Dones en etern equilibri

¡Visca el matriarcat!, li etziba la Jorinde, via carta, al seu pare. És la resposta punyent a la negativa del seu progenitor d’avalar-li un contracte de lloguer. La Jorinde és una de les cinc protagonistes d’Amor en cas d’emergència, de la Daniela Krien (Animallibres editorial), amb traducció de Maria Bosom. Cinc dones resolutives i fortes, independents. Feminisme i alliberament... Doncs no. Res més lluny d’una catarsi.

La Jorinde, juntament amb la Paula, la Judith, la Brida i la Malika teixeixen, mitjançant els seus lligams, aquesta novel·la de l’autora alemanya. Cinc capítols que es poden llegir independentment, encara que de fer-ho així, el lector perdria l’essència, el pòsit de la vida d’aquestes dones entrelligades, indefectiblement, fins i tot contra la seva voluntat. La d’elles és una existència fràgil, plena de contradiccions, talment la vida. Amor en cas d’emergència és un llibre feminista que parla de feminitat, la de moltes de les dones actuals. 

Amb anhels de soledat, però alhora, paüra d’enfrontar-s’hi; decisions equivocades que més sovint del que voldrien reconèixer, giren al voltant d’un home, de la presència o l’absència masculina; voler ser mare i, al mateix temps, no trobar-se en la maternitat; pensar diferent del company, però callar per por a una pèrdua; voler marxar lluny de tot i de tots i esclatar en llàgrimes quan s’aconsegueix. I com a rerefons, la reunificació alemanya, que com la Transició espanyola, potser no és ni de bon tros tan exemplar com ens la van vendre.

En Amor en cas d'emergència, la Paula, llibretera, intenta sobreposar-se a la mort d’una filla. La Judith, metgessa, busca l’home ideal a partir del físic i del sexe, tot i que el que en realitat necessita és amor. La Brida, escriptora, fa equilibris entre la passió per la seva professió i l’atenció a la família. El mateix cas, però invers, és el de la Malika, música, que no té ni una cosa ni l’altra i finalment, la Jorinde, una actriu d’èxit que també naufraga en la vida personal.

Sigui com sigui, cap d'elles l'encerta. I a més a més, totes aquestes relacions, ja de per si complexes, estan impregnades de ressentiment i incomprensió entre l’Est i l’Oest, entre la RDA i la RFA. Impregnades d’un mur que per a molts no hauria d’haver caigut mai i que amb la percepció de seguretat russa i la invasió d’Ucraïna està més d’actualitat que mai.

Però, sobretot, Amor en cas d’emergència gira al voltant de la soledat. Fins a quin punt és difícil estar sola, reflexiona la Judith. I és precisament aquesta idea la que està representada a la coberta de la novel·la per Faith, un dels quadres d’Eric Zener. Un salt a una piscina o un salt a l’abisme. Fer un salt cap endavant i deixar entrar l’amor a la vida amb totes les seves conseqüències?

Les dues alemanyes
Est i Oest, dos estils de vida diferents, massa anys separats per entendre’s. La reunificació és, així mateix, el centre de l’últim llibre de Daniela Krien, La vall del Mulde, també publicat per Animallibres i amb traducció de Maria Bosom.

El 2015, quan va esclatar la crisi de les emissions contaminants de Volkswagen, algú em va fer notar que «Alemanya ja no és el que era». Una frase que em va quedar atrapada en la memòria i que La vall del Mulde ha fet sorgir amb força. Són onze relats que transcorren a l’estat de Saxònia, poc després de la reunificació del país, el 1989. Històries dures, petites novel·les individuals que parlen de la Stasi, d’adaptar-se a un nou sistema sense naufragar, de xenofòbia i humiliació, de culpa i silenci, són les històries de les víctimes que també comporta una revolució pacífica. 

‘Ossi’ és el nom pejoratiu amb què encara avui dia es denominen els ciutadans de l’antiga RDA, un estereotip de l’alemany oriental ultradretà, victimista, inculte i gandul. A la vall del Mulde és on viuen l’Otto i la Maggie, que van trobar en el capitalisme tot el que desitjaven i no havien pogut tenir. I és també on resideix l’Anne, la qual rep una carta que li diu «Hola Ossis!  Ha arribat l’hora de dir-vos la veritat: ningú us volia. Si no canvien les coses, aquí som molts els que pensem que hauríem de tornar a aixecar el mur. Però aquesta vegada, més alt i més segur...».

Krien, una autora per reflexionar i saber-hi més d'aquesta vella Europa que s'enfonsa.