Ebre Societat

La qualitat de vida de l’Ebre podrà ajudar a frenar el despoblament

Un estudi confirma que és una motivació per tornar al territori, sempre que milloren les oportunitats laborals

MARINA PALLÁS CATURLA

Whatsapp
Un home gran passejant pel centre d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. FOTO: JOAN REVILLAS

Un home gran passejant pel centre d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. FOTO: JOAN REVILLAS

La Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili va presentar ahir al vespre l’«Estudi sobre els factors que incideixen en el despoblament a les Terres de l’Ebre», elaborat pel Gabinet CERES, encarregat per l’Observatori Socioambiental de les Terres de l’Ebre (OBSATE), en el marc dels Projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT). L’estudi, realitzat amb una consulta en línia entre la ciutadania, incideix sobre els factors que determinen que la població de les Terres de l’Ebre deixi el territori i quins són els que podrien fer que s’arrelessin.

L’estudi va posar en marxa fa uns mesos una enquesta online. La mostra ha sigut de 495 persones que viuen a l’Ebre i 220 que viuen fora. A grans trets, les persones que han marxat de l’Ebre ha sigut per tenir més oportunitats laborals, sobretot quan el perfil d’especialització i el nivell formatiu era elevat.

«Els que han marxat fora de l’Ebre han assumit un major cost de vida a canvi de tenir un lloc de treball que permeti assumir aquest cost», van explicar Coia Poblet i David Navarro, de CERES. A més, s’hi suma un rerefons de baixa autoestima per ser de l’Ebre. «Els joves tenen més predisposició a marxar, però perquè tenen majors expectatives de trobar més oportunitats laborals».

Els resultats de l’enquesta desprenen que la tranquil·litat, la natura i la qualitat de vida retenen les persones al territori, alhora que tenir un sentiment de pertinença molt elevat. Tot plegat deixa en segon terme les mancances del territori, especialment les de les comunicacions o les laborals. «El ritme de vida tranquil pot fer tornar a l’Ebre, però les mancances laborals poden fer-ne el contrari».

En aquest sentit el teletreball es presenta com la gran oportunitat per a les Terres de l’Ebre. «L’objectiu del territori ha de ser no només frenar el despoblament sinó generar atractiu, tot fomentant atributs de qualitat de vida molt més assumibles que en altres territoris. Arran de la pandèmia aquests valors han augmentat. Tot això revaloritzarà l’Ebre», afirmà Poblet. «La pròpia pandèmia ha propiciat el teletreball i per tant pot fer que buscar feina fora no siga tan important, si es pot treballar en qualsevol lloc. Llavors poden prendre força les condicions de qualitat i habitatge més assumible de l’Ebre. Però sempre i quan la societat hi aposte».

«El territori cada cop comença a generar treballs més qualificats. I la universitat també ajuda a això. Els factors d’atracció continuaran», va considerar per la seua banda el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional del campus Terres de l’Ebre de la URV, Juan Antonio Duro.

El director del Campus Terres de l’Ebre de la URV, Jordi Sardà, va valorar molt positivament la presentació d’aquest document sobre el despoblament. «Són informes interessants i molt útils que no s’han de quedar en un calaix sinó que s’han d’intentar aplicar».

Precisament el paper de la universitat és clar per retenir el talent del territori i per formar la societat. «Molts dels nois que no es queden a estudiar a la demarcació de Tarragona i les Terres de l’Ebre marxen a a Barcelona. I això crec que ve inculcat perquè els seus pares no van tenir oportunitats a la demarcació i van marxar allà», explicà. «La nostra és una universitat territorial i intentem retenir el talent tant com podem. L’alumnat d’Infermeria, per exemple, arriba en un 80% de la Comunitat Valenciana. Molts d’aquests alumnes després es queden aquí».

Comentarios

Lea También