Alerta per nous espolis d’oliveres monumentals

Salta de nou l’alerta després que aquesta setmana s’hagi produït un nou espoli d’oliveres monumentals a la partida Planes del Reine de Sant Jordi, al Baix Maestrat (Castelló).

L’acció ha estat denunciada per la Unió de Llauradors i difosa també per la plataforma Salvem lo Montsià. Segons expliquen des de la mateixa plataforma, al País Valencià hi ha una llei de Patrimoni Arbori Monumental, des de fa més de 12 anys, que entre altres paràmetres protegeix tots els exemplars que tenen igual o més de 350 anys. L’edat de les oliveres es mesura pel diàmetre del tronc a partir d’un metre. En aquesta línia, des de la plataforma afirmen que es van emportar vora una trentena d’oliveres monumentals, d’uns 2 metres, i que fins i tot n’hi havia algunes de vora els 3,5 metres, les quals serien considerades com a oliveres mil·lenàries. D’aquesta manera,  des de la plataforma afirmen que no entenen per què s’ha permès que se les emportessin.

Salvem lo Montsià ha aprofitat aquest episodi per denunciar un cop més els espolis constants a Catalunya, especialment a la zona del Montsià, i demanar més conscienciació en l’àmbit social. Tot i que també es reclama la presència d’una llei catalana que protegeixi aquests arbres, asseguren que de vegades, com en aquest últim cas, una llei no és suficient.

D’aquesta manera un dels seus portaveus, Guillem Riba, fa una crida perquè tothom sigui conscient que es tracta d’arbres monumentals que cal protegir, no només legalment, sinó també socialment. «És necessari que la gent es mobilitzi perquè deixi de passar».

Comercialització de les oliveres

En la majoria de casos el que es fa és comercialitzar les oliveres, venent-les i traslladant-les a altres indrets que són diferents al seu hàbitat natural. «Hi ha una brutalitat d’oliveres centenàries exposades per vendre, fins i tot hi ha pàgines webs que es dediquen a vendre-les a escala mundial. És un negoci en expansió que cal aturar», reclama Riba.

Quan es parla d’oliveres monumentals es parla de paisatge, cultura i història. Des de grups com la plataforma Salvem lo Montsià es reivindica que no són tan sols arbres, sinó que són monuments patrimonials amb una llarga vida i història al seu darrere, i és precisament això el que volen defensar. «En protegir les oliveres estem lluitant contra espolis del nostre patrimoni històric i cultural», afirma Riba, el qual també afegeix que «el territori del Sènia (al Montsià) és un dels llocs d’Europa on hi ha més arbres d’aquestes característiques. Arbres centenaris i mil·lenaris que representen un paisatge agrícola que cal que protegim. Cal que la gent sigui conscient que sent un dels territoris d’Europa on hi ha més oliveres d’aquestes característiques, és on cada cop en queden menys».

La Mancomunitat de la Taula del Sénia disposa d’un inventari d’unes 4.800 oliveres mil·lenàries de més de 3,50 metres de perímetre de tronc a 1,30 del sòl, repartides per 22 municipis del sud de Catalunya. Del total, 1.355 se situen a Ulldecona.

Des de la plataforma Salvem lo Montsià expliquen al Diari que una de les solucions per conservar les oliveres implicaria que els pagesos que en són els propietaris  puguin traure un rendiment econòmic mínim. «Moltes vegades aquests arbres estan abandonats perquè al pagès no li surt a compte mantenir-los, cal per això donar-los un valor des del punt de vista agrícola, de mercat, per a que el pagès en tragui un rendiment, encara que sigui mínim, per poder mantenir-les». Una altra de les solucions és fomentar el turisme envers les oliveres, per permetre que tothom pugui conèixer aquests arbres patrimonials que representen la cultura del territori.

Riba assegura que a la plataforma reben denúncies constants de gent que es troba per les carreteres de les Terres de l’Ebre camions carregats amb aquests arbres, provinents de diferents punts del territori, de Roquetes, Ulldecona, Santa Bàrbara...

Cal recordar que el passat mes de desembre de l’any 2016 la plataforma Salvem lo Montsià va actuar per primer cop davant els espolis a la partida de Valldepins d’Ulldecona. De forma immediata es van traslladar més de mig centenar d’oliveres de grans dimensions i, algunes d’elles, de centenars d’anys de vida.