Meritxell Roigé: 'Volem que els ciutadans s'impliquen en els World Sport Games'

Queden només sis dies per a la celebració dels World Sport Games, que tindran lloc del 2 al 7 de juliol a Tortosa i les Terres de l'Ebre. En concret se celebran a la capital del Baix Ebre, Amposta, la Ràpita, Deltebre, l'Aldea, l'Ampolla, Roquetes, Jesús i Salou amb esports com natació, atletisme, voleibol, lluita lliure, tennis platja, bàsquet, judo, petanca... i d'altres més desconeguts com el mamanet o el Pole Dance.

En total arribaran al territori més de 3.000 esportistes (no federats) de 42 països diferents. Aquest dimecres a la tarda els alcaldes dels municipis on se celebren els jocs presentaran els darrers detalls.

Com va començar tot el procediment per tal que finalment Tortosa pogués acollir un esdeveniment mundial?
Es va iniciar tot fa tres anys, quan ens va arribar la proposta per part de la Unió de Consells Esportius de Catalunya i la Generalitat que hi havia oportunitat de celebrar-los i que havien percebut que Tortosa era una ciutat amb una bona aposta per l'esport i que podria acollir-los. Vam dir que sí en tot moment i vam presentar la candidatura. Vam guanyar, després de Riga, el 2017, ens tocaria a nosaltres. Vam anar a Riga per veure com funcionaven i què podíem millorar nosaltres.

Què significarà per a Tortosa?
És una oportunitat enorme. Més de 3.000 persones estaran al nostre territori. No només venen a practicar esport sinó a conèixer el territori i fer turisme. És una oportunitat econòmica i per mostrar-nos davant de 42 països.

Tindran, per tant, un impacte que va més enllà de l'econòmic.
Exactament. Tindran a disposició un dossier amb tota l'oferta turística que hi ha al territori. Cal dir que els esportistes que venen, si perden en el seu joc durant els primers dies, igualment estaran aquí fins el darrer dia. Per això, hem preparat una xarxa de transport entre les diferents subseus, per tal que puguen conèixer el territori. És la primera vegada que els jocs no se celebren en una gran capital europea. Les capitals ja tenen la seua pròpia oferta d'oci... En el nostre cas hem preparat actes especials per a la inauguració i la cloenda i els World Sport Games coincidiran amb la Mostra de Jazz de Tortosa, de forma que a la nit podran sortir i passar-ho bé. El que vam veure a Riga és que cadascú es buscava la seua pròpia opció d'oci individualment... Això ho volíem evitar. Ens ha semblat que aquí podíem fer coses junts i així establir relacions entre els països.

Queden sis dies per a la inauguració dels World Sport Games, que se celebraran a Tortosa i altres municipis ebrencs

La logística per a una ciutat com Tortosa ha degut ser més difícil, per tant.
Ha sigut complex a nivell hoteler per exemple. A causa de la manca de places hoteleres del territori finalment també s'hi ha afegit Salou. I també hem hagut de crear una xarxa de transport especial per als jocs. 

Són a Tortosa, però els jocs sempre han volgut no ser centralistes i repartir-se entre les diferents poblacions de les Terres de l’Ebre.
Sí. La candidatura la presentàvem com a Tortosa, però volíem en tot moment que tot el territori en fos partícep. Hi ha més municipis que també ens haguessen agradat que haguéssen acullit llocs, però la logística era difícil i finalment no ha pogut ser.

S'haguessen pogut celebrar aquests jocs fa uns anys amb les anteriors instal·lacions esportives que hi havia a la ciutat?
No, evidentment hem hagut de posar a punt les nostres instal·lacions i construir-ne de noves. La natació, per exemple, hagués sigut molt difícil fer-la sense el complex WIN que tenim ara. A més del WIN, es faran jocs al pavelló de Ferreries, del Temple, de Remolins i de Jesús. Fa uns anys alguns d'aquests pavellons ni existien i tot plegat ens ha permès poder acollir els jocs ara.

Què li demana a la ciutadania durant la celebració dels jocs?
Hem anat informant la ciutadania i ja tenim 400 voluntaris. Volem que els ciutadans s'impliquen en els World Sport Games. Després aquests esportistes seran embaixadors de l'Ebre i del que aquí els haurem aportat. Volem que els ciutadans acullin aquestes persones, i que tinguen molt clar que després ells parlaran del nostre territori i de com els hem tractat. És molt important.