Sortir a passejar amb regularitat s’associa a un risc menor de desenvolupar diabetis tipus 2 i si el ritme de caminada és d’uns quatre quilòmetres per hora la reducció d’aquest risc és significatiu, assenyala un nou estudi.
A més, cada quilòmetre d’augment de la velocitat s’associa a una reducció del 9% del risc, suggereix un estudi de la Universidad de Ciencias Médicas Semnan (Irán) que publica British Journal of Sports Medicine, encara que els autors adverteixen d’algunes limitacions als dades.
La investigació revisa estudis previs publicats entre el 1999 i el 2022, que incloïen períodes de seguiment d’entre 3 i 11 anys de 508.121 adults dels Estats Units, el Japó i el Regne Unit.
L’anàlisi de les dades agrupades va mostrar que passejar entre 3 i 5 quilòmetres per hora s’associava amb un risc un 15% menor de diabetis tipus 2, independentment del temps dedicat a aquesta activitat.
Entre 5 i 6 quilòmetres
Caminar a 5 o 6 quilòmetres es va relacionar amb un risc un 24% menor en comparació amb només passejar, i fer-ho a més de sis quilòmetres un 39% menys.
Cada augment d’1 quilòmetre per hora a la velocitat de marxa es va associar a un risc un 9% menor de diabetis de tipus 2, amb un llindar mínim de 4 quilòmetres per hora a 87 passos/minut per als homes i 100 per a les dones, indica la publicació.
Els investigadors van informar que alguns dels estudis que van fer servir es van qualificar amb un risc de biaix, principalment a causa d’un ajust inadequat de factors potencialment influents i de la manera com s’havia avaluat la velocitat de la marxa, per la qual cosa els resultats s’han d’interpretar tenint en compte aquestes limitacions.
En tot cas, consideren que hi ha explicacions plausibles per als resultats, ja que la velocitat de la marxa és un indicador important de la salut general i un indicador clau de la capacitat funcional.
Una altra investigació que publica també avui BMJ Open se centra en el sedentarisme i n’analitza l’efecte en el risc de fibromes.
L’estudi encapçalat per la Universitat Mèdica de Kunming (Xina) indica que més de sis hores de lleure sedentari al dia duplica el risc de fibromes uterins i aquest risc sembla lineal en les dones que encara no han passat per la menopausa.
La investigació va incloure 6.623 dones d’entre 30 i 55 anys que, entre altres dades, van quantificar el temps que passaven amb jocs de taula, davant d’una pantalla, llegint, teixint i altres activitats similars.
Oci sedentari
Com més temps de lleure sedentari es dedicava, més gran semblava ser el risc de fibromes uterins. Després de tenir en compte factors potencialment influents, el temps de lleure sedentari de 6 o més hores al dia es va associar amb un risc dues vegades més gran que el de les dones que hi dedicaven menys de 2 hores.
Es tracta d’un estudi observacional i com a tal no pot establir factors causals, a més a més es va basar en una avaluació subjectiva de molts dels factors, recalquen els investigadors.
Una possible explicació de les associacions observades podria ser que el comportament sedentari està relacionat amb l?obesitat, que és un factor de risc dels fibromes uterins, asseguren els investigadors. Tant el sedentarisme com l’obesitat augmenten el nivell d’estrògens a l’organisme.
