El Govern vol accelerar el procés perquè el Verge de la Cinta sigui universitari

La Universitat Rovira i Virgili està aplanant el camí per poder oferir els tan esperats estudis de medicina a les Terres de l’Ebre. El darrer Consell de Govern va aprovar demanar l’acreditació de l’Hospital Verge de la Cinta com a hospital universitari. També la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha valorat en una visita institucional a Tortosa que el Govern treballarà «per escurçar a la meitat» els tretze mesos de la tramitació per adscriure el centre com a hospital universitari i poder impulsar els estudis de Medicina al campus ebrenc de la URV.

Demanar l’acreditació és el primer pas, explica el rector, Josep Pallarès, perquè la universitat pugui comptar amb estudis de grau de medicina «a mitjà termini». Es tractaria d’entre 40 i 50 places de nova creació i els alumnes farien la formació teòrica al Campus Terres de l’Ebre i la pràctica a l’hospital.

No es tracta, aclareix el rector, de crear una nova facultat, sinó una nova via d’entrada a aquesta. Per entendre-ho millor posa l’exemple de la Facultat d’Infermeria de la universitat, que imparteix els seus estudis a quatre seus diferents: Campus Catalunya, Terres de l’Ebre, Baix Penedès i Vilafranca del Penedès. El pla d’estudis en tot cas és el mateix encara que a la preinscripció és específica per a cada campus, per la qual cosa cadascuna té el seu accés i la seua nota de tall.

Fa uns tres anys que la universitat està treballant-hi. Per això, han hagut de fer-ho en coordinació amb l’ICS per fer un informe exhaustiu que s’ha ampliat amb informes de les facultats d’infermeria i medicina. El projecte, a més, ha estat alineat des del primer moment amb el Col·legi de Metges de Tarragona.

Aquesta és la proposta dacreditació que es va fer arribar al Departament de Recerca i Universitats i el procés administratiu, assenyala Pallarès, durarà de 7 a 13 mesos. A més, l’objectiu és que l’hospital sigui universitari independentment de la construcció d’un nou centre.

Mentre avança el procés de l’hospital universitari, la intenció és que avanci en paral·lel l’acreditació dels metges que desenvoluparan el treball docent, així com les infraestructures que faran falta al campus. «Estem parlant d´un escenari de 4 o 5 anys», apunta Pallarès. En aquest sentit ja s’ha fet una primera prospecció per saber els professionals que ja compten amb els mèrits acadèmics i de recerca per exercir aquesta tasca o que podrien aconseguir-los properament.

Però què cal perquè un hospital sigui universitari? Des del Departament de Recerca i Universitats expliquen que la normativa que regula els convenis entre les universitats i les institucions sanitàries es basa en l’Ordre del 31 de juliol de 1987, que desenvolupa el Reial Decret 1558/1986.

Per ser universitari un hospital ha de comptar amb una estructura organitzativa sòlida, amb òrgans de direcció ben definits i una infraestructura física adequada per desenvolupar les seves funcions assistencials i docents. També ha d’oferir una àmplia varietat de serveis mèdics, agrupats en àrees com a medicina, cirurgia, maternoinfantil i serveis comuns, incloent especialitats com a medicina interna, cardiologia, ginecologia, pediatria, laboratori, urgències i unitats de cures intensives. A més, hi ha d’haver una relació adequada entre el nombre d’estudiants i el volum de pacients i cal que l’hospital disposi de comissions encarregades de garantir la qualitat educativa i investigadora, com ara la Comissió de Garanties de Qualitat i la Comissió de Recerca.

Pel que fa al personal, els professionals mèdics i assistencials han de tenir funcions i responsabilitats clarament definides, participant activament en la formació dels estudiants. Així mateix, l’hospital ha de presentar una memòria de recerca que inclogui els projectes en curs, els recursos humans i materials disponibles i les instal·lacions dedicades a la recerca.

Quan Universitats rep la tramitació administrativa (el pas que s’ha fet ara) sol·licita un informe al Departament de Salut. Si el resultat és favorable, l’acreditació de l’hospital es publica al DOGC.

Millorar l’assistència als usuaris

A més del que suposarà per al territori poder comptar amb estudis de medicina, altres dels efectes positius des del punt de vista dels pacients serà poder atraure metges especialistes. Pallarès considera que així es podria atraure perfils que, més enllà de la seva especialitat mèdica, podran tenir una trajectòria acadèmica, cosa que donaria un valor afegit.

Com explica el vicepresident del Col·legi de Metges de Tarragona, Pere Genaró, per al Col·legi la implantació dels estudis universitaris «sempre ha sigut una prioritat» i hi han estat treballant amb reunions amb consellers des de l’any 2018. "És una passa endavant. S’oferirà més qualitat a l’assistència que s’està donant".

Com detalla Genaró, el fet que un l’hospital passe a ser universitari atraurà talent jove a la ciutat, amb la possibilitat que es puguen dedicar a la investigació i a la recerca i no només a l’assistència, cosa que fins ara es pot fer de forma més limitada. El vicepresident insisteix que la creació d’un hospital universitari configura "tot un ecosistema al seu voltant", amb empreses que creen patents, farmacològiques, beques d’investigació... que tot plegat fa créixer el territori. «Un hospital universitari aporta docència i investigació, i això ens farà molt més atractius perquè qui es formi aquí veurà que té les mateixes oportunitats que té en un altre lloc i es podrà quedar», explica. A més, la universitat exigeix que el facultatiu estigue totalment actualitzat en el seus coneixements, de forma que això acaba repercutint en l’assistència. Actualment hi ha una dotzena de residents especialitzats i una dotzena de metges de família (que també són especialistes), però en acabar alguns acaben marxant.