Josep Ollé: 'La faena de compositor no és fàcil perquè és molt solitària'

Josep Ollé i Sabaté (Tortosa, 1987) ha estrenat l’obra ‘Lux’, un encàrrec del Simposi Mundial de Música Coral. L’obra ha sigut interpretada pel reconegut KammerChor Saarbrucken. Ollé compagina la seua activitat com a compositor amb l’educació musical, com a professor a l’escola de música Joventuts Unides de La Sénia. Dirigeix la Coral Polifònica de la Sénia i l’Escola Municipal de Música Can Ponsic de Barcelona.

- Com és ‘Lux’, que has compost per al Simposi Mundial de Música Coral?
- ‘Lux’ comença amb una cita de Martin Luther King que diu que només la llum pot eliminar la foscor i només l’amor pot eliminar l’odi. Més endavant faig coincidir la primera estrofa de l’himne llatí «O Lux beata Trinitas» amb la melodia del coral luterà «Wie schön leuchtet der Morgenstern», que parla de com de bonic brilla l’estel del matí. L’obra ve a ser un trànsit de la foscor a la llum i ens recorda que només a través de la llum i l’amor serem capaços de construir un món en pau. El lema del Simposi és ‘The Colours of peace’ i als compositors ens van demanar escriure-hi obres relacionades.

- Des de quan hi has treballat?
- Em van fer l’encàrrec l’abril de l’any passat i vaig estar-hi treballant fins a finals de novembre. Els primers mesos els vaig dedicar a triar els textos i conèixer les possibilitats del KammerChor Saarbrucken, que és el cor que em van assignar per estrenar l’obra. I cap a l’estiu vaig començar a posar-hi música. Sempre combino el temps de compondre amb l’altra vocació que tinc, que és l’educació a través de la música, tot i que de vegades és difícil trobar l’equilibri perquè en composició treballar moltes hores no sempre és sinònim d’avançar molt. 

- Com va anar la presentació a Barcelona? I a Tortosa?
- Els concerts han anat molt bé. Els dies d’estrena solen ser dies d’abraçades i felicitacions. El feedback va ser molt positiu. A Tortosa va ser especialment emotiu perquè van venir molts amics i familiars. Es va crear un caliu molt bo i el Cor Tyrichae va ser un amfitrió excel·lent. A Barcelona vaig tenir la grata sorpresa que en acabar el concert van venir a presentar-se’m diversos directors corals interessats en la meua música. 

- Havies rebut encàrrecs d’aquestes característiques?
- Tinc la sort d’anar rebent encàrrecs corals i que les cançons que escric es vagin cantant més enllà del dia de l’estrena, però l’encàrrec del Simposi és el més especial que he rebut fins ara des del punt de vista de la qualitat del cor que ha estrenat l’obra i per la repercussió pròpia del Simposi, que aplega milers de professionals del cant coral d’arreu del món. M’he sentit com un jugador del filial que debuta en un partit de Champions amb el primer equip.

- Per què t’has decantat per la música coral?
- Suposo que com en moltes coses en la vida, m’hi he anat trobant. Des de petit que he cantat en cors i he tingut la sort de viure moments d’aquells que sembla que el temps s’atura i on la bellesa, l’emoció i el sentiment de comunitat convergeixen d’una manera meravellosa i et marquen profundament. Paral·lelament vaig tenir la sort de tenir de professor a Joan Vidal al Conservatori de Tortosa, que va saber canalitzar i fer créixer la meua vocació per la composició, i de cantar al Cor de Cambra Tyrichae on Raül Martínez em va encarregar dos o tres obres quan encara era un estudiant de secundària. 

- Tens interès per la poesia catalana i pels textos sacres.
- M’agrada molt la poesia i escriure per a cor és una excusa immillorable per descobrir nous textos que em commouen i amb els quals em vull relacionar. Tenim la sort de tenir una poesia catalana meravellosa. Joan Maragall, Joana Raspall, Gerard Vergés o Enric Casasses són alguns dels autors que m’han resultat més inspiradors. Els textos sacres atresoren missatges universals més enllà que en facis una lectura més religiosa o més pragmàtica. I la música sacra es relaciona amb les esglésies, que solen ser espais ideals per cantar perquè tenen acústiques que proporcionen comoditat i ressonàncies que amb interpretacions sensibles acostumen a esdevenir màgiques.

- Ha resultat molt dur arribar fins a on ets ara?
- Jo em centro a procurar fer-ho tan bé com bonament puc, ser honest amb mi mateix i la resta ja no depèn de mi i per tant miro de no preocupar-me’n gaire. Els reconeixements més aviat em desconcerten. La feina de compositor no és fàcil perquè és molt solitària i sovint toca treballar sota la pressió de les dates d’entrega, l’encavalcament d’encàrrecs, la combinació amb les classes i els assajos... Però per ara em compensa i molt. És un procés molt emocionant.

- Com compons?
- En el cas d’una obra coral sempre parteixo del text, de la mètrica i sobretot del contingut. Penso com hi puc donar forma musical, com puc relacionar el text i la música, quins ambients i colors musicals s’escauen per potenciar el missatge de les paraules. Quines llicències em puc prendre com a compositor, quines paraules del text convé repetir o emfatitzar, com gestiono la dissonància, les línies de cada veu... I en algun moment tot s’accelera i en unes hores trobo el perquè de tot plegat i ho anoto ràpidament. Després hi vaig tornant de principi a fi fins que sento que no he de canviar res.