El 2024 se celebrarà el cent vint-i-cinquè aniversari del naixement de La Veu de Tortosa, el primer periòdic en llengua catalana de les Terres de l’Ebre, que va veure la llum a finals del segle XIX. Fa uns dies, l’Aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili va acollir una conferència al respecte impartida per la doctora en història Maria Mestre i Prat de Pàdua, que és també besneta i legatària de Francesc Mestre i Noé, el fundador del periòdic i un personatge molt rellevant en la història contemporània de la ciutat.
L’any 1899 Francesc Mestre i Noé va fundar i dirigir La Veu de Tortosa, el primer periòdic escrit íntegrament en llengua catalana a les Terres de l’Ebre, sense cap entitat coneguda al seu darrere, ni cap mena de suport econòmic extern. «Va fer un canvi, un gir. Abans els periòdics estaven lligats als dos partits de torn i finançats per ells. En canvi amb La Veu de Tortosa és el primer cop que un periòdic es funda sense un partit al darrere i sense influència», explica Maria Mestre. «El periòdic és ell, és Francesc Mestre i Noé».
Tot i que els auguris eren dolents, el periòdic va tenir una vida reeixida. La Veu de Tortosa va ser una publicació atípica que va tenir el suport d’un gran nombre de lectors i subscriptors, a més de 240 col·laboradors procedents de tots els territoris de parla catalana.
Paral·lelament, el periòdic es torna, avui, «un tresor lingüístic», en paraules de Mestre, ja que inclou escrits de diferents territoris de l’Ebre, amb expressions i una llengua molt viva. Com que era el primer cop que es feia en català, hi va haver problemes tècnics que van endarrerir la seua sortida a la llum. Els caixistes de la impremta no sabien català i es va haver de formar tot l’equip. D’alguna manera, en paraules de Maria Mestre: «La Veu de Tortosa servirà per introduir el català a la Diòcesi de Tortosa. I fins que no surt La Veu de Tortosa no es reconeix el catalanisme del territori».
Francesc Mestre i Noé va crear la publicació amb la voluntat també de lluitar contra l’aïllament del territori de Tortosa i el menysteniment cap al català. Mestre així mateix defensava l’autoria del periodista, el seu treball, que es reconegués la seua faena, tot i que en aquella època els periodistes havien de tenir altres professions per sobreviure.
Francesc Mestre i Noé pertany a la primera generació de polítics catalanistes de finals del segle XIX. Es dedicava al periodisme des de feia més de deu anys i exercia de corresponsal a les comarques ebrenques de La Veu de Catalunya, La Ilustració Catalana i La Ilustració Llevantina, entre altres.
Al capdavant de La Veu de Tortosa va tenir la missió del periodista, conscient dels alts percentatges d’analfabetisme (es calcula que a principis de segle a les Terres de l’Ebre hi hauria un 80% d’analfabetisme), que creu en la funció pedagògica del periòdic com a mitjà de difusió de la llengua i del coneixement, de les idees i dels ideals. El diari deixaria de veure la llum el 1902, per problemes de salut de Mestre i Noé.
L’any que ve es complirà també el centenari del naixement de l’Associació de la Premsa de Tortosa, presidida així mateix per Mestre i Noé.
