El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
La Ràpita va organitzar ahir dimarts una jornada sobre el cranc blau, una iniciativa que comptava amb el suport de l’Institut dels Alfacs, l’Institut de Ciències del Mar, l’Escola d’Aqüicultora i el departament d’Agricultura, ramaderia i pesca.
Àngela Seira, subdirectora de Pesca i Aqüicultura, va explicar que «la finalitat de la jornada és donar a conèixer el cranc blau, les seves característiques específiques i la situació aquí a les Terres de l’Ebre». «És una jornada tècnica molt important, perquè a banda de coneixements biològics, donem les dades de les captures que han anat recollint les llotges de les Terres de l’Ebre». Aspecte molt important per al pescador, ja que d’aquesta manera pot determinar «quina és l’oferta i la demanda».
Així, el municipi amb més cranc blau de les Terres de l’Ebre és la Ràpita amb un 53%, seguit de Deltebre amb un 21%, les Llacunes amb un 13%, l’Ampolla amb un 11% i per últim les Cases d’Alcanar amb un 2%. Uns percentatges que estan extrets d’una xifra total de 257.844 quilos, que engloba la pesca del cranc blau des del 2016 fins a l’actualitat.
En resposta a la percepció que molta gent té sobre aquesta espècie, Àngela Seira va remarcar que el cranc blau «no és una espècie invasora». I afegia: «sí que és cert que ha vingut de fora però no està catalogada d’aquesta manera». Perquè «el cranc blau és una espècie al·lògena». «Si fos declarada espècie invasora, no es podria pescar», determinava la subdirectora.
Un nou negoci
«Sí que és cert que està colonitzant aquest espai, però no per això s’ha de percebre com una amenaça. Des del departament de fet, el veiem com una nova oportunitat», explicava Seira. I afegia: «Els pescadors podran aconseguir uns guanys molt més alts si capturen aquesta espècie».
Segons la subdirectora: «estem aconseguint fer créixer aquesta demanda pel cranc blau». També va remarcar que «un exemple és que durant aquest any 2019, n’hem agafat més del doble del que es va agafar l’any passat». El cranc blau, però, es va començar a comercialitzar l’any 2016, tot i que cal remarcar que la primera aparició va ser l’any 2012. «Amb una femella de cranc blau a l’interior de Llacuna Tancada» com explicava la biòloga i professora de l’escola d’Aqüicultura, Verònica López.
A més a més, López explicava: «tenim dades que l’any 2016 es van realitzar les primeres vendes a les llotges. Concretament a la de Deltebre i l’Ampolla». I afegia: «l’octubre del 2018 es realitzen les primeres vendes fora les Terres de l’Ebre». En total es van produir 259 vendes a llotges de poblacions de tota Catalunya, principalment a la zona de l’Alt Empordà i Barcelona. Allà la presència de cranc blau també s’hi ha estès. Però qui s’emporta la palma amb nombres de crancs són les Terres de l’Ebre: des de l’Ampolla fins a arribar a les Cases d’Alcanar. Per exemple, poblacions pròximes, com és el cas de Vinaròs o Peñíscola, sí que en tenen alguns exemplars, però encara és molt incipient la colonització del cranc.
La biòloga i professora Verònica López, en la seva conferència, va remarcar que «totes les espècies noves quan arriben tenen un creixement exponencial».
El ràpid creixement
El ràpid creixement, doncs, és un fet prou normal en aquest tipus de casos. Tot i que va remarcar López que «té una gran capacitat per adaptar-se i tolera molt bé la salacitat». Ara per ara, encara no es pot parlar d’equilibri pel que fa al nombre d’espècies de cranc blau, sinó que com ha explicat la biòloga López, encara està en fase de creixement.
Com va concretar la subdirectora Saira, la Direcció general de Pesca i Afers Marítims va crear al novembre de l’any 2018 el Comitè de Cogestió. Format per pescadors, representants del sector de l’Aqüicultura, investigadors de l’Institut de Ciències del Mar, tècnics especialitzats del territori, ecologistes en acció i membres l’Administració.
Actors representats
«Tots els actors hi estan representats, i això sempre és interessant» reflexionava també la subdirectora. I afegia: «el que es pretén amb aquesta forma de treballar és un apoderament al sector pesquer professional, els quals amb el comitè marcaran les seves pròpies normes». Segons Seira, «així, s’aconsegueix una més alta responsabilitat a l’hora del complir el reglament».
