Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El canvi climàtic multiplicarà l'erosió de les platges ebrenques l'any 2060

L'Informe del Canvi Climàtic determina que les platges del Montsià i el Baix Ebre són les més vulnerables de Catalunya al fenomen

A.Caralt

Whatsapp
Imatge de les mesures de contenció preses al litoral de Deltebre, ahir. Foto: Joan Revillas

Imatge de les mesures de contenció preses al litoral de Deltebre, ahir. Foto: Joan Revillas

El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, presentat ahir al Palau de la Generalitat de Catalunya, determina que l’any 2060 bona part de la costa catalana (164 km sobre els 218 analitzats) presentarà una vulnerabilitat alta o molta alta a l’erosió provocada pels temporals i l’augment del nivell del mar.

Les zones on es produirà un major increment del risc d’erosió seran les platges ebrenques del Montsià i el Baix Ebre, seguides de les del Tarragonès i el Baix Penedès.

En el cas del Montsià, si actualment només tres quilòmetres són vulnerables als efectes nocius de l’erosió, al 2060 la xifra s’elevarà a 65 quilòmetres de costa. Actualment, l’erosió al litoral català es situa entre els 0,60 i 0,90 metres/any de mitjana a tota la costa.

D’altra banda, al llarg d’aquest segle es duplicaran el nombre de platges que patiran inundacions inacceptables en moments de temporals a la demarcació de Tarragona. Avui són 61 les platges que pateixen aquest fenomen. Al 2050 seran 87 platges i al 2.100, un total de 102 platges.

Així les coses, estima que de cara l’any 2100, el 21 per cent de les platges de Catalunya requerirà actuacions addicionals per al seu manteniment.

Aquest és només un dels efectes perniciosos del canvi climàtic al llarg del segle XXI a Catalunya. L’extens informe conclou que tots els escenaris climàtics apunten a un augment de les temperatures extremes, les onades de calor, així com les nits tropicals (especialment al litoral i prelitoral), les nits i els dies càlids, i la durada de les ratxes seques. També hi ha evidència d’un augment de la torrencialitat i de la freqüència dels dies amb pluges molt intenses.

Escassetat d’aigua

Un llistat llarg que en no pocs casos afecta directament el territori de les Terres de l’Ebre. Per exemple, els estudis incorporats a l’informe pronostiquen una significativa reducció de recursos hídrics al país, que s’ha xifrat en 18,2 per cent a l’interior i en un 22 per cent, a les zones litorals, per a l’horitzó 2051.

Un increment de l’evotranspiració i el descens de la pluviometria (s’estima en un 13 % a finals del segle) afavoriran l’escassetat d’aigua. Tot plegat, provocarà l’increment de la demanda d’aigua per al regadiu.

L’agricultura, capdal a les Terres de l’Ebre, patirà aquest i altres efectes adversos a causa de l’escalfament global.

I és que l’increment de les temperatures pot allargar els cicles de creixement d’alguns cultius i incrementant-ne els rendiments, però els pot reduir en altres. I com ja comença a succeir, l’increment de la temperatura pot generar problemes greus de floració, maduració, cops de calor i qualitat organolèptica dels productes agrícoles.

En relació a la pesca, Catalunya afronta els mateixos problemes que altres països occidentals: la sobrepesca i la destrucció dels hàbitats. A aquests factors cal afegir-hi el canvi climàtic, que podria provocar una disminució de les captures de fins al 20 % en el període 2051-2060.

Obra de 141 autors

El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC) analitza l’estat del clima i la seva evolució recent i futura a Catalunya, així com els seus impactes en els sistemes naturals i humans. Hi han intervingut 141 autors i 44 revisors procedents de totes les universitats públiques i dels principals centres de recerca de Catalunya i ha estat impulsat conjuntament pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic , el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. L’informe està disponible a la pàgina web del CADS: cads.gencat.cat

El conseller d’Afers i Relacions Institucionals, Raül Romeva, va afirmar ahir en el decurs de la presentació de l’informe que «adaptar-nos als impactes del canvi climàtic ja no és una opció, és una urgència» i va manifestat que la presentació d’aquest estudi no és el final del projecte, sinó «l’inici d’un treball que hem de concretar amb polítiques». Romeva va subratllar que «el volum de coneixement extraordinari» de l’informe s’ha de traduir-se en actuacions pràctiques i va apostar per iniciar «una transició de model de producció, que tingui en compte la responsabilitat intergeneracional».

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, al seu torn, va refermar l’aposta del Govern pel desenvolupament sostenible, que va definir com a «moralment adequada i econòmicament competitiva».

Rull va recordar que es prepara «una llei del canvi climàtic al Parlament» i va destacar la presència en la presentació de diputats de gairebé tots els grups parlamentaris, cosa que significa que aquesta és una prioritat de país i no només del Govern, «d’un país avançat, modern i digne per a la gent que hi viu i la que hi viurà en un futur».

Rull defensa que «en coherència amb la UE, Catalunya s’ha marcat uns objectius clars de reducció d’emissions d’efecte hivernacle: per a l’any 2020, una reducció del 25% respecte el 2005, mentre que pel 2030 hauríem de reduir-les en un 40%».

En la presentació de l’ICC també hi va participar el coordinador científic de l’informe, Javier Martín Vide. L’expert va manifestar que ara toca fer «un treball de divulgació» perquè la informació recollida a l’ICC arribi als més joves i va demanar al Govern que l’informe no acabi «al calaix» com « va passar amb l’anterior».

Cap glacial a Catalunya

Vide va detallar una conseqüència visible dels efectes de l’escalfament global a Catalunya, és l’absència total de cap aparell glacial visible a Catalunya mentre que els situats als Pirineu aragonès i l’Arieja, es troben clarament en retrocés.

Temas

  • EBRE

Lea También