El Juan ha vingut amb el regional des d’Altafulla, on fa quinze anys que resideix. Ens posem les mans al cap, descreguts, perquè el tren ha arribat a l’hora. Per celebrar-ho, hem anat de tapes, i també en honor al títol de la pel·lícula que li va fer guanyar un Goya al millor director novell. Després d’això, ha anat picant, fent documentals, com a director, o guionista en diferents produccions, fins a aconseguir una extensa carrera cinematogràfica. Demanem un pinxo de truita, feta al punt, en un bar de la Part Alta. Em revela que el termòmetre per valorar un bar de tapes és mesurar la qualitat de la seva truita de patates. Tots dos estem d’acord i, si és amb ceba millor.
Observem el nostre entorn, envoltats de personatges típics del barri... i la creació neix. La vida no deixa de ser una pel·lícula on creem el nostre personatge: som actors a la nostra pròpia vida. A la fi no deixem d’explorar com som interiorment i com ens projectem cap a l’exterior.