Tània Verge: «L’educació sexoafectiva ha de començar de 0 a 3 anys»

Tània Verge Mestre (Reus 1978) és catedràtica de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra i ha dedicat bona part del seu treball acadèmic a estudiar les relacions entre gènere i política. És consellera d’Igulatat i Feminismes, un departament que es va crear tot just l’any passat i que duplicarà el seu pressupost per als pròxims quatre anys.

La campanya sobre el topless va aixecar polèmica. Creu que es va entendre?

La campanya tenia dos objectius claríssims: d’una banda recordar la garantia de drets; la discriminació per raó de gènere que es produeix en les piscines perquè uns mugrons estan permesos i altres no. Això s’ha d’erradicar... El segon element té a veure amb deixar de normalitzar la sexualització cap a les nenes. En edats molt primerenques, com els tres o quatre anys, pots trobar roba de bany que té la part de dalt i és molt absurd.

Algunes fins i tot tenen ‘relleno’.

Sí, aquest exercici de sensibilització hem de fer-lo en molts temes... Crec que la campanya ha estat entesa i compartida.

L’Ajuntament de Tarragona ha dit que canviarà la normativa de les seves piscines municipals. Què li sembla?

Ho valorem molt positivament. La regidoria de feminismes i LGTBI està fent molt bona feina. Crec que les diferents administracions ens reforcem i ens acompanyem.

Quan es presenta com a consellera d’igualtat i feminismes. Ha d’explicar el cognom feminismes?

En general no, i amb freqüència es diu conselleria de feminismes directament. És molt positiu perquè vol dir que els feminismes són una mica de sentit comú i cada vegada és més compartida la necessitat de transformació. Quan ens pregunten expliquem per què es va incorporar la paraula feminismes amb la ‘s’.

I per què?

Fem un reconeixement al fet que els feminismes no són una única manera de pensar sinó un projecte global. Tal com els entenem són una transformació social a tots els nivells: antiracista, trans inclusiva... Treballa per a eliminar totes les discriminacions.

A la llarga no farà falta un departament com aquest en la Generalitat?

Al contrari, crec que és un objectiu de la conselleria treballar perquè aquest departament sigui imprescindible. Mai més un Govern de la Generalitat que no tingui un Departament d’Igualtat i Feminismes. Podem pensar que sempre progressem però no és cert, ho estem veient en diferents països com els Estats Units amb la regressió del dret a l’avortament... No podem pensar que perquè tenim drets estan garantits.

Ha dit que és necessari entendre que les lleis d’igualtat no són recomanacions però és suficient? Per exemple, parlant dels plans d’igualtat és suficient amb enviar un protocol als empleats per correu?

Clarament les lleis d’igualtat són indispensables però no són suficients per si mateixes... Fan falta recursos. Les polítiques d’igualtat són lletra morta si darrere no hi ha la dotació pressupostària i de recursos humans corresponent... En una empresa el que necessitem és formar al conjunt de l’organització. Una organització, sigui la que sigui, està formada per persones i aquestes persones necessiten tenir la formació per a poder saber identificar les desigualtats. No estic parlant d’un màster sinó de formacions molt concretes de detecció fàcil, quotidiana, d’aquestes desigualtats.

La conciliació està en el moll de moltes desigualtats. L’administració, les empreses, les famílies... en són conscients? Què es pot fer?

És evident que la conciliació de la vida laboral, familiar i personal és clau, però no ens oblidem de la personal perquè tenim dret a tenir vida més enllà del treball o responsabilitats familiars. Aquest és un dels eixos principals de la transformació feminista... Hi ha dues potes: hem de canviar la manera en què s’han assignat les tasques de cures i domèstiques. Aquesta transformació cultural és més de fons i no canvia d’un dia a l’altre. Mentrestant l’altra pota és la de la corresponsabilitat pública. Des d’Igualtat i Feminismes hem implementat el programa ‘Temps per cures’ que permet ampliar el nombre de serveis de tota mena des de ludoteques, casals, acolliments matutins, cures puntuals de menors de fins a catorze anys... És un servei universal per a les famílies però que té un impacte especial en les dones.

Com explicaria als homes què guanyen amb aquesta transformació feminista?

