Baldiri Ros Prat: «Calen noves polítiques contra el despoblament»

L’Institut Agrícola, amb més de 168 anys d’història, està vivint i protagonitzant els canvis que s’estan produint al sector agrari i rural des d’una òptica d’empresaris tradicionals integrats en organitzacions de referència com Foment del Treball i la CEOE, però a la vegada des d’una visió innovadora. Amb un plantejament molt peculiar en defensa de la propietat i l’economia de mercat, l’Institut mira cap a Europa com el terreny d’actuació més important per als pròxims anys i advoca per reformes de calat que col·loquin el sector agroalimentari al mateix nivell que els altres sectors de l’economia.

Quines són les línies estratègiques amb què treballa l’Institut?
Les nostres prioritats són tres: La nova PAC, element geoestratègic fonamental. L’aigua, element imprescindible per a la competitivitat i la productivitat; hem de produir més i millor per tal de proveir d’aliments. Per últim, un tercer punt fonamental: el despoblament, problema profund i vital per a la subsistència del rere país.

Què proposen per combatre el despoblament?
Creiem en un model de zones econòmiques especials basat en dos pilars: un d’ells, és el fiscal d’exempcions en inversions i creació de llocs de treball; i un altre, d’infraestructures digitals que permetin connectar des de qualsevol punt de la geografia amb els mercats exteriors.

En aquesta línia, s’estan fent els passos adequats per al relleu generacional?
El relleu generacional s’està basant més en engreixar pressupostos destinats a subsidiar joves que no pas ajudar a un veritable relleu generacional. El sector agrari té molt futur per als joves i aquests han de sentir que poden emprendre activitats rendibles i a llarg termini, i no estar permanentment depenent de la «paga» del govern de torn o de programes de subsidis a la inversió en béns de capital. Sempre és més fàcil subvencionar crèdits per a la compra de maquinària que no sempre és el que el jove necessita. Hauria primer d’estudiar quina activitat vol desenvolupar, amb quin marc i amb quines perspectives de futur. 

Quin mètode d’anàlisi i enfocament s’hauria d’utilitzar?
Una part d’aquesta tendència a la despoblació creix amb el «cercle viciós» que suposa el fet d’un abandonament gradual, o partir d’una situació inicial on la població és inicialment menor, té un efecte a l’hora de prioritzar qualsevol mena d’inversió, des de la xarxa de carreteres fins a les noves autopistes de la informació. La falta d’un entorn d’infraestructures i serveis accentua l’abandonament. Una correcta distribució de la població no concentrada artificialment en grans urbs, permet disposar d’un país més robust i resistent amb una millor qualitat de vida.

Dedueixo que existeix un model alternatiu al clàssic?
Miri, la despoblació no es pot frenar només amb la defensa pública: «és pa per avui i gana per demà». Un model alternatiu possible ve donat per la importància dels incentius i, per tant, un nou model de polítiques que per la via de l’oferta i creant incentius favorable a l’atracció d’inversions i creació de llocs de treball, per tant la primera de les reformes és la del marc regulador i fiscal.

Proposem un enfocament holístic i creatiu que permeti plantejar un model basat en les «zones econòmiques especials». En el disseny d’aquestes zones intervenen els factors següents: a) Criteris per elegir quines zones econòmiques rurals poden tenir estatus de «zones econòmiques especials», prenent com unitat el municipi. b) Règim fiscal individual i comparat. c) Règim regulador.

Es pot tenir esperança de futur?
Hi ha un interès extraordinari en el despoblament, per tant, és bo, sempre que no sigui només una «moda» que tothom en parla, però que les mesures que s’apliquin siguin les mateixes que fins ara i que, per tant, no han aturat el despoblament. Cal revolucionar les polítiques perquè siguin útils.