Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

«El terme municipal ha de recuperar el seu paper»

Despoblament rural. Poblet parla sobre la importància de tenir en compte també les petites poblacions, que «han de trobar un nou sentit per persistir»

Anton Monner

Whatsapp
Josep Poblet, en una imatge de fa uns mesos. FOTO: Alfredo González

Josep Poblet, en una imatge de fa uns mesos. FOTO: Alfredo González

Quina és la seva percepció pel que fa al despoblament rural a les nostres comarques?
La nostra és una regió de pobles petits: el 83% dels municipis de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona no arriba als 5.000 habitants. Un tret que els converteix en especialment vulnerables davant del problema del despoblament, en especial en períodes de crisi econòmica. Però la situació no és exclusiva de les nostres comarques: afecta altres indrets de Catalunya i de l’Estat, i d’arreu d’Europa. La solució ha de ser global, i passa per un canvi en la nostra concepció sobre com han de ser les societats del segle XXI: necessitem un àmbit rural viu i fort. Si només vivim i treballem a les grans ciutats o àrees metropolitanes perdrem part de la nostra capacitat d’autonomia i d’autosuficiència, serem menys sostenibles. Haurem perdut un patrimoni social i cultural incommensurable, i els vincles amb els nostres orígens. Tots, d’una manera o d’una altra, procedim de la ruralia.

Com hi arribem, a aquest enfortiment de les zones rurals?
Hem d’incorporar al nostre marc mental el concepte de ‘terme municipal’, un àmbit geogràfic clau per frenar el despoblament. Avui, ens centrem quasi només en els nuclis urbans, i no tant en l’àmbit que els envolta, antigament tan importants com les cases i els carrers des del punt de vista econòmic i social, gràcies a les activitats del sector primari. Després de segles d’activitat, avui la majoria dels termes estan erms. En el millor dels casos esdevindran boscos, tot i que tindran un potencial risc d’incendis si no els mantenim nets. El terme municipal ha de recuperar el seu paper al servei de la persona i del col·lectiu.

L’espai rural com a problema i també com a solució.
Exactament. I no només com a solució per als pobles petits, sinó també per al conjunt del país, ciutats incloses. Tots hi sortirem guanyant si tenim un territori rural endreçat, actiu i potencialment fort, perquè ens en nodrim econòmicament i culturalment. Els municipis rurals, en haver perdut la seva anterior funció de residència pagesa i ramadera, de manipulació i compra-venda de productes, de microsocietat sostenible, han de trobar un nou sentit per persistir. És un repte important, però perfectament assolible.

Algunes propostes concretes?
Atès que el concepte de ‘Smart Cities’ ja està superat, cal avançar en pro de les ‘Smart Regions’, dotant-les de tecnologies de la informació, de comunicacions bàsiques que permetin una mobilitat eficient dels seus habitants, i d’equipaments públics, com a mínim comarcals, que n’augmentin els  atractius per als residents i per a persones que hi vulguin viure. Les petites poblacions ben connectades i dotades de serveis poden ser un espai de noves oportunitats basades en el talent, la creació artística, la recerca, la natura, la gastronomia, els productes agroalimentaris de qualitat, el turisme...

Què es pot fer des de les institucions públiques per promoure aquesta nova concepció?
El pla estratègic de la Diputació, per exemple, prima els aspectes encaminats al reequilibri territorial, la millora de la qualitat de vida i la generació de noves oportunitats per a les persones, ja visquin en una gran ciutat o al poble més petit i allunyat. És una acció constant que abasta l’àmbit de la millora de carreteres; els ajuts per a equipaments, serveis o telecomunicacions; l’enfortiment de l’administració electrònica per facilitar els tràmits amb l’administració no presencials; la neteja de boscos, la implantació de la biomassa com a combustible eficient, net i generador d’economia; la dinamització turística, l’impuls de l’emprenedoria o els plans d’ocupació. També vull destacar una altra iniciativa.

Quina?
La Catalunya Sud - Regió del Coneixement, que impulsem junt amb la URV, ajuntaments i altres ens i empreses, per convertir la nostra demarcació en una veritable Regió del Coneixement, amb un teixit empresarial basat en el talent, l’excel·lència i el valor afegit com a instruments generadors de riquesa i d’ocupació al conjunt de les nostres comarques. Aquests en són només alguns exemples, als que se sumen els d’altres administracions col·laboradores i del sector privat, també necessari per al ple assoliment d’aquest canvi de paradigma, en el que ens cal la col·laboració i acció conjunta d’experts municipalistes de la regió.

Comentava la necessitat de sinergies també a escala global.
Sí. Hem de trobar solucions conjuntes per a problemes similars, dins i fora del nostre àmbit. Tornant a la Diputació, forma part de la xarxa d’administracions locals i intermèdies europees de l’Arc Llatí, en la qual organismes de l’Estat espanyol, Itàlia o França treballen amb idèntic objectiu. 

És optimista pel que fa al futur?
La despoblació és el resultat de la inacció, de res més! Una acció sostinguda en el temps i basada en actuacions públiques i privades amb un màxim de concertació pot generar resultats positius i avaluables en relativament poc temps.

Temas

Comentarios

Lea También