Les Terres de l’Ebre perden més de 13.400 habitants en sis anys

Gran part de la davallada demogràfica se centra en la franja d’edat compresa entre els 25 i els 49 anys

07 noviembre 2019 16:46 | Actualizado a 10 noviembre 2019 18:49
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La pèrdua de població és una de les principals problemàtiques avui a les Terres de l’Ebre i esdevé una «debilitat de primera magnitud»  per a la seva economia.  Així ho constata l’Informe  2018 de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV),  on s’alerta d’una nova davallada demogràfica de  1.100 habitants l’any passat.
 Concretament, la població resident a les Terres de l’Ebre es va situar al 2018 en 178.398 habitants, el 2,35% de la població catalana (7.600.065), i va tornar a perdre pes en relació a la resta de Catalunya. Les quatre comarques ebrenques sumen el sisè any consecutiu de davallada demogràfica des del màxim històric del 2012. Durant aquests anys s’han perdut un total de 13.428 habitants. Si al 2017 la disminució suposava un preocupant 6,42%, al 2018 ja es va situar en el  7%. És a dir, de cada 100 habitants que hi havia a les Terres de l’Ebre el 2012 ara només en queden 93. Unes xifres encara més preocupants tenint en compte que gran part de la davallada demogràfica, 5.637 persones, se situa a la franja d’edat compresa entre els 25 i 49 anys. «És a dir, és gent probablement formada que marxa fora a treballar, la qual cosa representa una important fuga de talent», segons remarca l’informe. Però cal destacar que aquesta davallada s’està frenant els últims anys.
Malgrat les xifres alarmants en demografia, l’economia ebrenca va continuar creixent al llarg del 2018, per quart any. Una millora que va abastar tots els sectors econòmics. Però encara caldria créixer molt més, tenint en compte els nivells de Producte Interior Brut (PIB) que hi havia abans de la crisi, molt per sota de la mitjana catalana, i perquè proporcionalment la crisi va afectar molt més el territori, segons es remarca a l’estudi de la URV. En aquest sentit, l’informe incideix en què cal millorar estructuralment l’economia ebrenca agafant de base elements claus com són la governança territorial, la potenciació de la marca Terres de l’Ebre, i l’aposta per sectors motor com l’agroindústria o el turisme. 
Pel que fa al sector primari, el 2018 no va ser un bon any ni per als cítrics, ni per a l’oli, dos dels principals sectors productius de l’Ebre. No obstant, en termes generals va ser un any agrari millor que el 2017.
Incidint en el sector turístic, l’informe detalla que, tot i que les Terres de l’Ebre són un territori altament atractiu per al turisme, continuen ocupant una posició molt discreta dins el conjunt de les marques turístiques de Catalunya, pel que fa a visitants i pernoctacions. La sisena posició d’un total de nou.
L’informe analitza també el creixement empresarial. Així, assenyala, citant dades del registre mercantil, que les empreses societàries actives del territori són més de 3.000 i ocupen actualment més de 17.500 persones

Comentarios
Multimedia Diari