Va ser responsable de portar l’aigua d’abastament públic a la capital de la Terra Alta. Ara, l’Ajuntament estudia retre-li un homenatge commemoratiu coincidint amb els deu anys de la seua mort
Als documents de Gandesa consten 1.028 homes enterrats, amb el nom, divisió, batalló i de què van morir. La llarga llista es pot consultar ara al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre, a l’Arxiu comarcal de la Terra Alta i a l’Ajuntament
Similituds entre el Matarranya i la Terra Alta. Aquestes dues comarques, una pertanyent a l’Aragó i l’altra a Catalunya, tenen una parla idèntica i trets comuns malgrat estar separades administrativament pel riu Algars
La Fundació Privada Duran-Martí i Onada Edicions acaben de publicar «Terres de l’Ebre. Reserva de la Biosfera. Gran Atles de les Terres de l’Ebre», una obra monumental i exhaustiva
Entre algunes dones significades que sofriren la repressió i l’assassinat hi ha per exemple Virgínia Amposta Amposta, de Pinell de Brai, mestra i dirigent sindical que va ser afusellada al Camp de la Bota el 1938
Crònica: Història i espiritualitat. El proper mes de març la televisió pública del Japó NHK emetrà un treball sobre les aigües caldes de la font dels ‘Xorros’, les seves propietats i la història del santuari i l’antic balneari de la Terra Alta
El Papa Benedicte XIV el proclamà màrtir i anuncià l’apertura del procés canònic de beatificació que durà anys d’estudis i reunions. A la població riberenca existeix un profund amor per ell i se’l recorda amb entusiasme
Presenten una publicació sobre la vida del religiós. L’Ajuntament d’Ascó ha editat una extensa obra en tres volums, amb les investigacions dutes a terme al llarg de vint anys per l’historiador asconenc Josep Serrano Daura
Al segle XIX al municipi, la feina que tingué més repercussió econòmica i social va ser la «d’anar a la mina». A les vessants de les Serres de Pàndols i Cavalls, s’hi troben d’argiles, amb arenes de sílex, bauxites i terres refractàries
Símbols. La roda té vuit braços que simbolitzen la regeneració i la renovació coneguda per la Creu de les Vuit Beatituds, representada al lateral de la magnífica portalada romànica de l’església arxiprestal de Gandesa