L’IRTA estudia noves varietats d’arròs resistents a la salinitat

El projecte NEURICE (New comercial EUropean RICE) trasllada per primer cop els seus assajos al camp, on es cultiven varietats d’arròs més resistents a la salinitat. El projecte neix el 2016 amb l’objectiu de combatre dos factors molt problemàtics per al cereal de l’arròs al delta: el caragol poma i els efectes del canvi climàtic. 

Es preveu que per al 2020, és a dir, després de quatre anys de treball, es puguin tenir ja, com a mínim, dues varietats prou resistents a la salinitat per començar a comercialitzar-les. 
La manca d’aigua i la pujada del nivell del mar són alguns dels efectes del canvi climàtic que contribueixen a la salinització dels deltes. El principal problema es troba en què la majoria de les varietats d’arròs són susceptibles a l’estrès per salinitat i, per tant, la producció se’n pot veure cada cop més afectada.

A banda, el delta es troba des de fa uns anys amb la plaga del caragol poma, una espècie invasora que destrueix els arrossars.

La sembra de l’arròs en sec, sense inundació, retarda la presència de la plaga del caragol poma però genera problemes de salinitat, de la mateixa manera que ho fa la inundació dels camps amb aigua del mar. 

Davant aquesta situació, des de l’IRTA (l’Institut d’Investigació i  Tecnologia Agroalimentària) van creure que podien donar-li la volta i transformar un problema en una solució. Per tant, l’objectiu ha estat en tot moment buscar varietats d’arròs tolerants a la salinitat.

Quatre milions i mig d’euros
El projecte NEURICE rep el suport del programa Horizon 2020, a través de la convocatòria ‘Seguretat Alimentària Sostenible’, de la Comissió Europea, que s’està desenvolupant en col·laboració amb França i Itàlia. 

En aquest projecte, l’IRTA treballa de la mà amb la Cambra Arrossera. Es tracta d’un projecte de 4 anys (2016-2020), amb un pressupost de 4,6 milions d’euros. Les noves varietats sorgeixen d’encreuar arròs del Delta i les varietats d’altres zones, més tolerants a la salinitat, com és el cas de l’Índia. Un encreuament que es repeteix diverses vegades buscant que la línia resultant sigui el més resistent possible a la salinitat i, a la vegada, que tingui el major percentatge possible de la varietat del territori autòcton. Aquestes varietats estan sent avaluades actualment, en la campanya 2018-2019, tant en camps salins (a la zona de la platja de la Marquesa) com no salins (A Amposta).

Iniciat el 2016, les primeres proves es van realitzar en el laboratori, en hivernacles. Aquest any, per primer cop, els assajos han passat al camp. Quan acabin aquests quatre anys, el seu objectiu es haver obtingut plantes convencionals més resistents, a partir de les ja existents. A més, es busca que les noves plantes no estiguin tan exposades a les plagues, de manera que puguin reduir l’ús de fitosanitaris, especialment, amb el tema del caragol poma.

Finbarr Horgan, provinent de la universitat de Sidney, i Ravindra Joshi, de Filipines, dos experts en aquesta espècie, estan presents aquesta setmana al Delta de l’Ebre per a l’estudi del projecte NEURICE. Tots dos asseguren que en molts llocs s’ha abusat de productes com la saponina i que aquesta no és la solució. A banda, corroboren la viabilitat del projecte.