L’Ampolla dedica una plaça a Jaume Ballesté, deportat a Dachau

Jaume Ballesté ja té una plaça al seu nom al poble on va nàixer, l’Ampolla. D’aquesta manera es retia ahir homenatges a tots els deportants ebrencs durant la 2a Guerra Mundial als camps de concentració nazis. Es calcula que prop de 300 persones de les comarques de l’Ebre i el Matarranya van passar i molts d’ells hi van morir.

Ballesté va tenir sort i va poder sobreviure, el seu fill, visiblement emocionat, va participar a l’acte d’ahir al migdia a l’Ampolla. 

Robert Ballesté va insistir que «els grups de pressió financers manipulen els estats i hem de desconfiar de les noves forces polítiques, darrere de les quals hi ha aquests grups de pressió».

Un acte d’amor

El parlament d’Arturo Gaya, activista cultural, Premi Nacional de Cultura i un dels membres del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, va ser un dels moments àlgids de la celebració.

Gaya va desenvolupar el seu discurs desgranant fragments de poemes pacifistes i un cant de treball. Va basar la seua intervenció en tres punts: la memòria històrica, la persecució de les persones considerades «perilloses» pel règim nazi i, finalment, què podem fer per evitar que es torne a repetir un episodi com el dels camps d’extermini nazi.

Segons Arturo Gaya, «hem de ser sembradors de convivència, pau i fraternitat» i va fer referència al tortosí universal Federico Mayor Zaragoza quan parla de que «la fraternitat és la gran revolució pendent».

Gaya també va nomemar el cantat Pete Seeger que al seu banjo hi va escriure: «Aquesta màquina amansa l’odi». Precisament, aquest dies es pot contemplar una exposició sobre aquest cantant al patí del Museu de Tortosa i Arturo Gaya, Cati Plana, Sergi Trenzano  i Kike Pellicer en faran un taller de veu el dia 5 de juliol al matí.

Gaya va concloure afirmant que el dia de demà quan pregunten el què es va fer ahir a l’Ampolla s’ha de contestar ‘un acte d’amor’.
Acompanyament musical

La música també va ser un dels elements claus d’aquest sentit acte amb la veu de Pili Cugat, la guitarra de Carlos Lucián i el violocel de Nayara Martínez. Van triar per a l’ocasió temes del seu disc Jocs d’aigua.

Joana Ferré va voler recordar el germà gran del seu iaio patern, Gabriel Ferré Llambrich, que va morir als 22 anys al camp de concentració de Dachau. Ferré concloïa amb una frase de Neus Català, molt tecordada durant el dia d’ahir: «Comencem una altra lluita. La lluita de la memòria». I és que van ser diverses, per part dels participants a l’acte, les al·lusions a «no oblidar» i transmetre a les noves generacions l’horror nazi per a que no es torne a repetir.

L’organitzador de la celebració, Joan-Esteve Guillaumet, junt amb l’Ampolla per la Independència, es mostrava satisfet per l’èxit de l’acte i recordava al Diari que «tot es va iniciar fa tres anys, quan arran de les investigacions sobre Ballesté es va fer una recolllida de firmes perquè se li fés aquest homenatge que avui hem realitzat a l’Ampolla». Guillaumet creu que hauria d’unificar la informació dels deportats ebrencs.