El Delta no pot esperar més: urgeixen el pla conjunt de l’Estat i la Generalitat contra la regressió

El delta de l’Ebre no pot esperar: requereix accions urgents i decidides per aturar la regressió i mantenir el seu territori. L’Estat i la Generalitat han començat a desplegar algunes actuacions i van anunciar el passat mes de maig la unificació dels seus plans de protecció en un únic full de ruta, d’acord amb la Taula de Consens del Delta, que reuneix ajuntaments, regants i entitats de la zona. El nou document havia d’estar a punt aquest mes de setembre, però de moment s’hi continua treballant i no hi ha data per a presentar-lo, segons confirmen al Diari fonts de les dues parts.

Des de la Taula de Consens, com a veu del territori, és té clar cap a on cal anar: l’objectiu principal és el manteniment de la morfologia actual del Delta i per aconseguir-ho s’ha de desplegar un ambiciós programa de moviment de sorres amb dragues marines, que reforcin el litoral incrementant l’amplada de les platges, juntament amb una estratègia de recuperació dels sediments acumulats als pantans, més a llarg termini. D’aquesta manera, no només es podrien reforçar les zones més vulnerables, sinó fins i tot recuperar espais perduts ara davant del mar. Una estratègia que també avala la Generalitat, que de fet ja va dur a terme un estudi de caracterització de les sorres submergides davant del Delta, on hi ha fins a 42 milions de metres cúbics d’arena apta per a aquesta finalitat. 

Però tot i que el Ministeri per a la Transició Ecològica també estaria valorant aquesta possibilitat, «a nivell de la direcció general de Costes els plantejaments són uns altres, radicalment oposats», lamenta Xavi Curto, portaveu de la Taula de Consens. Segons detalla al Diari, així es va explicitar en l’última reunió tècnica celebrada a principis de setembre. «Es mantenen en el que deia el primer Pla de Protecció del Delta, ara aturat, d’establir una zona d’acomodació terra endins per afrontar l’avanç del mar. Això va totalment en contra dels nostres plantejaments», afirma Curto, qui demana a l’administració de l’Estat que escolti el territori.

En aquest sentit, es recorda que l’ús de sorres marines per reforçar el litoral ja s’ha dut a terme, per part precisament del Ministeri per a la Transició Ecològica, a València. Allí es va recuperar una zona del litoral de l’Albufera que va patir la regressió per l’efecte de l’ampliació del port de València. En el nostre cas la regressió també és per causa humana: la construcció dels embassaments que retenen els sediments riu amunt, recorda el portaveu.

Des de la Taula de Consens sí que valoren positivament l’aturada del projecte de nou atermenament (definició de la línia del litoral i del domini públic marítim-terrestre) al terme de Deltebre, tal i com reclamava el territori, i recorden que la resta de municipis, on ja s’ha aprovat, han presentat recursos al contenciós administratiu. «L’ordre ha de ser l’invers. Primer hem d’actuar per mantenir o guanyar terreny, i després ja definirem la línia de costa», remarca Curto. 

Segons explica al Diari el senador socialista Manel de la Vega, el nou full de ruta per al Delta està acabant de ser definit a nivell tècnic per part del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Requereix molt treball tècnic i cal fer les coses bé, per arribar després a l’acord de totes les parts», afirma.

Què s'ha fet fins ara?

Pel que fa a l’administració de l’Estat, s’han dut a terme aportacions preventives de sorra per via terrestre en zones fràgils com el Trabucador o la Marquesa, que tornaran a executar-se en els exercicis de 2026, 2027 i 2028. S’han fet també els primers estudis del trànsit de sediments pel riu Ebre, mentre que s’avança en el projecte de renaturalització de l’Arenal, que podria comptar amb sorra provinent del dragatge de la bocana del Fangar (que s’està tancant progressivament).

Pe que fa la Generalitat, ja ha executat algunes actuacions de l’Estratègia Delta, com la protecció de l’interior de les llacunes (2,7 M€) i la primera i segona fase de la guarda dels Alfacs, centrades a reforçar la protecció contra la pujada del nivell del mar ( 6,6M€), mentre que la fase 3 està en tramitació i es dissenya la guarda del Fangar, segons confirma al Diari el Departament de Territori. També es treballa en el Pla Integral per a la Gestió de l’aigua dolça al Delta de l’Ebre (PIGADE). Per una part, el PIGADE Agrícola està orientat a actuacions lligades directament amb la gestió de les comunitats de regants en l’àmbit de l’adaptació de la infraestructura de reg i drenatges al canvi climàtic, i vinculat directament al Departament d’Agricultura. D’altra banda , el PIGADE Ambiental, vinculat al Departament de Territori, porta a terme actuacions lligades a la millora ambiental de llacunes i badies i a la major capacitat de gestió de la inundabilitat per episodis de fortes pluges. De les actuacions ambientals, s’han instal·lat estacions de bombeig, se n’estan planificant algunes altres, s’està treballant amb un sistema de seguiment dels paràmetres de les llacunes i de la gestió de les infraestructures i s’han fet connexions directes entre aigua de reg i espais naturals. El pressupost total del PIGADE Ambiental és de 14,4M€, dels quals al 2024 se’n van invertir 2,2M€ i 5,2 aquest 2025.