Más de Ebre

Ebre ENTREVISTA

Elvira Carles: "Ja tenim al món refugiats climàtics"

 Directora de la Fundació Empresa & Clima.

ANTON MONNER

Whatsapp
Elvira Carles va nàixer a Bítem i és directora de la Fundació Privada Empresa & Clima. FOTO: CEDIDA

Elvira Carles va nàixer a Bítem i és directora de la Fundació Privada Empresa & Clima. FOTO: CEDIDA

Elvira Carles Brescolí, (Bítem, 1964) ha estat la màxima responsable de la sostenibilitat de la Cambra de Comerç de Barcelona fins al 2008, quan va endegar el seu actual projecte, la Fundació Privada Empresa & Clima, una entitat que ajuda a les empreses a afrontar el canvi climàtic, fer-ne una oportunitat de negoci i un actiu en els seus balanços. A la fundació que dirigeix hi ha més de 65 empreses, que van des de consultores innovadores a empreses del sector agroalimentari, passant per grans multinacionals que cotitzen a l’IBEX 35.

Serem a temps a repoblar els nostres pobles de l’interior si abans no actuem sobre la destrucció massiva que provoquem els humans al canvi climàtic?

La despoblació de l’interior està passant des de fa dècades i no és conseqüència directa del canvi climàtic, almenys a casa nostra. El terme de la «España Vacía» és una realitat de fa anys. Ara bé, lligat amb els moviments migratoris que vostè diu sí que m’agradaria parlar-li dels «refugiats climàtics». Parlo d’aquelles comunitats que han de marxar de casa seva pels desastres naturals, la majoria dels efectes del canvi climàtic, per exemple hi ha illes al pacífic que estan cobertes permanentment d’aigua salada. Són refugiats que no marxen directament ni per la guerra ni per la fam. I d’aquesta mena de despoblació sí que en tindrem molta en les properes dècades. Potser això també passarà a casa nostra abans del que pensem, en aquest cas per la falta d’aigua i la conseqüent desertització de les nostres terres.

No hauríem de revitalitzar l’agricultura i la ramaderia per evitar incendis forestals?

Hi estic d’acord, els pagesos i ramaders responsables són els primers conservadors del medi ambient que tenim. I són molt importants en un aspecte del qual tots parlem: el producte de proximitat. Ells han de ser, de nou, els que conreïn part d’allò que consumim i que acabin els disbarats com menjar taronges provinents de Sud-àfrica mentre que les nostres es queden a dalt dels arbres. Ara bé, aquests pagesos han de saber que potser d’aquí a 20 anys no conrearan el mateix que estan conreant ara perquè l’augment de la temperatura pot obligar-los a haver de canviar de cultiu.

No creu que els polítics es preocupen poc o gens pel demà?

M’agradaria pensar que no és cert. Els polítics tenen l’obligació de dissenyar polítiques a curt i mitjà termini per tal de fer un món millor. Miri, amb la nostra fundació hem assistit a més de 10 COP –que són les trobades anuals que fan tots els països per lluitar i avançar contra els efectes del Canvi Climàtic-. Accedim a les negociacions restringides de més alt nivell i allà es prenen decisions polítiques i tècniques importants. Els polítics van aconseguir que el nou acord de París fos ratificat només un any després de la seva signatura, quan el tractat anterior, el Protocol de Kyoto va costar més de 8 anys, aquí hi ha la mostra de la urgència climàtica i l’interès polític per afrontar-ho. Nosaltres des de la fundació tenim l’obligació de fer arribar a tots els nivells aquestes decisions, començant per la conscienciació, però també ajudant a calcular les emissions que genera l’activitat de qualsevol empresa o institució, i evidentment ajudar a reduir-les. Estem en una situació d’emergència climàtica i això ens ho hem de posar al cap.

Temas

Comentarios

Lea También