El futur de les llars d’infants rurals, en l’aire pel nou conveni amb Educació

La continuïtat de les llars d’infants d’11 municipis petits de les Terres de l’Ebre està en l’aire. Es tracta de poblacions que participen en un pla pilot del Departament d’Educació, pel qual la línia d’1 a 3 anys s’integra a l’estructura de les escoles rurals. Fins ara els ajuntaments han hagut de fer front a una despesa d’uns 15.000 euros anuals corresponents, bàsicament, a la contractació d’una Tècnica d’Educació Infantil (TEI). Però aquest acord ja no es renovarà i el proper curs serà l’últim que estarà vigent. La nova proposta de la Generalitat estableix que serà Educació qui directament contractarà el personal i que després aquest cost anirà a càrrec dels ajuntaments. Un canvi que suposarà que els ens locals hauran d’abonar al Departament al voltant de 30.000 euros anuals (el doble que fins ara), «fet del tot inviable per a les arques municipals dels ajuntaments petits del nostre territori». Així s’assegura a la moció unitària aprovada per tots els grups del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. D’aquesta comarca estan afectades les poblacions de Vinebre, Ginestar, Garcia i la Torre de l’Espanyol, als que se sumen també Paüls, Benifallet, Godall o Mas de Barberans, entre d’altres de les Terres de l’Ebre i la resta de Catalunya.

El consell Comarcal de la Ribera d’Ebre considera que aquesta «decisió unilateral» pot arribar a significar que desapareguin les llars d’infants i suposi un cop fort per al model de les escoles rurals (ZER), on diferents centres de municipis propers comparteixen professionals i recursos, i que «ha funcionat amb gran èxit» des de fa més de trenta anys.

«L’educació és un servei bàsic per a retenir la població al territori», remarquen des de la Ribera d’Ebre, on el Consell Comarcal insta el Departament d’Educació a assegurar que «tothom, independentment del municipi on tingui la seva residència, per petit que sigui, tingui garantits tots els drets i per descomptat el dret a l’educació en les primeres etapes de la vida», amb l’objectiu també de «consolidar l’arrelament a l’entorn rural i afavorir supervivència dels pobles petits», afirma la moció, que demana a la Generalitat que assumeixi el cost econòmic del personal de les llars d’infants rurals i compleixi la normativa vigent «des de la corresponsabilitat entre l’administració educativa de la Generalitat i les administracions locals».

La llar d’infants de Vinebre té aquest curs 5 alumnes, mentre que l’escola rural en té 38. Segons detalla al Diari l’alcaldessa del municipi (alhora que presidenta del Consell Comarcal de la Ribera), Gemma Carim, poder mantenir la llar i que els nens de fins a 3 anys puguin anar a classe al mateix poble és un pilar fonamental per retenir població, «perquè les famílies amb fills necessiten aquests serveis; i si no els tenen, aniran a un altre lloc on sí que ho tinguen».

El Mas de Barberans és també un dels municipis afectats, ja que participa en la prova pilot des que es va posar en marxa l’any 2016. En el seu cas la llar té aquest curs 6 alumnes, mentre que l’escola supera la trentena. L’alcalde, Josep Maria Lleixà, insisteix en què les noves condicions del Departament d’Educació fan inviable la continuïtat. «No podem assumir un cost tan elevat», afirma, tot remarcant que cal arribar a un acord per als ajuts i el cofinançament, ja que «és un servei bàsic per als nostres pobles».

La Generalitat: un curs de marge per arribar a una solució i garantir el servei

Des dels serveis territorials d’Educació a les Terres de l’Ebre, la seva directora Montse Perelló detalla al Diari que el funcionament d’aquestes llars rurals  incloses en la prova pilot s’ha hagut de reformular, especialment per una qüestió de contractació de personal,  arran de les demandes sindicals.  La nova ordre, oberta a tots els municipis de menys de 2.500 habitants, contempla que els tècnics d’educació infantil seran contractats directament per la Generalitat, en base a la borsa del Departament d’Educació, des d’on també es cobriran les baixes laborals. S’unifiquen els preus públics i els criteris de funcionament.  
Educació confirma que el cost anual del conveni són 30.000 euros, a pagar per part dels ajuntaments,  però recorda que s’han recuperat les subvencions del Departament per cada plaça (que s’havien eliminat el 2011 i es van tornar a donar el curs passat), d’uns 1.300 euros per alumne;  a les quals se sumen també els ajuts de la Diputació de Tarragona. Però en tot cas, afirma Perelló, des del departament s’estudiarà si s’incrementen les subvencions per mantenir l’activitat, «en especial en aquells municipis on hi ha 3 o 4 alumnes i resulta més complicat assumir aquesta despesa».