El món casteller és una clara representació del que crec que necessita Catalunya: comunitat, col·laboració, admiració i reconeixement. Tots aquests valors formen part de l’essència del país, de les seves arrels i del seu futur.
La confecció de l’estructura castellera és una al·legoria perfecta de la comunitat i del suport mutu. Tots els cossos, braços i mans són necessaris per resistir la implacable llei de la gravetat. En aquest sentit, els castells representen la Catalunya de tothom, en la qual totes les persones, vinguin d’on vinguin i pensin el que pensin, formen part inseparable d’una societat rica i plena. Des de la canalla del pom de dalt que corona el castell, fins a aquells que a la pinya fan força amb els braços i les mans per sostenir la base, la culminació del castell se celebra per igual. La força resideix en la unió i totes les parts són igual d’importants. Són cabdals cadascuna de les persones que contribueixen a millorar o reforçar l’estructura dels castells, tal com passa amb Catalunya. Com també és cabdal l’estabilitat per poder alçar la mirada. Una base robusta i estable permet construir projectes sòlids.
Un altre element essencial a destacar dels castells és la seva profunda arrel local. El món casteller neix en petits locals municipals, però la seva grandesa es projecta molt més enllà. Catalunya també es fonamenta en el món local per projectar-se al món. Catalunya es construeix globalment des de la dignitat dels seus barris. Els castells són un símbol que neix des de la base, des del teixit comunitari, però que s’han convertit en un esdeveniment d’admiració global. Així és com Catalunya tornarà a tenir un paper destacat: mantenint-se fidel a les seves arrels, però amb una mirada àmplia i internacional. Els països amb més futur són els que tenen les arrels més sòlides. Tradició, modernitat i igualtat. Tres valors que hem d’integrar i fer compatibles en una societat, la nostra, que segueix avançant al ritme accelerat dels temps.
Com va dir Anselm Clavé, «Força, equilibri, valor i seny» són els fonaments que sustenten els castells. Però aquests valors no es limiten a aixecar estructures humanes, sinó que també poden ser les bases d’una societat. No és casual que els castells hagin estat declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Aquests valors, quan transcendeixen altres àmbits, tenen el poder de convertir Catalunya en un lloc on la solidaritat, l’ajuda mútua i el treball conjunt són els fonaments d’una societat més justa, equitativa i plena d’oportunitats per a tothom.
Que sonin les gralles i els tambors i que, amb cada so, Catalunya s’aixequi amb la mateixa força, equilibri, valor i seny que s’aixequen els castells. És aquesta actitud, aquest esperit de treball conjunt i de superació, el que ens ha de guiar cap al futur. Un futur de col·laboració per afrontar els reptes diaris. Com en tot castell, només sumant esforços, i amb paciència i compromís, podrem construir una Catalunya més justa i més forta.
