Nits de somnis i poetes

Vam sopar a Donosti un exquisit chuletón després de la sessió fotogràfica. El Jaume i jo, entre mossegada i mossegada, parlem de llibres: cases de cites. També del record d’aquelles trobades multidisciplinàries dels anys vuitanta, quan publicàrem quaderns clandestins, on la lletra i la imatge feien fusió en nits de somnis i poetes.

Després de publicar diversos llibres, el Jaume ens sorprèn darrerament amb Casa de citas, i en fa un doblet. El primer amb una extensa col·laboració d’homes. El segon, amb el millor i l’excel·lència de les dones. Lògicament, estem parlant d’artistes visuals i gent de bon viure. El Jaume ens regala una sèrie d’aforismes que, com diu el Ferran Gerhard en el pròleg, «l’aforisme és un pensament ejaculat que, si és encertat, genera plaer a l’emissor i en el receptor». El definiria com un orgasme compartit a la Casa de Citas inventada, en el prostíbul mental que és qualsevol llibre en què regna, rebel i desafiador, el plaer.