar. La Mònica Miguel en portava dos a les mans. «Encara no he cuinat mai cap de les seves receptes perquè treballo molt. Però m’encanta veure’l», assegurà i prometia posar-se a la feina aquests dies.

I amb tot aquest enrenou, com es porten els egos? «És un tema del qual parlo al llibre. Hi ha molts egos i poca cuina. Sempre hi ha algú que et pot ensenyar coses i quan entenem això, entenem que la cuina és un constant d’aprenentatge. No parem de progressar, de millorar, d’aprendre. Si creiem que som molt bons, s’ha acabat l’aprenentatge i la possibilitat d’evolucionar i créixer».

Les dades que jo tinc és que estem fent una bona campanya de Nadal. No és pitjor que l'any passat (Jordi Ferré. Editor de 9 Grup Editorial).

Vulgui o no, Ribas és una de les estrelles de Cossetània Edicions de la temporada, un llibre confinat, que havia d’haver vist la llum al març. «Ens va agafar amb tots els exemplars impresos, sense poder fer promoció i aguantant la inversió fins al setembre», contà Jordi Ferré, l’editor de 9 Grup Editorial. Tot i això, en obrir les portes les llibreries, la situació es va anar normalitzant. «Les dades que jo tinc és que estem fent una bona campanya de Nadal. No és pitjor que l’any passat. A més a més, jo crec que el confinament va fer que es llegeixi més. Estem contents», manifestà l’editor. Content per les xifres i perquè l’acte  va ser tot un èxit. 

Llibres i gastronomia... Cultura que ha d’arribar a tothom, especialment als més joves per evitar conegudes sorpreses, obesitat i mal menjar. «T’adones que ets l’heroi de nens. Jo em pensava que això només passava amb els futbolistes. Ara també amb els cuiners. Suposo que l’exemple està en el fet que si ells veuen que tens una forma saludable, fins i tot atlètica, intentaran assemblar-se». 

Temas

  • Tarragona
  • gastronomia
  • Joc de cartes
  • Cuines
  • Gastronomia
  • Xef

Comentarios

Lea También