‘Guardeu-me la paraula’, reviu l’obra de Xavier Amorós al Teatre Bartrina

Un recorregut biogràfic i intel·lectual per l’obra poètica de maduresa i per la narrativa memorialística de l’escriptor Xavier Amorós (Reus, 1923–2022), en especial considerant la funció testimonial d’ampliar la consciència pròpia de l’autor a la semblança col·lectiva del temps en què visqué.

Aquesta és la raó de ser de l’obra Guardeu-me la paraula, que la companyia reusenca El Trole estrenarà aquest diumenge, 12 de novembre, a les 18 hores al Teatre Bartrina. Les entrades es poden adquirir a través de la pàgina web del Teatre Bartrina (bartrina.4tickets.es/espectaculo/guardeu-me-la-paraula/TB476). Així, després de l’estrena al Teatre Bartrina, Guardeu-me la paraula es podrà tornar a veure a la Sala Santa Llúcia el gener del 2024.

«L’espectacle és un homenatge a Xavier Amorós. Qui participem havíem estat amics d’ell i per a nosaltres era com un patriarca literari. També perquè li reconeixem una elevada qualitat literària a la seva obra i pel valor cívic de la mateixa», explica el poeta reusenc Antoni Nomen, responsable de la dramatúrgia i selecció de textos juntament amb Quim Besora (també productor de l’obra), i el director del muntatge Ramon Llop.

L’espectacle no és el primer en què El Trole se submergeix en els textos de Xavier Amorós.

«Fa gairebé una dècada, l’any 2014, també vaig participar en una tria de textos per al muntatge No hi havia res a dir, que incloïa Els homenots de Xavier Amorós, envers personatges, alguns d’ells sinistres de la postguerra, que estaven condemnats per les circumstàncies polítiques a viure com a censors o controladors, és a dir, ni amb altura moral ni glòria, però que controlaven la cultura».

Així, tornant a l’obra Guardeu-me la paraula, el títol no és en va. «Guardeu-me la paraula és el títol del primer llibre individual de poesies d’Amorós, publicat el 1962; així, fa referència a una expressió que s’emprava en el mercat antic de la ciutat, quan els pagesos i els comerciants arribaven a un acord es donaven la mà i es guardaven la paraula, un gest que a l’època tenia la mateixa vàlua que un contracte», rememora Antoni Nomen. Així mateix, destaca que «Xavier Amorós va ser un gran conversador, pel mateix valor de la paraula».

D’aquesta manera, sota la direcció de Ramon Llop, el muntatge s’estructura en dues parts. «La primera està dedicada a la poesia i la segona a les obres de memòria», detalla Antoni Nomen. Concretament, continua explicant, «en el primer bloc, repassem la biografia d’Amorós des del final de l’adolescència –quan, amb divuit anys, la mort del pare li comporta l’entrada a l’edat adulta– fins a la quarantena –quan decideix abandonar el conreu de la poesia. Presenta el mateix Amorós, ja gran, amb setanta-cinc anys, reflexionant sobre el paper de la memòria i de l’objectivitat en la seva escriptura, que el duu a evocar els ancestres familiars. I acaba amb una dissertació que fa el fill de l’escriptor, el també poeta i crític literari Xavier Amorós Corbella».

En canvi, de la segona part –descriu Antoni Nomen– «fa referència a deu anècdotes de la vida de l’escriptor reusenc que hem convertit en esquetxos i que tenen certa comicitat; a més, de cadascun se’n desprèn un aprenentatge moral».

D’aquesta manera, la companyia reusenca El Trole escenografia, de diferents maneres, episodis no exempts d’ironia sobre variades relacions socials observades de prop per ell. «Vam buscar que les anècdotes fossin entretingudes per al públic n’hi ha una que parla de l’enfrontament entre dos literats reusencs; problemes amb la política i la censura; per acabar l’espectacle amb un episodi verídic i grotesc protagonitzat pel mateix general Franco», avança el dramaturg, qui recorda que «Amorós sempre va dir que el franquisme havia sigut una hecatombe tant per als vençuts com pels guanyadors, perquè era una època d’oprobi».

A l’escenari del Teatre Bartrina compartiran protagonisme una vintena d’intèrprets: Xavier Amorós Corbella, Quim Besora, Jaume Ciurana, Antònia Farré, Joel Escoté, Antoni Giménez, Josep Maria Gort, Ramon Llop, Marta Llorens, Rosa Mateu, Antoni Nomen, Roser Parra, Josep Maria Pinyol, Dolors Quintana, Montserrat Rofes, Anna Simon, Lluís Sirolla, Lluc Soler i Aicard Verderas.

Per tot això, Antoni Nomen alaba que «Xavier Amorós sempre va voler ser directe i senzill, si bé també va ser molt primmirat en la manera d’escriure, és a dir, treballava molt la paraula i escrivia amb un humor subtil i irònic; tenia una visió molt àmplia de la societat, per la qual cosa podia analitzar-la».

D’altra banda, l’espectacle també rememora altres noms propis de la literatura i coetanis a l’època de Xavier Amorós: «Aquest és el cas de l’escriptor Joaquim Santasusagna, qui va ser el seu mentor i qui el va animar a escriure; o el també reusenc Josep Maria Arnavat, amb qui va mantenir una amistat, entre altres», destaca el dramaturg Antoni Nomen.

En relació amb la posada en escena, Antoni Nomen destaca que «omplim l’escenari en l’àmbit visual, però sense perdre l’estètica senzilla». De fet, els audiovisuals han estat creats per Joaquim Miralles i Antoni Pérez-Portabella. Amb tot plegat, segons paraules d’Antoni Nomen, «donem valor a la paraula i l’expressió poètica i literària de Xavier Amorós».