Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Deu condemnats, entre ells 4 guàrdies civils, per haver portat 3 tones d'haixix

La banda disposava d\'un xalet tocant a la platja per poder desembarcar la droga procedent del Marroc mitjançant llanxes
Whatsapp
Aquest és el xalet que tenia la banda a prop del mar, per descarregar la droga. Foto: Joan Revillas

Aquest és el xalet que tenia la banda a prop del mar, per descarregar la droga. Foto: Joan Revillas

Deu de les tretze persones acusades d’un desembarcament de més de tres tones d’haixix a Alcanar l’octubre de 2007–entre elles quatre guàrdies civils– han estat condemnades per l’Audiència Provincial, segons la sentència feta pública aquesta setmana, tot i que el judici es va fer pràcticament fa un any.

Els tres magistrats, tot i anul·lar la interlocutòria dictada pel jutge instructor sobre la intervenció telefònica –i totes les escoltes posteriors, converses, entrada i registre i declaracions sumarials dels acusats– ha trobat provat que els deu processats van participar en la trama. Durant el judici, un dels guàrdies va confessar els fets i va dir que passava per problemes econòmics.

L’operació de desembarcament havia estat organitzada, almenys, per l’acusat Al-Lal M.A., en aquells moments guàrdia civil del quarter de Sant Carles de la Ràpita. Llavors van proposar als seus companys de cos del mateix quarter –José Antonio A. H., Jesús B. M. i Francisco S.Z.– que participessin en l’operació. Va oferir a aquest darrer entre 3.000 i 4.000 euros.

La proposició va ser acceptada pels tres companys, als quals va lliurar uns mòbils de seguretat per mantenir les converses i comunicació relatives al desembarcament de la partida d’haixix.

 

Amb visor nocturn

La mateixa nit del desembarcament –que havia de realitzar-se a la platja del càmping dels Alfacs, Al-Lal va proporcionar a Francisco un visor nocturn (que sembla que no funcionava).

Li va dir que se situés en un descampat a la part de darrere del càmping per vigilar si passava algun cotxe oficial o alguna persona a peu, la qual cosa també va dir a José Antonio i a Jesús.

Al-Lal, que estava de servei aquella nit, va passar diverses vegades amb el vehicle policial per la zona en els moments previs al desembarcament per supervisar i controlar l’operació. En aquesta van participar també Francisco Javier M. G., Iñigo Z. O. i Miguel Ángel G. D., ciutadans del País Basc que van ser contractats a Bilbao per una tercera persona perquè, a canvi de 6.000 euros per a cadascun, participessin en el desembarcament.

Prèviament havien de llogar un xalet a la platja en la qual s’havia de realitzar, guardar-se i custodiar-se el carregament.

Dues persones més van ser captades a Melilla a canvi d’uns 600 euros i portades fins a Tarragona en avió per realitzar també tasques de vigilància en el moment del descarregament.

Iñigo tenia la missió de fer senyals lluminosos a l’embarcació des del segon pis del xalet, que donava al mar, quan va sentir els motors i va veure l’embarcació. Aquesta va arribar cap a les sis del matí del dia 7. Totes les persones que estaven al xalet van sortir per descarregar la droga, per la qual cosa es va formar una cadena per desembarcar els fardells fins a la platja, on altres els portaven fins a la casa.

En el moment que els fardells estaven ja descarregats –alguns a la paret del xalet i d’altres dins– es va produir la intervenció dels agents de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Tarragona. En total hi havia 101 fardells d’haixix, que pesaven 3.169 quilos, amb un valor en el mercat il·lícit de 4.379.558 euros. Algunes de les detencions es van fer a la platja, altres al xalet i en algun domicili particular. En canvi, l’Audiència no ha trobat provat que tres dels quatre guàrdies civils s’apropiessin, el 18 d’abril de 2007, d’un fardell d’una partida d’haixix.

 

La nul·litat

El principal imputat va demanar que s’anul·lés la interlocutòria mitjançant la qual començaven les investigacions judicials en considerar que no hi havia indicis suficients. Es basava en sopars sospitosos que haurien celebrat al quarter de Sant Carles entre agents i persones vinculades al tràfic de drogues. També s’havia vist que l’acusat circulava amb un àrab per una carretera del delta. Però els magistrats consideren que els indicis sí que eren suficients per començar a investigar.

El que queda clar en la sentència és que fou la mateixa Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona qui va posar en alerta la Fiscalia sobre activitats sospitoses de diversos agents destinats al quarter de Sant Carles de la Ràpita, per la qual cosa sol·licitava l’obertura de diligències d’investigació i que les actuacions es declaressin secretes.

Temas

  • EBRE

Comentarios

Lea También