Guionista en ràdio i televisió, Oriol Jara ha escrit en programes de comèdia com ara Buenafuente o Polònia i Crackòvia. Ha sigut professor, entre d’altres, en el Màster en Màrqueting Digital, a La Salle o el Màster en Continguts Audiovisuals d’El Terrat i la Universitat Pompeu Fabra. Jara ha publicat Deu raons per creure en Déu i La conversa amb Déu, ambdós en castellà i català, de la mà de l’Editorial Albada. Aquesta entrevista gira al voltant del primer volum.
Com li ha canviat la vida amb Déu?
El fet fonamental de la conversió, que afecta la manera com ets i com vius i és purament bíblica, és que el protagonista de la teva vida ja no ets tu. El teu objectiu és ser el màxim possible una imitació de Jesús en tot i cedir el protagonisme als altres. No és el que jo vull o el que mereixo, sinó què mereixen els altres i està a les teves mans fer-ho.
La gent que és solidària i marxa fins a un camp de refugiats a ajudar, potser no necessita Déu en aquest sentit...
És clar. Hi ha moltíssima gent boníssima, impecable i generosa que no és creient. No és incompatible.
I la ciència i la fe, són incompatibles?
Moltíssims científics brillants, no només eren creients, sinó capellans, com el que va proposar per primera vegada la teoria del Big Bang, George Lemaitre. Albert Einstein mateix deia que no podia ser considerat ateu perquè hi ha un ordre a l’Univers, escrit en un idioma que ell no coneixia, però que sabia que algú havia escrit. La ciència ens acosta a l’evidència que tot això, d’alguna manera, ha estat creat intel·ligentment. Hi ha coses tan guais com que Darwin deia que no entrava dintre de la teoria de l’evolució l’ull humà, que era una cosa tan complexa, que no sabia com encaixar-la.
I com encaixa la teoria de les espècies?
Ni idea. No soc biòleg i, per tant, no puc parlar. Ni tan sols sé si el que Darwin deia és una teoria o està confirmada. Però una cosa meridianament clara i filosòficament defensable és que Déu és omnipotent i tot allò que la Bíblia diu és com Déu ha volgut expressar-nos-ho perquè nosaltres entenguem de la manera més aproximada possible una cosa que si s’hagués de definir amb xifres i amb dades científiques hauria sigut incomprensible pels humans de fa 3.000 anys.
Entenc que la llegeix de manera històrica i no com un conte.
La gent que parla de la Bíblia com un conte no la coneix i són una sèrie de llibres perfectament coherents entre ells que recullen l’operació de Déu en la història de la humanitat. Una operació que regularment és confirmada per l’arqueologia. A la Bíblia se l’ha criticat molts cops coses que eren fruit del desconeixement científic.
Ser cristià no vol dir ser bona persona, sinó creure fermament que Déu s’ha fet home en Jesús, i que ha mort la mort que ens mereixem
Com ara?
Es va pensar que els hitites, mencionats a la Bíblia, eren un poble inventat fins que l’arqueologia del segle XX va descobrir-los. Igual va passar amb els càrrecs de la cort del rei David. La Bíblia diu coses complicades, però que siguin complicades no vol dir que siguin mentida. Els miracles de Jesús són un esdeveniment que mai cap dels seus enemics van dir que fossin mentida, el que passa és que els van atribuir a la màgia o a Satanàs. I ara ens trobem amb gent que sense conèixer res diu coses que ni tan sols els seus enemics es van atrevir a dir.
Vostè recull que el Déu dels israelians els va salvar d’Egipte. És inevitable tornar a mirar cap allà ara. Qui salvarà els palestins dels israelians?
No penso respondre.
La comunitat ens fa millors?
Una comunitat cristiana ens fa millors. Una comunitat no cristiana, normalment pivota sobre el jo, que és la que tenim avui dia, és la comunitat que la publicitat alimenta amb els seus anuncis. Són comunitats centrades en la idolatria, com la mateixa persona, com la falsa idea que nosaltres ens ho mereixem tot i si no ens ho donen ens frustrem, una cosa que els passa als joves avui dia els quals tenen com a objectiu a la vida fer diners.
I la comunitat cristiana?
Es fomenta no en el ‘jo’, sinó en un seguiment a Crist i això implica moltes coses, sobretot la idea perfectament fonamentada que l’obra de Jesús a la Terra ens hauria de fer agraïts cap a ell i en aquesta gratitud, viure de la manera que Déu ens va donar.
L’Església ha perdut la batalla social?
La Bíblia diu que hi ha una batalla en marxa des dels temps dels apòstols i és el món contra una societat paral·lela, que és la cristiana. És a dir, el que Crist està demanant és una cosa tan punki com ser antisistema. Això explica també que com a societat humana tenim els mateixos defectes i les mateixes virtuts. Vull dir, hi ha molta gent que té la confusió mental que ser cristià vol dir ser bona persona i no vol dir això. Ser cristià vol dir creure fermament que Déu s’ha fet home en Jesús, que ha viscut la vida que nosaltres som incapaços de viure i que ha mort la mort que nosaltres ens mereixem morir pels nostres pecats.
Vostè treballa en mitjans i diu que la veritat està en decadència. Per què hem de creure en algú que no podem veure? És fe o raó?
L’amor existeix i tampoc no el pots veure oi?
Llavors és fe?
Quan s’encarna en Jesús, Déu utilitza paraules antisistema, contra el poder. Cap persona que volgués liderar la gent parlaria malament dels líders o de la riquesa. La Bíblia és un llibre perfecte que revela una veritat a la qual pots arribar purament amb la raó, el sentit comú i la cultura. Un llibre amb advertències clares sobre la societat actual i el que hem de fer perquè el món sigui millor.
