La galera, allí on els artistes fan família

La XXVI Fira de la Terrissa  86 estands omplen un esdeveniment dedicat a l’argila amb totes les seves variacions, orígens i formes

Núria Messeguer

Whatsapp
El dia a dia de la Fira: els artesans parlant, explicant i venent als visitants.

El dia a dia de la Fira: els artesans parlant, explicant i venent als visitants.

Totes les grans celebracions comencen amb inicis senzills. I quasi sempre és gràcies a l’impuls de la gent, del poble o la comunitat. Perquè al final els protagonistes de les festes, fires o esdeveniments són les persones i sense la seva il·lusió no sobreviurien vint-i-sis anys, com és el cas de la Fira de la Galera.
Aquesta espectacular celebració en un poble més que humil, com és el cas de la Galera, té un curiós naixement digne de protagonitzar una pel·lícula. Corrien els anys 90 quan mossèn Manel Domènech arriba a la Galera. 
Domènech tenia uns 48 anys i després d’anys de recórrer diversos pobles, s’instal·la al petit municipi. Allí s’adona que «hi havia molt poca gent i la gent que hi havia no tenia massa moviment», «calia reviure el poble, donar-los il·lusió», explicava mòssen Domènech. Per aquest motiu, va convèncer als seus alumnes de confirmació d’organitzar alguna cosa tots plegats: «Calia atreure els joves». 
Així doncs, l’any 1993, els joves del poble conjuntament amb el capellà organitzen una exposició durant les festes majors anomenada ‘Com vivien els nostres iaios’. Aquest va ser l’antecedent de l’actual Fira de la Terrissa; tot i que l’exposició en aquell temps «se centrava amb tota classe d’objectes antics», com deia Domènech. D’altra banda, a més a més, aquests joves ja entusiasmats i animats pel mossèn també van organitzar per Nadal «un pessebre vivent». I va ser així com va néixer l’Associació Cultural Lo Cadub, l’encarregada d’organitzar cada any la Fira de la Terrissa.

La Mare de Déu de la Galera
Després d’aquestes fires d’antiguitats els galerencs i galerenques van recordar un dels seus orígens: la terrissa, i va ser així com a poc a poc la fira va agafar forma.
A més el mossèn també va emprendre un altre projecte que la Galera necessitava: una mare de Déu. Si heu anat a la Galera, recordareu de ben segur la seva església. I si no heu anat, us podeu imaginar una torre medieval reconvertida en el seu interior, amb una església. És tan òbvia la forma de torre que fins i tot la gent del poble li diu «La Torre» i no pas església. 
Mossèn Domènech, amb el seu afer de refer el poble, va encomanar una estàtua d’una mare de Déu a un escultor canari. Però més enllà de ser una peça «rococó», com és el cas de moltes verges, la figura de la mare de Déu és senzilla, quotidiana i tendra, que a més homenatja a les dones galerenques. I és que la Verge porta un «càntir típic de la dona de la Galera», explicava Domènech, «el que utilitzaven per anar al pou de Sant Vicent per recollir aigua». Mossèn Domènech va aconseguir tornar la identitat a la Galera que amb la modernitat havia oblidat els seus orígens més carismàtics que avui la fan destacar més que mai.
La Fira de la Terrissa compleix vint-i-sis anys amb dels quals, el vell mossèn comentava: «Em sento molt orgullós i satisfet d’haver posat el meu granet d’arena en aquest projecte». I és que a banda de l’esdeveniment en si, la fira aconsegueix crear un ambient de germanor i família que es respira en cada carrer, parada i racó.

La Galera, casa de tots
Ilario, veí de la Galera, explicava al Diari: «Com som un poble petit i no tenim cases rurals o hostals, els veïns de la Galera acollim als artesans», i afegia que «jo a casa tinc un matrimoni portuguès i un andalús de Ronda».
La majoria de terrissers que exposen aquest cap de setmana o bé es queden a cases de la gent del poble o bé lloguen un apartament amb més artesans. «Al principi hi havia recel, perquè no ens coneixíem de res, però dilluns ens estranyarem», explicava Patricia Kim, terrissera arribada des d’Argentina. «No sents que estàs en una fira, vius el poble, convius amb la gent d’aquí», concloïa Tresa Vilà i afegia: «I com la majoria repetim ja ens coneixem entre nosaltres i també la gent del poble, i al final sembla que ens coneguem de sempre».
Perquè, com deia mossèn Domènec, «la Galera té alguna cosa especial, i per això la fira agrada tant».

Comentarios

Lea También