El jutjat d'Amposta reobre la investigació per l'accident de Freginals

Marxa enrere del Jutjat d’Amposta d’arxivar la causa oberta arran de l’accident d’autocar de Freginals del passat 20 de març en què van morir 13 joves. Després del recurs de reforma presentat per les acusacions, l’ara titular –la interlocutòria ara anul·lada era d’una jutgessa– ha decidit tornar a obrir el cas i prendre declaració al conductor de l’autobús en condició d’investigat. Per al jutge, aquest interrogatori resulta clau per al cas, i més després que els Mossos d’Esquadra enviessin l’informe on s’apuntava com a causa una somnolència i cansament del xofer.

L’accident va tenir lloc el diumenge 20 de març. Un autocar que portava estudiants d’Erasmus de diverses nacionalitats, majoritàriament alumnes de la Universitat de Barcelona, va patir un accident a les 5.51 hores a l’altura del quilòmetre 333,2 de l’autopista AP-7, al terme municipal dels Freginals. Els joves tornaven de les Falles de València, on havien anat a passar el dia anterior per gaudir de la Cremà.

A l’autocar hi viatjaven una cinquantena de persones, de fins a vint nacionalitats. Tretze noies van morir, mentre que una trentena més dels passatgers van patir ferides. El conductor va resultar greument ferit i no se li va prendre declaració. Tot i així, la jutgessa va decidir el passat 8 de novembre el sobreseïment provisional de les actuacions. Descartava que el sinistre fos degut a errors mecànics o a una conducta imprudent del conductor.

Sis dies després, l’advocat de la família d’una de les víctimes va presentar un recurs de reforma i subsidiari d’apel·lació. Recordava la gravetat dels fets i que l’investigat, Santiago R. J., «es trobava exercint com a conductor professional, amb el correlatiu plus de responsabilitat que aquesta condició comporta», ja que han de complir un seguit de requisits, tant administratius com formatius.

L’advocat assenyalava que al contrari del que deia la jutgessa, alguns testimonis i les indagacions policials van concloure el cansament i endormiscament com a causa del sinistre. Diversos joves que anaven a l’autocar van declarar les constants derives a la dreta del vehicle. Fins i tot es van alarmar pel soroll que feia en passar el pneumàtic per damunt de la pintura especial, uns fets que es van repetir amb freqüència.

De l’anàlisi del tacògraf digital, segons el lletrat, es van detectar «determinades irregularitats» en l’execució del trajecte previ al sinistre. Tot això l’acusació ho qualifica de «condició temerària i imprudent davant el correcte quefer professional».

En l’auto del passat 9 de gener del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3, Eduardo José Navarro reconeix que per discernir el que va passar resulta essencial la declaració del conductor. Considera que aquesta declaració s’ha de fer «sense major demora». Es tracta, segons ell, d’una «diligència fonamental» sense la qual no poden avançar les diligències prèvies. L’advocat de la família d’una de les víctimes, Joaquim Fibra, diu que «aquesta decisió ha estat molt encertada, ja que reobrint-se la causa penalment es podran acabar d’efectuar les declaracions testificals que manquen i, en especial, les del conductor, per acabar d’arribar al fons de l’assumpte».

La custòdia de l’autocar

Per una altra part, el 5 de gener el mateix jutge va signar una providència sobre l’autocar sinistrat. Demana que segueixi guardat en un dipòsit del Departament de Justícia i que els Mossos d’Esquadra informin sobre el seu estat actual i que vetllin «per la correcta ubicació de les lones que el conserven».