Crec que és interessant que sàpiguen primer el que perden. El sistema patriarcal els imposa tots els estereotips del que significa ser home, com gestionar les emocions, com comportar-se davant de determinades experiències... Hi ha moltes estadístiques que avalen el mal que causa el patriarcat en els homes com una major taxa d’accidents mortals, suïcidi... Què guanyarien? Una vida més feliç i ser més lliures de triar els qui volen ser i de tenir uns models familiars més igualitaris en els quals són més copartícips de la criança si tenen fills.

En el cas dels adolescents. Per què si són una generació amb tanta informació hi ha tants casos de violència masclista? Què falla?

Estic d’acord que és la generació més sensibilitzada perquè ha tingut accés des d’etapes molt primerenques a informació i tallers; és la generació que més s’identifica també com a feminista, però la gent jove forma part de la societat i si la societat és masclista la gent jove no serà una excepció... També té a veure amb l’accés a la pornografia, molt fàcil a través d’internet. Si aquesta és la teva via principal en informació sexoafectiva anem malament... Hem de poder donar respostes concretes.

Per exemple?

L’educació sexoafectiva ha de ser curricular a les escoles, ha de començar de 0 a 3 anys. I a mesura que es va creixent dotar d’eines per al coneixement del propi cos; el coneixement de la salut menstrual, tant en noies com en nois i trencar tabús. I després poder identificar què són relacions afectives o sexuals sanes.

La clau seria a l’escola llavors?

És una part fonamental però no ha de ser l’única, és tota la societat la que ha d’entendre que si la violència masclista és el principal problema de seguretat pública que té el país és tota la societat la que ha de sentir-se responsable. Les famílies també han de replantejar-se els seus papers. No ensenyem a les nenes a vestir-se d’una determinada manera o a no anar a uns certs espais... El que hem de fer és educar als nens en la cultura del consentiment i el respecte... Sense comptar amb les polítiques de prevenció en les quals treballem per a tenir una resposta ajustada al que necessiten les dones que han sofert violència.

La presència de les dones en la política va centrar part del seu treball acadèmic. Com se sent treballant entre polítics?

Ho estic vivint com una oportunitat indescriptible de contribuir a la transformació feminista amb programes que fins ara no existien. És posar en l’agenda drets dels quals no se n’havien parlat com el dret a les cures, el dret al temps, a viure lliures de pressió estètica...

Aviat començaran a elaborar-se les llistes electorals per a les municipals. Què pensa de les quotes?

Qui ho discuteix té perduda la batalla argumental. Està demostrat en la política però també en molts altres àmbits. Un exemple són les mesures d’acció positiva dels cossos de seguretat i d’emergència de la Generalitat on apliquem una reserva de places. Al ritme actual i sense aquestes mesures la paritat no es produiria fins a l’any 2067 en Mossos, fins al 2101 en Agents Rurals i fins al 2144 en Bombers... Crec que en totes les eleccions caldria anar a llistes cremallera i hauríem d’afinar més: una alternança estricta de principi a fi de la llista entre dones i homes, però també en el conjunt de llistes presentades. És a dir, si parlem d’eleccions al Parlament que tenen quatre circumscripcions, una per cada província; que estiguin dues encapçalades per homes i dues per dones. En l’àmbit municipal un partit que es presenta a tants municipis també; meitat i meitat, perquè si no la primera posició té tendència a estar reservada als homes.

Hi haurà qui digui que aquestes dones són allà perquè són dones i no pels seus mèrits.

Ja, però és que quan hi ha un 80% d’homes i un 20% de dones et fa dubtar de si aquest 80% té dret per mèrits o ha tingut moltes més facilitats per ser home.

Creu que a les dones ens falta atreviment per a posar-nos al capdavant? Tant en política com en altres àmbits.

Fent recerca sobre la configuració de les llistes municipals quan entrevistava dones dels partits que buscaven a altres dones per a anar a les llistes la seva resposta era amb freqüència: ‘creus que estic preparada?’ o ‘deixa’m parlar-ho amb la meva família’. I en el cas dels homes la resposta moltes vegades era: ‘en quin número de la llista vaig?’. Això ens mostra com la societat ens està educant, amb més o menys confiança.