Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Secciones
    Canales
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    Eva Llatser: «L’escolta activa i empàtica millora l’autoestima dels adolescents»

    Entrevista a la presidenta de la Delegació de Tarragona del COPC

    22 noviembre 2023 11:43 | Actualizado a 22 noviembre 2023 15:48
    Se lee en minutos
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    La Junta Rectora de la Delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) va organitzar ahir la Jornada DeBat a Bat. Parlem de l’autoestima, al Palau de Congressos de Tarragona. A continuació, la presidenta de la Delegació Territorial de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Eva Llatser, explica com millorar l’autoestima dels i les adolescents.

    Per què és vital, durant l’adolescència, construir una autoestima forta?

    És el moment en què els i les adolescents construeixen la seva identitat: qui són com a persona. Per això, és bo que tinguin uns fonaments sans i que generin benestar. Per això, han de saber reconèixer els punts forts i les habilitats que tenen perquè puguin sostenir-se amb elles.

    Com es construeix l’autoestima?

    El primer és l’autoconeixement, és a dir, qui sóc jo. Això significa conèixer quines són les meves habilitats, els punts forts i dèbils, etc. El segon pilar és l’autovalor, és a dir, a partir del concepte que tinc de mi mateix o mateixa, quin valor li atorgo. L’últim pilar és l’autoconfiança, és a dir, la seguretat en un mateix. Si jo sé qui sóc i li dono valor, l’autoconfiança apareix sola. Per tot això, és important tenir un marc de referència i saber quins són els meus valors perquè seran la meva base vital.

    Durant l’adolescència també es produeixen canvis físics. Com afecten l’autoestima?

    Són canvis que, com qualsevol altre, s’han d’anar acceptant i valorar el grau d’importància que li donem. Tot passa per l’autoacceptació, és a dir, acceptar vol dir jo sóc així i preguntar-se què puc fer al respecte per potenciar els aspectes positius; i amb allò que crec negatiu el camí a seguir és acceptar-ho per poder actuar al respecte i millorar.

    Això no significa que els i les adolescents s’hagin de conformar.

    No, no té res a veure. Acceptar és reconèixer, per exemple, que ets una persona tímida i preguntar-te què pots fer per obrir-te més a les persones, és a dir, passar a l’acció. L’acceptació és el primer pas per passar a l’acció.

    Nois i noies afronten l’acceptació de manera diferent?

    En general, a les noies els costa més els canvis físics a conseqüència de l’entorn social, que és molt estereotipat amb un cànon de bellesa que les atrapa, o inclús cançons amb missatges que dificulten tenir relacions afectives sanes amb altres persones, i que les condicionen.

    Aquesta pressió social contribueix a una baixa autoestima?

    Sí. Sobretot perquè l’adolescència és una etapa en què es comparen amb la resta d’iguals per formar part d’un grup. Llavors, aquest fet fa que et ‘customitzis’ per ser acceptat i no puguis construir la teva identitat des del teu jo.

    La diferència es penalitza?

    Sí, un fet que no ajuda a l’autoestima.

    Quines eines tenim per fomentar i millorar l’autoestima dels adolescents?

    L’escolta activa, és a dir, escoltar-los perquè se sentin entesos. Una de les necessitats universals que tenim les persones és sentir-nos entesos, i a partir d’aquí es genera l’escolta empàtica. Després, el primer pas d’aquesta és validar què pensa i què sent aquella persona; seguidament repetir el que ella diu i, en acabat, generar preguntes obertes que donen pas a la reflexió i la clarificació. D’aquesta manera es genera un debat obert on hi ha un diàleg i on es poden donar relacions sanes, tant interpersonals com personals, duradores i estables, i on l’adolescent se sent entès.

    La comunicació familiar és vital.

    És vital generar espais familiars de comunicació, on es puguin expressar necessitats i opinions, sense prejudicis, sense estigmes, és a dir, fomentant que totes les opinions són vàlides. Si no hi ha validació, hi ha enfrontament, tot i que la validació no implica que sempre hagis de donar la raó. Les diferències són bones i és on hi ha marge d’aprenentatge.

    Tot això, en un marc on les xarxes socials dominen molts dels aspectes de la vida dels adolescents.

    Hem de fer veure als adolescents que les xarxes socials en realitat no són la realitat, és a dir, són una part d’un model o d’un estil de vida de moltes persones. Per això és important generar autoestima en relacions personals de contacte físic real, és a dir, espais de conversa, fer activitats junts, i que s’estan perdent. Moltes vegades el llenguatge és equívoc, diem que el mòbil ens connecta, però no és cert; ens connecta fer un cafè amb uns amics. Les xarxes socials no són un model de comunicació per connectar amb la gent. S’aprèn entre iguals amb la interacció i la intercomunicació.

    Comentarios
    Multimedia Diari