Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Alliberats 2.000 samarucs i 1.500 llopets de riu a l'Ebre

Els nens i nenes de l'Escola Soriano-Montagut d'Amposta aprenen com conservar i recuperar aquestes espècies amenaçades.
Whatsapp
Una vintena d’alumnes d’Amposta van participar en l’alliberament. FOTO: Joan Revillas

Una vintena d’alumnes d’Amposta van participar en l’alliberament. FOTO: Joan Revillas

Tècnics del Parc Natural del delta de l'Ebre han alliberat, aquest divendres, als Ullals de Baltasar d'Amposta, 2.000 exemplars de samarucs i 1.500 llopets de riu, espècies en perill d'extinció.

Alguns grups de primària de l'escola Soriano Montagut d'Amposta han participat de l'acció i han estat els encarregats de soltar al riu aquests peixos criats en captivitat.

Com han destacat professors i alumnes, l'experiència serveix perquè la lliçó quedi ben apresa i sobretot per ser molt conscients de la importància de protegir i conservar aquestes espècies amenaçades i el seu entorn.

Als exemplars alliberats se'ls farà un seguiment des del Centre Ictiològic del parc, on els crien. En els darrers anys, s'ha aconseguit criar i mantenir entre 7.000 i 10.000 exemplars de diverses espècies.

Enguany la cria del llopet ha sigut notablement satisfactòria, amb més de 3000 exemplars, enfront d'altres anys que la cria se situava entre 200 i 400 individus.

Com ha explicat Nati Franch, tècnica del parc natural dels delta de l'Ebre, el samaruc (Valencia hispanica) és el peix vertebrat més amenaçat del món. Només n'hi ha a les Terres de l'Ebre i País Valencià.

El llopet de riu (Cobitis paludica) també és una espècie vulnerable i a Catalunya només se'n troben als Ullals de Baltasar, a Amposta. Al centre Ictiològic del Delta, en els últims anys, han criat entre 7.000 i 10.000 exemplars de peixos de diverses espècies. El centre també s'encarrega de fer els seguiment de tots aquests animals quan els retornen al riu. 

A banda del samaruc i el llopet de riu, el Centre Ictiològic del Parc Natural té en marxa diversos projectes de cria en captivitat centrats en espècies en perill d'extinció, com el fartet (Aphanius iberus), l'espinós (Gasterosteus aculeatus), o de vulnerables, com la bavosa de riu (Salaria fluviatilis). 

Teràpia de xoc per despertar consciències

Les accions d'alliberament de peixos criats en captivitat s'emmarquen en el programa de conservació i recuperació d'aquestes espècies en perill. Aquest divendres s'ha fet un nou alliberament als Ullals de Baltasar, considerat "un indret òptim com a reservori" d'aquests peixos. Les basses circulars en forma d'ull, d'aigua subterrània originada a partir de la pluja que cau a les serres calcàries properes del Montsià i els Ports el fan un espai idoni. 

L'acte ha comptat amb la participació d’una vintena d'alumnes de 6è de primària de l'Escola Soriano-Montagut d'Amposta, qui han pogut ser protagonistes del retorn al riu dels peixos. L'alliberament s'ha fet en tres torns i els menuts han estat els encarregats de transportar els peixos amb una galleda i soltar-los a les llacunes. Aquesta senzilla acció ha estat l'eina pedagògica perfecta perquè als nens i nenes aprenguessin bé com es conserven i es protegeixen les espècies amenaçades. 

Un alumne i un tècnic del
parc retornant els
peixos. FOTO: J. Revillas


"No és el mateix veure un llopet i un samaruc en un dibuixat a un ordinador o a una pantalla digital que veure'l aquí i fins i tot poder-lo tocar", ha destacat un dels tutors del col·legi ampostí. Pere Montanyana. De fet, tot i la proximitat amb el delta de l'Ebre, alguns descobreixen racons naturals de primer ordre com els Ullals de Baltasar, amb aquestes excursions escolars, on han acudit en bicicleta. 

Als nens els ha quedat clar, com han explicat la Raquel o l'Izan, que no han de contaminar els rius, ni tirar brossa a terra "perquè reduïm la quantitat de vida", o també que no s'han de matar i només es poden pescar "si és una necessitat. Mai per què sí", han explicat. 

Franch ha subratllat que l'efecte de conscienciació que s'aconsegueix amb aquestes col·laboracions amb nens és molt més eficaç que tots els sermons i normes que se'ls puguin repetir.

"Els pots dir que han de reciclar i que no han de llançar plàstics però si ells no veuen els efectes de tot allò que els diem, costa més que els cali. Veure que per culpa seva es degrada el medi o es construeixen coses on no s'hauria, ajuda a molt més al nen a conscienciar-se i que els seves accions sigui efectives". 

Temas

Comentarios

Lea También